EL SUBCONSCIENT TAMBE TREBALLA

Com antic secretari de CDC ( Federació CIU) de l’agrupació local de Dosrius, siguent en major o menor Grau coneixedor del sistema,formes entre d’altres el meu subconscient ,es pregunta :

- ¿ Perquè no fan com a segona força política del Poble mes pressió lingüística,social i constant ?

- ¿Perquè no retrauen al govern actual tot alló que en els plens es dicta i acorden públicament?

- ¿ La junta del comitè executiu fa el que cal fer,si el grup municipal té mancances visibles en el seu conjunt,atribuïbles als representants electes i comite?

- ¿Es preguntarà el Cap de llista de CIU si ha fet bé en escollir el que ha escollit,de els representants i integrants de llistes de CIU a les municipals,amb la gent molt valida que hi havia i va descartar sense criteri aparentment objectiu ni tant sols demostrable?

- ¿ Que pensa el president actual de CDC ( CIU) de l’agrupacio local de CIU i no diu a nivell intern ni al poble del que passa segons el seu criteri?

Pot ser jo no soc perfecte,tinc mes defectes que virtuts aparentment,però si tinc clara una cosa,quant pitjor estigui CIU a Dosrius,millor estarà Som del Poble,i de rebot els Socialistes. M'entristeix pero crec així. Encara que existeix Gent que no creu en estadístiques,Doncs jo si,y aquesta es la meva estadística i pronòstic.

CRISTOBAL GARCIA

LA MORT¿ES LA VIDA ETERNA?

Que trist es que una persona estimada ens deixi,tots tenim escrit el final,però es dur veure que ha arribat el moment.
El meu avi per part de pare, ens ha deixat el passat Divendres als 81 anys d’edat,era un home molt treballador que va venir de Jaen per buscar sort a Catalunya, va tirar endavant una família amb sis fills i va saber buscar un lloc personal i laboral dins d’un espai en aquells temps difícil,va crear una empresa de construcció i canalitzacions a Mataro que en temps de Franco tenia uns 150 treballadors en plantilla. Mataro gracies a l’empenta municipalisme i els industrials com el meu avi,han col·laborat en aixecar un poble a nivell d’infraestructures per convertint-lo en el que es avui. Son moltes les coses que el meu avi ha fet, el primer espigo de Mataro, la primera piscina municipal,EL Passeig Marítim i pont de San Simó,etc...
En reconeixement personal a tot el que ha fet per la societat i sobre tot per el que ha lluitat per la seva família,una abraçada forta allà on siguis, els que estem aquí et recordarem sempre.


Cristobal Garcia.