Som del Poble

¿Fan el que toca?SI

2009-02-17T20:03:00.002+01:00

justicia-protestas. 17-02-2009

Los convocantes esperan un seguimiento muy importante de la huelga de jueces

Las asociaciones judiciales Francisco de Vitoria (AJFV) y el Foro Judicial Independiente (FJI) esperan mañana un seguimiento 'muy importante' de la huelga de jueces que han convocado en toda España para que la opinión pública sea consciente de los graves problemas de la Justicia.El Comité Nacional de Huelga constituido por ambas asociaciones se encargará de centralizar los datos de seguimiento de la protesta desde los juzgados madrileños de Plaza de Castilla, donde recabarán la información del número de jueces que ha secundado la convocatoria, según ha confirmado a Efe el portavoz del FJI Benito Raboso.Las asociaciones han habilitado además un correo electrónico y dos cuentas de fax para que desde primera hora de la mañana todos los jueces que hayan decidido ejercitar su derecho a huelga lo comuniquen a los convocantes del paro directamente o a las delegaciones territoriales de las asociaciones.También han aconsejado a los magistrados que informen de forma voluntaria a los presidentes de los Tribunales Superiores de Justicia de sus respectivos territorios de que van a secundar la huelga, con el objetivo de poder tener los datos más aproximados del seguimiento de la protesta.El portavoz de la AJFV, Marcelino Sexmero, ha asegurado a Efe que esperan que el seguimiento de la huelga muy significativo y calcula que entre 1.500 y 2.000 jueces podrían secundar la convocatoria.Por su parte, Raboso ha indicado que confían en que la protesta obtenga un respaldo muy importante de los jueces y sirva como llamada de atención para que la opinión pública vea 'lo que está pasando en la carrera judicial'.

Nota : Ja va siguent hora que Comisions obreres y sindicats entre altres agafin exemple i reibindiquin tots els problemes que estem patint la societat,evidentment comptant amb la patronal.¿A que esperen?vaga es la solució?pitjor es no fer moviment activista.

Rusia y Ucrania cierran la «guerra del gas» con un acuerdo de precios

2009-01-18T12:42:00.000+01:00

RAFAEL M. MAÑUECO MOSCÚ
Domingo, 18-01-09
«Desgraciadamente, y quiero subrayar esto, nuestros esfuerzos no han dado resultado», fue la primera frase del presidente ruso, Dmitri Medvédev, en la rueda de prensa tras la Conferencia Internacional organizada en Moscú para cerrar el conflicto energético. Era media tarde en Moscú. El primer ministro, Vladímir Putin, y su homóloga ucraniana, Julia Timoshenko, «continuarán las conversaciones», anunciaba Medvédev.
Y tanto que las continuaron. A tan buen ritmo que, pasada la media noche, era el propio Putin quien, en conferencia de prensa conjunta con Timoshenko, anunciaba: «Se ha logrado un acuerdo para que el comercio con gas entre Rusia y Ucrania se efectúe totalmente según la fórmula europea para el establecimiento de precios». Lo que el primer ministro ruso quería decir es que en 2009, Ucrania, por la que transita el 80 por ciento del gas ruso que recibe Europa, tendrá un descuento del 20 por ciento para la compra de gas natural ruso, si se mantiene la tarifa preferencial de tránsito vigente en 2008.
Dicho claramente, a partir de enero de 2010 Ucrania pagará los mismos precios fijados para el mercado de Europa occidental. Esta era una exigencia rusa a la que las autoridades ucranianas se negaban a acceder aduciendo la debilitada economía del país. Las posturas eran muy distantes, pero la inflexibilidad de Moscú quedó clara con las palabras del presidente Medvédev: «Hay países con una situación económica peor que la de Ucrania y pagan el gas a precios europeos».
Tecnicismos y tarifas especiales aparte, el acuerdo alcanzado entre Putin y Timoshenko significa que el martes por la mañana se restablecerá progresivamente el suministro de gas a la Unión Europea. Así lo refrendó la jefa del Gobierno ucraniano: «Después de la firma de los documentos —se realizará mañana— serán reanudados todos los suministros». La «guerra del gas» ha terminado. Al parecer.
La Comisión Europea había advertido el viernes que Rusia y Ucrania tienen la «última oportunidad para demostrar su credibilidad como socios energéticos». Al Gobierno ruso no le ha gustado que Bruselas responsabilizase por igual a Moscú y Kiev del desbarajuste. En el Kremlin, durante esta Conferencia del gas, el portavoz del jefe del Gobierno ruso, Dmitri Peskov, afirmó que «la UE no está contribuyendo a encontrar una solución... Es injusto que se ponga a Rusia y Ucrania al mismo nivel».
Satisfacción
El portavoz de Energía de la Comisión Europea, Ferrán Tarradellas, presente en Moscú, se mostró anoche satisfecho por el acuerdo alcanzado «en un conflicto que debían resolver Rusia y Ucrania», declaró a este periódico, considerando «muy positivo» que Putin y Timoshenko abordaran la negociación personalmente «incluso prolongándola después de la cena».
Moscú había convocado el cónclave de ayer con formato de cumbre de jefes de Estado de países que transportan y consumen gas, pero por la parte europea «sólo» estuvieron presentes el comisario de Energía, Andris Piebalgs, y los ministros de Industria checo, Martín Riman, y de Economía eslovaco, Lubomir Jahnátek.

NI ANGEL NI DIMONI.

2009-01-10T23:43:00.002+01:00

Som el que som, ningú coneix a un com un mateix. La gent parla de coses sense saber realment la síntesis real del que diuen,ni tant sols saben la veritat de les coses,però piulen sense mes, pot ser per interès personal o per pur egoisme de destrucció i malversació,parlen sense mirar-se fixament al mirall i fer un autoretrat del seu esser;o potser s’ho fan però en veu baixa,sense que ningú sàpiga res,com si mai haguessin trencat un plat. Tothom te coses tant privades i personals que mai ningú sabrà m’entres així sigui,aquelles coses, anècdotes i circumstancies viscudes que queden només per un,en record egoista i al temps fins i tot magnífic des de el punt de vista unipersonal;suposo que forma part de la nostra raça i forma de vida,no obstant això,aquests petits o grans esdeveniments,en funció d’un mateix,van forjant i escrivint el nostre llibre particular,encara que existeix gent que no el llegeix com cal,ni tant sols bé,sinó que interpreten el que volen o interessa interpretar encara que s’allunyin de la realitat. La mentira en segons quina circumstancia i context pot i es sovint per desgracia mes poderosa que la pura veritat i realitat. En castellà hi ha un refrany que diu :

“ De lo que te digan nada,y de lo que veas la mitad “

Bé doncs que cadascú interpreti sobre les coses i fets el que vulgui,però objectivament només existeix una veritat,i com no una realitat,tant lineal com una recta,encara que a vegades la gent del teu voltant i al temps llunyana ,la vulguin traçar corbada al màxim.
He volgut aprofitar aquest dia i espai de bloc,per expresar i dirigirme a una persona en concret que segueix aquest espai.Encara que de forma generica sigui o pugui ser d' aplicació general a la auto reflexió.

2009

2009-01-07T22:55:00.000+01:00

Ja estem al 2009,nou es l’any i renovades tenim que tenir les il·lusions,ens toca viure un any dur,però amb voluntat i empenta tot es pot resoldre satisfactòriament. Tinc la fe i voluntat de que aquest any tot anirà millorant,en tots els aspectes quotidians,la fermesa de l’esser humà fa que el resultat sigui mes positiu que negatiu,doncs som el que forgem,i forgem allò que realment volem,pot costar-nos mes o menys però el que ens proposem de veritat s’acaba aconseguint,no sempre al 100 %,però si en un alt percentatge d’assoliment satisfactori. Tracem-nos petits objectius per consolidar un de gran al final. Aquest any a nivell particular començaré a projectar-me petits objectius que sumant es convertiran per mi en un gran projecte,en termes i àmbits generals. Aprofito per donar les gracies a tothom que en el 2008 ha seguit aquest bloc i animar-los a que el segueixin aquest 2009 també.
Tant per aquelles persones que estimo,aquelles que aprecio,les que coneix-ho i les que no tinc el plaer però segueixen aquest espai; Gracies a tothom.

BONES FESTES

2008-12-26T22:56:00.002+01:00

Desitjo que el 2009 sigui per tothom millor que el 2008.

"Que tots aquells que no tenen sostre ni pa,siguin benïts."

BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU.

La construccio,l'automovil,el metall,etc...

2008-12-10T15:52:00.001+01:00

El plan de bajas de ArcelorMittal afectará a 600 trabajadores en España
Publicado el 10-12-08 , por Expansión.com
El plan de bajas voluntarias puesto en marcha por el gigante siderúrgico ArcelorMittal afectará a unos 600 trabajadores en España, un 6,6% de los casi 9.000 empleados que abandonarán la compañía por este programa.
El gigante siderúrgico ha informado hoy del plan a los sindicatos, según un comunicado citado por Europa Press.
El plazo para acogerse a este programa de bajas voluntarias en España expira el próximo 31 de enero. Las compensaciones para abandonar la compañía se estudiarán de forma individual.
El director general de ArcelorMittal en España, Juan Estarellas, ha afirmado que se trata de una "decisión muy difícil" para el grupo, pero ha asegurado que que "si no reaccionásemos en el presente, estaríamos poniendo en riesgo el futuro de nuestra empresa lo que, potencialmente, pondría en peligro un mayor número de puestos de trabajo".
Bajas voluntariasArcelorMittal anunció a finales de noviembre su decisión iniciar un programa de recorte de gastos que incluía un plan de bajas voluntarias que afectaría a un 3% de la plantilla total del grupo.
El objetivo de este plan es reducir 1.000 millones de dólares sus gastos en materia de costes comerciales, generales y de administración.
El vicepresidente en España de ArcelorMittal y responsable del área de productos largos, Gonzalo Urquijo, ha insistido en que las bajas serán de carácter voluntario y en que podrán acogerse a ellas los empleados que lo deseen. Urquijo ha realizado estas declaraciones en unas en unas jornadas organizadas hoy en Madrid por Unesa.

NOTA : Cada cop estic mes convençut que entre d’altres accions politiques i privades,una sortida eficient per crear llocs de treball es que el govern subvenció les energies alternatives en serio,dotant als ajuntaments amb grans partides pressupostaries per que les administrin,be per particulars i per empreses (sobre tot fabriques)que vulguin adequar les instal·lacions reduint costos de estructura a curt o llarg Termini en funció de la inversió i adequació.
L’estalvi energètic engloba dos actius entre d’altres,en primer lloc estalvi dinerari i en segon crea mes ocupació en aquest sector tant deixat de la ma per les administracions.
El problema es el gran capital que no vol accedir a un canvi radical en aquest sentit,que rodin els cotadors quant mes millor i a cobrar el rebut,a mes estalvi energètic menys ingressos per aquestes companyies.¿Objectivitat?no poder.

FRASES POLITICAS

2008-12-06T19:30:00.002+01:00

La diferencia entre una democracia y una dictadura consiste en que en la democracia puedes votar antes de obedecer las ordenes.

Charles Bukowski (1920-1994) Escritor estadounidense.

La dictadura se presenta acorazada porque ha de vencer. La democracia se presenta desnuda porque ha de convencer.

Antonio Gala (1930-?) Dramaturgo, poeta y novelista español.

Todos los males de la democracia pueden curarse con más democracia.

Alfred Emanuel Smith (1873-1944) Político estadounidense.

La democracia sustituye el nombramiento hecho por una minoría corrompida, por la elección hecha merced a una mayoría incompetente.

George Bernard Shaw (1856-1950) Escritor irlandés.

El elector goza del sagrado privilegio de votar por un candidato que eligieron otros.

Ambrose Bierce (1842-1914) Escritor estadounidense.

No puedes hacer una revolución para tener la democracia. Debes tener la democracia para hacer una revolución.

Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) Escritor británico.

La democracia ha surgido de la idea de que sí los hombres son iguales en cualquier respecto, lo son en todos.

Aristóteles (384 AC-322 AC) Filósofo griego.

Una nación sin elecciones libres es una nación sin voz, sin ojos y sin brazos.

Octavio Paz (1914-1998) Poeta y ensayista mexicano.

Creo en la democracia porque da rienda suelta a las energías de todo ser humano.

Thomas Woodrow Wilson (1856-1924) Político y jurista nortemaericano.

La democracia es el gobierno del pueblo, por el pueblo, para el pueblo.

Abraham Lincoln (1808-1865) Político estadounidense.

La democracia necesita una virtud: la confianza. Sin su construcción, no puede haber una auténtica democracia.

Victoria Camps (1941-?) Filósofa española.

Hay comunistas que sostienen que ser anticomunista es ser fascista. Esto es tan incomprensible como decir que no ser católico es ser mormón.

Jorge Luis Borges (1899-1986) Escritor argentino.

Bajo el capitalismo, el hombre explota al hombre. Bajo el comunismo, es justo al contrario.

John Kenneth Galbraith (1908-2006) Econonista estadounidense.

Los políticos son siempre lo mismo. Prometen construir un puente aunque no haya río.

Nikita Jruschov (1894-1971) Político ruso.

El político debe ser capaz de predecir lo que va a pasar mañana, el mes próximo y el año que viene; y de explicar después por qué fue que no ocurrió lo que el predijo.

Winston Churchill (1874-1965) Político británico.

La vocación del político de carrera es hacer de cada solución un problema.

Woody Allen (1935-?) Actor, director y escritor estadounidense.

Politics Democratas camuflats,¿Dictadors Democratics?

2008-12-02T21:02:00.002+01:00

Venezuela prepara otra contienda electoral para 2009
Caracas, 2 dic (PL) Venezuela se prepara hoy para una nueva contienda electoral en 2009, con el propósito de votar una propuesta de modificación constitucional que permitiría un nuevo mandato al presidente Hugo Chávez.
La víspera el mandatario autorizó a su Partido Socialista Unido de Venezuela (PSUV) a iniciar la campaña por la reelección presidencial continua, que abre la posibilidad de extender el gobierno del presidente Hugo Chávez más allá de 2013.
La Carta Magna venezolana admite sólo dos períodos consecutivos, de modo que se requiere una enmienda constitucional para modificar ese precepto.
El proceso implica, primero, la recogida de firmas de al menos 15 por ciento del padrón electoral solicitando la modificación y luego un referendo que en el criterio del mandatario deberá realizarse a más tardar en febrero de 2009.
El PSUV deberá recoger dos millones 550 mil firmas, 15 por ciento de los 17 millones de inscritos en el Registro Electoral Permanente, objetivo matemáticamente posible si se tiene en cuenta que el partido tiene más de cinco millones de miembros.
El Poder Electoral deberá someter a referendo la solicitud de la enmienda a los 30 días, luego de su recepción formal.
La modificación permitiría a Chávez terminar los cuatro años del mandato actual y añadir otros seis, para completar 10 años, que considera necesarios para la consolidación del sistema socialista, sustentado en los principios del Libertador Simón Bolívar.
En opinión del Jefe de Estado, con este proceso, que denominó la campaña “¡Uh, Ah, Chávez no se va!” comienza un decenio de consolidación que se extenderá hasta 2019.
Si vamos a hacer la enmienda –apuntó- hagámosla ya, diciembre es una buena fecha, hoy arranca la ofensiva, “la preparamos en diciembre y en enero: ¡ras!, ataque fulminante”, para convocar a un referendo a más tardar en febrero.
La nueva ofensiva sigue al triunfo electoral del PSUV en las elecciones regionales del pasado 23 de noviembre, cuando sus candidatos ganaron 17 de las 22 gobernaciones en juego y más del 80 por ciento de las alcaldías.

NOTA : DE BEN SEGUR QUE EN EL SEGON INTENT TAMPOC GUANYARA

BOLETS AMB FAMILIA

2008-11-30T20:33:00.000+01:00

Encara es troben rovellons,el dimecres desprès de dinar vaig anar a buscar bolets (no es el primer dia) i vaig trobar un erol de deu rovellons de sang preciós,també vaig agafar cinc Pebràs tres cogomelles(paloma),aquest bolet el pebràs per saber si pica o no ell tens que tallar,si treu llet o com làtex pica sinó es l’autèntic,i si el talles i es torna la carn negra es una carbonera,dels que mes m’agrada agafar a mi es el moixernó blau o també l’hi diuen Pimpinella morada,evidentment no es com el pebràs ni el rovello o pinetell,però quant els trobes omples el cistellet,sempre estan en erols,bolets hi ha tot l’any però els tens que conèixer,bé no soc un expert però conec alguns,ara toca el fredolic entre d’altres,animo a la gent a sortir al bosc i aprofitar per fer un bon esmorzar amb companyia,avui he anat amb la meva filla,la mare i tres nebots a buscar bolets,em fet un bon esmorzar i hem trobat cinc rovellons,tres pebràs dues pimpinelles i deu moixernons blaus,tot això amb dues hores i mitja contant l’esmorzar ,bé animo a tothom ha anar a buscar bolets.

¿ LA GENERALITAT QUE FA PER ELS TREBALLADORS DEL SECTOR AUTOMOVIL?

2008-11-28T10:42:00.003+01:00

ABC MADRID
Viernes, 28-11-08
Renault ha propuesto al comité de empresa un expediente de regulación de empleo temporal para el próximo año que afectará a todas sus fábricas en España (dos en Valladolid, una en Palencia y otra en Sevilla).
La empresa ha convocado una reunión con el comité el próximo 3 de diciembre en Valladolid para «iniciar el periodo de consultas». El fabricante francés justifica la medida porque «la progresiva y fuerte caída de los mercados europeos, principal destino de los productos de Renault España, nos hace prever unas condiciones poco favorables para que el mercado se recupere en 2009». El objetivo del expediente, según la empresa, «es poder hacer frente a caídas en las ventas el próximo año». La dirección también ha planteado al comité la necesidad de aplicar días de parada el próximo mes de diciembre, mediante el sistema de bolsa de horas, en la factoría de motores en Valladolid y en la de cajas de cambios en Sevilla.

Aragón avala a General Motors
Por su parte, el Gobierno de Aragón avalará a General Motors (GM) Europa por 200 millones de euros para paliar su crisis de liquidez y garantizar la producción del nuevo Opel Meriva a partir de 2010 en su factoría de Figueruelas (Zaragoza) y, por tanto, la viabilidad de la planta que emplea a unas 7.500 personas. La decisión fue criticada por la oposición.

MES VAL QUE SIGUEM PRUDENTS AL NADAL

2008-11-27T10:41:00.001+01:00

OCDE predice que países desarrollados entrarán en recesión en 2009
Los países desarrollados de todo el mundo están entrando en su peor recesión desde principios de la década de 1980, afirmó el martes la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) en un estudio. "Muchas economías de la OCDE han entrado ya o están a punto de entrar en una etapa de recesión prolongada de una magnitud no vista desde principios de los 80", aseguró el economista jefe de la OCDE, Klaus Schmidt-Hebbel, en el informe. Las economías de los miembros de la OCDE se contraerán un 0,4 por ciento en 2009, en comparación con el crecimiento del 1,4 por ciento previsto para 2008, dijo la organización, con sede en París, en su informe semestral sobre previsiones económicas. Los miembros de la OCDE entrarán en recesión en el tercer trimestre de este año y pasarán por cuatro trimestres consecutivos de crecimiento negativo del producto interior bruto (PIB) hasta el tercer trimestre de 2009, añade el informe. La economía de Estados Unidos retrocederá un 0,9 por ciento durante el año que viene, mientras que las de la eurozona y la de Japón se contraerán un 0,6 por ciento y un 0,1 por ciento, respectivamente, según la OCDE. El Reino Unido, una de las economías que más sufrirá la crisis de entre los miembros de la OCDE, verá cómo su PIB cae un 1,1 por ciento. La economía británica irá seguida de la de Italia, que retrocederá un 1,0 por ciento, la de España, que lo hará un 0,9 por ciento, y la de Francia, con un crecimiento negativo del 0,4 por ciento. La OCDE afirmó que apoyará las medidas activas que se tomen para rescatar el sistema fiscal, como reducciones de impuestos, siempre que sean temporales y tengan un objetivo claro. También respaldará las medidas de los gobiernos que tengan como objetivo aumentar el gasto para aliviar los efectos de la crisis financiera. (Xinhua)26/11/2008

L'Alcalde surt per TDT.

2008-11-24T17:05:00.001+01:00

El señor Alcalde va sortir per TDT,va estar bé,però crec que ho podria haver fet molt millor,va ser molt escuet en la resposta,va tenir algun detall bo perquè l’espectador visites el Pou del Glaç ,no obstant Sr. Josep podria haver ressaltat altres coses del municipi aprofitant la ocasió,com per exemple la gent que be a buscar bolets,a esmorzar i dinar plats casolans,a comprar pa de qualitat aprofitant el mercat dels Diumenges,a caçar, etc...

Sr Jo, te que preparar millor les entrevistes per donar a coneixer altres coses del poble,no nomes els arxius historics.Aprofito la ocasió per saludar-lo atentament. Fins dintre de poc.

PROJECTE DE CAN QUE?PROMESA ELECTORAL DE QUI?

2008-11-18T13:56:00.001+01:00

L’administració de Dosrius encapçalada per el Sr. Excel·lentissim Josep Jo , té un projecte d’ Urbanització des de fa dies............. de Can Canyamars. Em pregunto varies coses.¿L’administració es lenta a criteri propi?¿Els tècnics els manen els politics?¿Quin paper juga l’alcaldia en la seva elaboració i posterior posta en marxa?¿Quant intervenen dos estaments de l’administració(Diputació - Ens Local) quines son les seves responsabilitats individuals envers projecte i desenvolupament?¿Quin estament dels dos marca els criteris de qualitat constructiva?¿Amb quines bases i criteris?¿s’adrecen correctament als afectats econòmicament per la infraestructura nova a construir?¿Informen a tots els afectats de forma legitima ,coherent e inequívoca de la repercussió que tenen econòmica?¿Poden fer una consulta popular als afectats per el Projecte antic i per el nou que s’establirà per saber que pensen els ciutadans?¿Explica el Sr. Jo d’on trauran els recursos econòmics per pal·liar l’aportació que per llei aportarà l’ens local?etc...................................... Jo ho tinc molt clar;y tu?

PENSAMENTS AL AIRE LLIURE

2008-11-17T15:21:00.001+01:00

Quant l’odi esta per sobre del que mes estimem es absurd, en primer lloc perquè una tercera persona (petit), pot i rep les conseqüències del adult.
Pots fer allò que creguis per convicció, però que no afecti al menut que mes estimem, perquè es de suposar que es així. La persona que actua així,pot fer-ho per dos motius;en un pot esser primer lloc per odi al passat acumulant dels rumors de la mala gent,en segon lloc influenciat per qui t’envolta,però el que mai té que obviar la persona es la responsabilitat que té entre mans,fruits y d’arrels de conviccions passades. Molt possiblement he comès errors com tot esser humà y possiblement m’equivoqui endavant,y estic d’acord en assumir els meus actes, però això no dona dret a ningú a afectar a terceres persones que no tenen cap culpa,y menys quant aquests no tenen la opció de triar el destí que diàriament tenen que viure.
Els actes que fem a la vida es en repercussió d’altres que ens afecten,y cadascú actua com creu convenient en aquell moment.
Acertadament o equivocadament, tots tenim el nostre punt de vista sobre les coses,això no vol dir que tinguem tota la raó, però part de les dues visions si. En fi he volgut fer una reflexió en veu alta i generalitzant i resumint aquest escrit :

“ El passat no podem millorar-lo,doncs està escrit ,però el present i futur si el podem escriure “

OBAMA OBABIEN

2008-11-11T13:13:00.002+01:00

El pròxim president d’Estats Units,serà el Sr.Obama,crec que es un repte doble la conseqüència del que l’elector ha escollit;en primer lloc pel color de la pell i la genètica del senyor Obama, els afroamericans i també els hispans,es sentiran mes protegits amb aquest bon orador,el futur president sap que ha guanyat gracies principalment ha aquest sector de la població,per l’altre defensar els interessos i donar confiança als capitalistes i conservadors, esperem que faci la feina be,no tant sols per els interessos dels americans,sinó per els interessos mundials.
Una bona gestió del futur president ,que confio plenament en que ho farà, pot portar a curt termini el sanejament econòmic progressiu d’Europa,que bo i no estant tant malament com America,anem per el mateix camí. El govern espanyol ha tret una sèrie de mesures pal·liatives insuficients dirigida a un sector de la població especifica i que els catalans trauran poc profit.¿Qui té una hipoteca que no superi els 170.000 €? ¿Perquè 170.000 €?Doncs perquè el banc d’Espanya avala la diferencia sobre l’amortització i capital al total quota durant un any. es a dir que els bancs demanen garanties al govern. Doncs que faran amb els 100 mil milions d’Euros que l’estat capitalitzarà a la banca. Es senzill,la banca seguirà amb la seva política de prestems (sempre amb garantia),sense solucionar el problema als ciutadans amb mancances de garanties i per suposat econòmiques. Les empreses Catalanes estan en un moment de morositat delicat,la Generalitat no posa fil a l’agulla i esta amagada sotal l’ala socialista de Madrid.Si la Generalitat cobra impostos,doncs també té la obligació de ajudar a l’empresari i als ciutadans.¿Que fa el nostre govern Socialista i d’entesa per els catalans?¿Quines mesures de la seva competència han pres? Que cadascú reflexioni amb la seva problemàtica individual i col·lectiva, però si seguim en aquesta línia en breu entrarem en un estat de paralització laboral col·lectiva com mai s’ha vist ni hem viscut.
Ja va siguent hora de redistribuir la riquesa per els que ho necessiten de debò,amb politiques eficients i dirigides directament al problema del ciutadà a nivell individual.¿Perquè no una assistenta social econòmica,tant per empreses com ciutadans de peu?¿Disbarat o possible?

AVUI ES UN DIA MOLT ESPECIAL

2008-09-24T10:31:00.002+02:00

MOLTES FELICITATS ARIADNA

Avui DIA 24 SEPTEMBRE fa sis anys que va néixer la meva filla Ariadna,i per desgracia avui no podré veure-la ni estar amb ella,perquè els pares de l’Ariadna estan separats i la relació entre ells nul·la i no precisament per la meva part; intentaré parlar per telèfon amb la meva filla,en fi que aprofito aquest blog per dir-te filla meva :

- Desitjo que passis un bon dia d’aniversari y que la vida et correspongui sempre amb somriures. El teu pare que t’estima.

AVUI ESCRIC SOBRE DOSRIUS

2008-09-23T19:47:00.002+02:00

¿QUE PASA POLITICAMENT A AQUEST POBLE?

Tothom vol agafar el basto d’alcaldia que te el senyor Josep Jo del PSC,no se exactament a nivell intern com portaran les coses els socialistes,però segur que les porten millor que CIU,i no es que el senyor Homs no faci el que pugui,es que no pot mes degut al entorn que l’envolta sense presidir noms dits,(aquesta es la meva opinió) ,es cert que manant i cobrant com el senyor Josep Jo es fàcil fe l’acció política del dia a dia al poble i a mes interna del partit,però no sempre en surt ben parat amb el poble,i reconec personalment que el senyor alcalde te una paciència equitativa amb l’euromillon,¡¡¡¡ carai si la te¡¡¡¡¡,val a dir que els altres partits fan bonament el que poden,començant per Progrés Municipal i l’Edgar,les eleccions l’hi van sortir per la culata, i crec que pot ser que tingui massa influencia familiar al voltant que de vegades l’hi faci ballar una mica el cervell,però no obstant es jove i el veig amb moltes ganes de fer coses per millorar el poble,es te que reconèixer que a les municipals va apostar fort dient que no pactaria ni amb el PSC ni amb CIU,té el seu mèrit la posició siguent la tercera força política,sabent que sol no pot governar, però va esser una maniobra per intentar desbancar a CIU com a segona força política,i creient que els socialistes estaven cansats del Sr. Josep Jo al igual rascaven vots.
ERC i l’amic Eduard van fer el que varen poder despresa i corrents a ultima hora, bo i així tenia bona gent al costat que per circumstàncies ara no els te tant a prop,però suposo que tampoc estarà sol. De CIU pot ser parlo algun dia segons l’actitud de la direcció futura,i no present,però que esta lligada.
Som del Poble també va tenir la seva estratègia política bo i siguent un nou partit, abans de les eleccions varem estendre per suposat la ma a CIU,però també la varem estendre al Sr. Josep Jo que molt amablement ens varem donar,tot es te que dir,no em sap greu dir-ho perquè el que buscava SOM-P en aquell moment era entrar al govern com fos per tirar endavant els nostres projectes que eren i son necessaris al poble,amb Progrés i ERC,la veritat es que no varem tenir cap conversa abans d’eleccions,bé,resumint el fruit de tot la va donar les eleccions,i el poble va decidir el que va voler per els seus interessos i del poble,això no falla,el poble decideix i així va esser,lo demes son hipòtesis,histories i fer petar la xerrada una estoneta,que també va be de tant en tant tindre un motiu per acudir al llenguatge.

Per cert felicitats als que cumpleixen anys el 23 de septembre,desitjo lo millor per ells.
Cristobal Garcia.

ESCRIT QUE M'HA SEMBLAT CURIOS,INTERESANT,PER REFLEXIONAR

2008-09-22T16:04:00.001+02:00

Tricheto corrupto. Ha provocado la mayor crisis financiera de la historia. El Teorema Tricheto Cuando Gutemberg inventó la imprenta no se podía imaginar la que había liado. Fue sólo un paso más en la larga marcha hacia lo que Pierre Theilhard de Chardin definió como ?noosfera?, la humanidad organizada como un todo. Desde entonces, como diría McLuhan, otro fósil imprescindible del pensamiento moderno, cada arreón político o tecnológico deja fuera de juego a la mayoría de los contemporáneos, sin distinción de raza, credo o posición social. Ha vuelto a ocurrir. La fe ciega en el monetarismo radical anglosajón ha alumbrado una de esas metamorfosis que describía el genial pensador canadiense: ha hecho nacer el homo economicus, programado genéticamente para extrapolar la lógica de la rentabilidad hasta sus últimas derivadas. Si no se entiende esto, difícilmente se podrá conocer el alcance de la crisis subprime. En un mundo sin fronteras interiores, dos son las cosas que viajan más deprisa que la luz: el rumor y la lógica. A penas ha surgido una duda en los confines de un desierto, que ya carcome los cimientos contables del banco más solvente. Si es posible, es verdad; si es verdad, ya es demasiado tarde. Como sabe, por otra parte, cualquier especulador. El nuevo mundo vive de las expectativas que es capaz de generar y sostener. He ahí una extraña paradoja. Nada tan difícil de sostener como la expectativa que crece a la velocidad del rumor. Es el Teorema Tricheto. Su enunciado es el siguiente: si la suma de la Riqueza Fiduciaria (RF) de la economía mundial crece a una tasa mayor que la suma de la Riqueza Real (RR), solo es una cuestión de tiempo que supere un límite superior más allá del cual su valor desaparece. La razón de esta paradoja es sencilla de entender. Siendo RR + RF = 1de manera lógica en un entorno económico homogéneo y global, RF tiende a crecer hasta 1, pero RR no se reduce a 0. Por debajo de un determinado umbral, RR tiende a ser constante. Eso es así, inevitablemente, porque el homo economicus dispone de las herramientas y de los conocimientos suficientes para intentar asegurarse un nivel mínimo de riqueza En consecuencia, cuando la ratio RF/RR alcanza determinada tensión máxima, la expectativa generada ya no puede sostenerse y deviene tan quebradiza como el propio cristal. Un sencillo ejercicio de prestidigitación estadística permite ilustrar el Teorema Tricheto. Si suponemos que las necesidades básicas de la población mundial - como son la alimentación, la vestimenta, la vivienda y la cultura ?absorben un tercio de toda la Riqueza Real, entonces es relativamente fácil comprobar que el crecimiento desbocado de la masa fiduciaria en su conjunto hasta triplicar o cuadruplicar los activos provocará una tensión financiera insostenible. Tiene razón el socialista francés Michel Rocard cuando culpa a los pobres de la crisis subprime: ?Todo ocurre porque el apetito de ganancia de capital de las capas medias ha roto el sistema?. La salvación de los pobres no es de este mundo (económico). La creación de riqueza fiduciaria, en un entorno homogéneo y global (la globalización), tiene unos límites evidentes. El corolario más claro de este amable teorema, es que traspasados esos límites el riesgo de crash crediticio deviene constante. El crecimiento sostenido de la masa monetaria desde la quiebra definitiva de Bretton Woods en 1973, con salarios y precios de materias primas estancados, ha disparado el apalancamiento fiduciario más allá de su límite. Basta entender que en tan solo 40 años de tiempo, un sencillo diferencial de crecimiento del 5% dispara esa ratio de 1:1 hasta 1:7. Suerte que existe la inflación para, en parte, enjugar los excesos. La conclusión directa del Teorema es que la globalización es, en esencia, una dinámica absolutamente incompatible con el monetarismo. La generosa remuneración de toda la masa fiduciaria añade enteros al diferencial y equivale a la creación de falsa moneda abundante e impune, que acaba expulsando la verdadera. Porque ocurre que, como con el colesterol, hay una liquidez buena y otra mala. Con el pretexto de luchar contra la inflación y promover el ahorro, las subidas de tipos de interés solo sirven para apuntalar las rentas vitalicias nacidas de equilibrios preexistentes y casi siempre caducos. Potencian el colesterol malo, minando la credibilidad del sistema financiero. La política monetaria impulsada por la Reserva Federal y el BCE desde mayo de 2005 es la responsable del caos actual. El académico Bernanke se ha vuelto pragmático y ha corregido el tiro; Jean Claude Trichet sigue en sus trece.

CDS, LA TRISTESA DE LA POLITICA

2008-09-17T23:16:00.002+02:00

Es trist que un partit com el CDS del Sr. Suarez(com principal fundador),tant important per la democràcia espanyola(de rebot la Catalana) estigui tant disputat jurídicament per interessos,en primer lloc el Partit Popular,lluita perquè aquest partit sigui del seu domini gracies a antics membres de CDS del Comité executiu nacional que en el seu dia van pactar amb la cúpula del PP perquè així fos,altres membres de CDS amb sentiment de centre estan lluitant perquè el CDS no perdi aquesta identitat de centre,la lluita es actualment jurídica,es lent però un cop s’aclareixi jurídicament aquest fet,si la justícia fa la seva feina com cal ,el CDS tornarà a la normalitat política. Tindrà que fer molt camí per tornar a ser el que va ser,però crec sincerament que tornarà a les pròximes eleccions generals,autonòmiques y municipals a fer Camí.
L’actual president legítim el Sr. Carlos Fernandez( lluitador perque no es perdila identitat de CDS),i dic legítim per les sentencies que tinc gracies a l’estreta col·laboració que estic tenint i tinc en aquest aspecte,juntament amb l’equip de persones que estant fent possible que això succeeixi ,tenim la confiança plena amb la justícia perquè tot torni a la normalitat al CDS,el camí es llarg,però l’estem fent amb la fermesa de poder treballar i reivindicar desde el centre que tornem a estar on el país necessita,i nosaltres necessitem. Perquè volem una societat, lliure, solidaria, progressista i equitativa. Si alguna persona del Poble de Dosrius té curiositat per saber que esta passant al CDS actualment,el convido a que m’escrigui i quedar personalment per ensenyar-li tot el procés que s’està portant a terme dins del CDS perquè s’adjunti a la causa si desitja,et puc ensenyar totes les sentencies e informar-te de tot el que esta passant, la societat necessita un partit per poder fer una carambola,aquest partit es sense dubtes el CDS. Si desitges participar en aquesta línia,pots,nomes cal que de sentiment ho desitgis. La meva lluita personal en aquest aspecte es perquè amb la tornada d’un partit històric com es el CDS,del que tinc molta afinitat,estructuri la seva estratègia política envers els interessos de Catalunya i dels Catalans amb uns paràmetres acceptables no nomes per Catalunya sinó ,per la resta del estat. Aniré informant del que vagi succeint de primeríssima mà. Si teniu curiositats i preguntes,donaré resposta a tot el que sigui procedent. Salutacions a tothom.

2008-09-16T11:23:00.000+02:00

BBVA avisa a Florentino Pérez de que ejecutará sus iberdrolas a 7,1 euros

Necesitará poner nuevas garantías como ya ha hecho en dos ocasiones
El anuncio de la venta de Repsol por parte de Sacyr pueda que no sea el último en esta huida hacia adelante de las constructoras con participaciones antinaturales en el sector energético. BBVA, principal acreedor de ACS, ha advertido a su presidente que le ejecutará las garantías si la acción de Iberdrola cae a 7,1 euros.

El derrumbe generalizado de las cotizaciones de los grupos constructores y eléctricos está poniendo al descubierto las endebles fórmulas con la que Sacyr y ACS financiaron sus incursiones en Repsol, por un parte, y en Unión Fenosa e Iberdrola por otra. Florentino Pérez, presidente del segundo holding, ya tuvo que salir de Fenosa antes del verano porque las minusvalías acumuladas en este eléctrica le obligaban a poner nuevas garantías sobre los préstamos concedidos en su día por Santander y otros bancos.
La operación le salió finalmente redonda puesto que pasó de perder mucho dinero en Unión Fenosa a obtener unas plusvalías netas de casi 1.800 millones de euros, al conseguir una rentabilidad sobre la inversión del 66%. La operación le permitirá además reducir su endeudamiento desde los 18.442 hasta los 5.169 millones, lo que la dejará como la constructora con mejor ratio de deuda sobre beneficio operativo.
La situación se puede repetir en Iberdrola pese a que ACS afirmó tras la venta de la empresa gallega que utilizaría los recursos obtenidos para reforzar su posición en la vasca, de la que tiene un 7,2% de forma directa y otro 5,2% mediante productos derivados o equity swaps. El problema para Florentino Pérez es que arrastra unas minusvalías de casi 700 millones en su inversión en Iberdrola, que fue financiada hace dos años con un crédito de 2.818,5 millones.
Aquel préstamo lo lideró BBVA, que posteriormente repartió el riesgo con Caja Madrid, La Caixa, Bayersche Hipo Vereinsbank, Caixa Galicia, el ICO, XIS Corporate and Investment Bank y Mediobanca-Banca de Crédito Finanziario, entidad que además es la que asesora a Florentino Pérez en todas sus operaciones corporativas. ACS compró los 360 millones de títulos de Iberdrola a 9,25 euros y aparcó otros 259 millones en derivados a un precio similar.
Cuando la acción de la eléctrica cayó por debajo de 9,1 euros, la constructora ya tuvo que aportar nuevas garantías. Lo mismo ocurrió cuando Iberdrola se situó por debajo de la cota de los 8 euros y la siguiente referencia son los 7,1 euros. En este precio, los bancos acreedores ya han advertido a ACS que ejecutarán las garantías, lo que pondrá en un nuevo aprieto al ex presidente del Real Madrid. Iberdrola, que remontó posiciones el viernes, se sitúo la semana pasada a 7,29 euros, menos de 3% por encima de la cota de los 7,1.
El próximo martes, ACS tiene que hacer frente a un vencimiento de 3,5 millones de acciones de Iberdrola aparcadas en un equity swap. Fuentes conocedoras de la estructura de financiación aseguran que por cada 1 euro que baja la acción de la eléctrica, ACS tiene que poner capital adicional por 260 millones de euros.
La urgencia de BBVA es totalmente lógica. Si ACS no hace frente a sus compromisos, el banco tiene que provisionar el préstamo contra su balance, lo cual deterioraría aún más sus cuentas, con su posterior repercusión en su valor bursátil. Al contrario, si ACS vendiera sus 'iberdrolas' y cancelara el préstamo, la entidad financiera liberaría las provisiones específicas aportadas en un primer momento.

NOTA: Si no fa front al pagament ACS¿que pasara?En borsa Invertir en comprar a la baixa algú es forrara,¿qui?,ja veurem que passa.

ES ESTRANY QUE NINGU FACI MENCIO

2008-09-15T21:48:00.000+02:00

Hola a tothom ,
Es curiós que el Sr. Jo en representació del PSC,(que ens acabaran d’enfonsar a nivell nacional” a nivell local de Dosrius també”) ,hagi donat el seu condol públic ,a la família de la dona i veïna de Dosrius, que desgraciadament va perdre la vida a l’espigó del club Nàutic,fa ja uns quants dies ,en el seu bloc(el Sr. Jo) quasi sempre(per no dir sempre) ha dedicat unes línies de condol publiques al respecte,en aquest cas no se el motiu,però no ha dedicat públicament el condol de forma publica.
He activat el bloc perquè al saber la noticia,ciutadans de Dosrius estaran passant per un moment dur,en especial els mes pròxims a la víctima de la vida. Aprofito aquestes tristes línies per expressar el meu condol a la família.

De la foscor a la claror

2008-06-29T10:37:00.000+02:00

Desitjo que tothom gaudeixi de les vacances,y demano disculpes a tothom que habitualment entra al nostre bloc,pasat vacances refare els afers politics que degut a temes personals m,han tingut out site,pero la meva intencio es seguir fins a final de legislatura,perque algu amb capacitat i valid encapçali la llista del nostre partit. Bones vacances i fins aviat.

¿TRANSPORT QUE........?ELS NENS ENCARA NO VOTEN,ELS AVIS SI.

2008-02-04T17:32:00.000+01:00

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL
REALITZADA EL DIA 27 DE SETEMBRE DE 2007, NÚM. 18/2007

ASSISTENTS: Alcalde: Sr. Josep Jo i Munné

Tinents d’Alcalde: Sr. Joan Ribes i Artigas
Sra. Antònia Pérez i Ramírez
Sr. Josep M. Sagristà i Vilà

A Dosrius, el dia vint-i-set de setembre de dos mil set, essent les nou hores, es
reuneixen a la sala de sessions de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament,
els tinents d’alcalde assenyalats més amunt, sota la Presidència del Sr. Josep
Jo i Munné, alcalde, convocats expressament per a aquest acte, amb caràcter
ordinari, assistits per mi la secretària interventora, Miriam Tenas i Camps i
essent present com a invitats/des les regidores Sra. Mireia Gálvez i Tugas, Sra.
Rosa M. Calsapeu i Layret i el regidor Sr. Marc Ribes i González.

(.........)

3.9. APROVACIÓ PRESSUPOST PER UN DINAR PER ALS AVIS

Vist el pressupost presentat per TRES SOM MARESME (PISCINES CAN
BATLLE), per un dinar, amb motiu de la festa del 12 d’octubre, per als avis, per
un import total, IVA inclòs, de 7.383,00 €.
Vista l’existència de crèdit a la partida 313.226.01 del vigent pressupost
municipal 2007.
De conformitat amb el que estableix l’article 201 del Reial decret legislatiu
2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes
de les administracions públiques.
_
A proposta de la regidora de Benestar Social, la Junta de Govern Local, per
unanimitat,

ACORDA:
Primer.- ENCARREGAR, a TRES SOM MARESME (PISCINES CAN BATLLE),
un dinar, amb motiu de la festa del 12 d’octubre, per als avis, per un import
total, IVA inclòs, de 7.383,00 €.
Segon.- RECONÈIXER l’obligació de pagament per l’import detallat a l’apartat
primer d’aquesta resolució amb càrrec a la partida 313.226.01 del vigent
pressupost municipal 2007.
Tercer.- NOTIFICAR el present acord als interessats i als Serveis Econòmics
municipals als efectes oportuns.

3.10. APROVACIÓ PRESSUPOST PER OBSEQUIS I CONFECCIÓ D’UN
TALÓ

Vist el pressupost presentat per GRÀFIQUES IGBO SL, per a l’adquisició
d’obsequis per a la gent gran i la confecció d’un taló gegant, per un import total,
IVA inclòs, de 638,64 €.
Vista l’existència de crèdit a la partida 313.226.01 del vigent pressupost
municipal 2007.
De conformitat amb el que estableix l’article 201 del Reial decret legislatiu
2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes
de les administracions públiques.
A proposta de la regidora de Benestar Social, la Junta de Govern Local, per
unanimitat,

ACORDA:
Primer.- ENCARREGAR, a GRÀFIQUES IGBO SL, obsequis per a la gent gran
i la confecció d’un taló gegant, per un import total, IVA inclòs, de 638,64 €.
Segon.- RECONÈIXER l’obligació de pagament per l’import detallat a l’apartat
primer d’aquesta resolució amb càrrec a la partida 313.226.01 del vigent
pressupost municipal 2007.
Tercer.- NOTIFICAR el present acord als interessats i als Serveis Econòmics
municipals als efectes oportuns.

(......)

NOTA : Crec que els avis es mereixen molt mes evidentment,pero estem parlant d'un ens local,i de ben segur que els avis voldrien dinar a casa seva el 12 d'octubre si els seus nets,i fills s'estalviessin mensualment la cuota del transport escolar,encuant a l'obsequi,i per l'import del mateix podria fer-ho el Grup municipal del PSC amb càrrec al seu partit y no amb càrrec municipal. ¿Que passarà aquest 2008?¿OBLIGARA ALGUNA LLEI A PAGAR DINARS I FER OBSEQUIS?¿O LA DECISSIÓ DEL PSC VAL COM A LLEI?ARA SE D'ON HA TRET LA IDEA ZAPATERO DE LO DELS 400 €,CLAR SUPOSO QUE PAGAR UN DINAR A TOTS ELS AVIS D'ESPAÑA ES VEU CLARAMENT LA INTENCIO DE COMPRAR EL MAXIM DE VOTS POSSIBLES,ARA QUE BEN MIRAT POT SER PER LES ARCAS ESTATALS QUE ESTALVIIN INVITANT A DINAR.BE TORNAT AL FIL, L'AJUNTAMENT NO TÉ DINERS PER EL TRANSPORT ESCOLAR,EL PENSAMENT ES LLIURE,PERO JO EL TINC MOLT CLAR.¿I TU?

SOM DEL POBLE

L'ESCALADA DE L'EURIBOR I LA CRISI HIPOTECARIA

2008-01-24T08:50:00.000+01:00

Valor Euribor 24/1/2008
4,287%
Media a 22 de Enero: 4.556%
Diciembre 2007
4,792%
Noviembre 2007
4,607%
Octubre 2007
4,647%
Septiembre 2007
4,725%
Agosto 2007
4,666%
Julio 2007
4,564%
Junio 2007
4,505%
Mayo 2007
4,373%
Abril 2007
4,253%
Marzo 2007
4,106%
Febrero 2007
4,094%
Enero 2007
4,064%
Diciembre 2006
3,921%
Noviembre 2006
3,864%
Octubre 2006
3,799%
Septiembre 2006
3,715%
Agosto 2006
3,615%
Julio 2006
3,538%
Junio 2006
3,401%
Mayo 2006
3,308%
Abril 2006
3,221%
Marzo 2006
3,100%
Febrero 2006
2,910%
Enero 2006
2,833%
Diciembre 2005
2,783%
Noviembre 2005
2,684%

L’Escalada de l’Euribor ha ajudat i molt a l’endeutament de les famílies,però aparellat a la crisi americana s’ha creat un buit de circulació de capital en aquest mercat,tot comença a Estats Units,es a dir,el moviment;la banca treu una línia de negoci anomenat “Subprime “,que jo entenc al meu parer que el que pretenen es captar mes mercat hipotecari pujant els radis d’endeutament dels clients,es a dir si sobre els totals ingressos dels titulars d’una hipoteca nomes te la concedien si el radi estava entre un 30 i 40 % passa a ser d’un 40 a un 50%,resumint acaparen mes clients al pujar els paràmetres, aquest increment de concessió fa que la banca gaudeixi de mes circulació de Capital i beneficis,sumat a que la venta inmobiliaria va de forma inmillorable esta tot a favor,” El Gran Capital confia en el totxo “,els passius del banc creixen augmentant risc,moment en el cual decideixen treure paquets d’hipoteques al mercat privat com fons d’inversió que tothom pot comprar,capitalitzant el banc part del seu passiu i preparant-se per seguir alimentant el passiu,l’inversor privat també guanya diners,bancs Europeus i capital privat Europeu compra paquets a Estats units,d’Estats Units compren paquets Europeus,aquest es l’important lligam entre els diferents països però amb la puja d’interessos fa que les famílies no puguin pagar les quotes d’hipoteca,el capital privat s’espanta deixant de comprar aquest producte que El banc forma amb paquets d’inversió,es a dir ,ja no es negoci,les famílies no poden pagar i a més el totxo ja no dona confiança,el banc que ja no dona sortida a aquests paquets d’inversió i els adquirits tenen molta morositat degut a l’increment d’interessos a l’hora de fer les revisions hipotecaries,la crisi esta servida.

En aquest moment Europa no es planteja baixar els interessos degut a la por a la inflació, però sota el meu punt de vista ,tenen que baixar-los i assumir el risc els respectius governs,si no baixen,que la causa efecte de la baixada seria baixar quotes a les famílies,el mercat es satura baixant la confiança del capital privat,per la reflexió dir,com a exemple,que tota Europa no esta igual,mireu Rumania,membre ja de la Unió Europea en la que s’estima que la vivenda en els pròxims anys s’incrementi fins a un 400 %,i aquí estem en crisi.¿Que es exactament la paraula Europa?

Es la meva opinió al respecte,temps difícils comencen,¿Fins quant?
Ja sabem que existeix el cercle econòmic,la pujada i la baixada, però sincerament crec que aquesta baixada serà forta,i si segueix governant espanya el PSOE,molt mes forta.

Cristobal Garcia.

L'ASSOCIACIO DE VEÏNS DE CAN MASSUET TAMBÈ HA PRESENTAT AL.LEGACIONS PER LA CANTERA KM5

2008-01-22T16:42:00.000+01:00

Avui he rebut de la Generalitat una noticia que m’ha agradat molt,desprès de la insistència de Som del Poble amb el problema de la Cantera, a l’Octubre l’Associació de Veïns va presentar al·legacions,fora de període al igual que Som del Poble,per el tema de l’autorització ambiental,abans del Setembre Jo personalment varem tenir amb els representants de l’Associació de Veïns de Can Massuet una reunió per tenir un canvi d’impressions sobre la problemàtica de la Cantera el president de l’associació ens va manifestar que els temes de medi ambient els declinava a la Plataforma el Roure del que estan adherits;al nostre bloc varem penjar les al·legacions que presentaríem a la Generalitat amb data 19 de Setembre ,l’Associació ha decidit anar sola per el seu compte en aquest aspecte sense buscar el diàleg ni intercanvi amb Som del Poble bo i l’oferiment que vaig fer en el seu dia d’aportació personal i del partit per el que tingues a beure amb la Cantera, no tenir un canvi d’impressions bo i sabent que el tema de la Cantera era prioritari en la nostra actuació es avançar en dos bandes que no s’uneixen,crec humilment que l’intercanvi d’opinions no costa tant,també suposo que a tothom no li sobra el temps ,però bé,tinc la meva tesi sobre l’assumpte però legítimament la reservo perquè pot ser que sigui equívoca, per no ser demostrable objectivament.
Felicito a l’associació de veïns de Can Massuet per les al·legacions que ha presentat com a part interessada ,en coneixement meu només s’han entrat la de Som del Poble mes la de l’Associació,esperem que serveixi per l’objectiu que busquem.

¿DEL NO RES,UN INCENDI? NO POT SER

2008-01-21T17:39:00.000+01:00

Maresme. Un incendi crema una part de l'arxiu municipal de Dosrius

LL.M.. Dosrius.Un incendi va cremar dimarts a la nit una part de l'arxiu municipal de Dosrius, situat a la tercera planta de l'edifici de l'Ajuntament. El fum, segons va assegurar l'alcalde, Josep Jo (PSC), hauria afectat només un 5% de la documentació guardada per la ràpida intervenció dels bombers. L'incident va passar cap a dos quarts d'onze de la nit de cap d'any, quan al consistori ja no hi quedava ningú. De fet, la caserna de la policia local, que també es troba al mateix edifici, també estava buida. «En principi tenim la sensació que no s'ha perdut res irreparable», va afegir l'alcalde. Ahir els bombers continuaven investigant les possibles causes de l'incendi, ja que es descarta inicialment un curtcircuit.

NOTA : Aquest fet,i el fum olora que pugui haver camí de coneixer una altra de grossa........esperem que no,pero tot foc té una explicació.¿Voluntari o involuntari? Per sort no ha afectat a ninguna persona.El dictament final dels bombers sortira tard o d'hora.

BENVINGUT 2008, JA COMENCEM DE NOU.

2008-01-15T10:25:00.000+01:00

Ha començat el 2008,

Esperem que tothom gaudeixi aquest any dels desitjos individuals i col·lectius que tenim proposats, a la meva carta als reis vaig demanar que l’ajuntament subvenciones el transport escolar per que passi a ser gratuït, ja es veurà la reacció dels reis,l’any bo i fent-se curt dona per molt.

Gracies a la gent que mira aquest bloc, sense la seva presencia no tindria raó e ser.

Si aquest any els reis porten unitat política envers el PSC, pot ser s’obrirà una nova forma de pressió a la majoria municipal(PSC),que es resumirà amb poques paraules,i nomes caldrà el mes important,que la ciutadania de Dosrius s’adjuntin al nostre sentiment majoritari de tots els partits :

“ NO VOLEM AL PSC ,ES AUTORITARI “

Diccionari de la llengua Catalana:

Autoritari :

1 Que imposa als altres la seva autoritat.

2 1 Que sosté en política el principi d'autoritat.

2 Dit del règim polític, de l'estat, etc, en què el poder és exercit sense permetre l'oposició.

3 PSIC Dit de la personalitat caracteritzada per la disposició a la conformitat, l'obediència i el respecte a qui deté el poder o autoritat superior, pel convencionalisme i per l'arrogància i el menyspreu als grups minoritaris i els individus d'estatus social inferior.

au_to_ri_ta_ri.

PER UNA RATLLA DISCONTINUA

2007-12-12T14:34:00.000+01:00

L'exalcalde de Dosrius reclama un accés millor cap a la seva gasolinera des de la nova carretera

el reportatge

LLUÍS MARTÍNEZ. Dosrius
més o menys segura? Si bé refer la carretera de Dosrius havia de servir per augmentar-ne la seguretat, els vehicles corren més que abans. També s'hi han prohibit els girs cap a l'esquerra, però els conductors ho ignoren i, segons Lluís Homs, s'incrementa el risc d'accidents.
La població de Dosrius va estrenar carretera l'estiu passat i posava fi així a una demanda històrica del municipi. La via –la B-510, de 3,5 quilòmetres– és ara més ampla, té uns revolts més suaus i tres rotondes que han millorat els accessos als polígons industrials i a les finques al llarg del traçat, i l'han fet més segura per als nombrosos conductors que la fan servir diàriament per sortir i entrar del poble. Però tot i els avantatges evidents, l'exalcalde convergent de Dosrius, Lluís Homs, se sent indignat i ignorat pels responsables de l'obra, que ha costat prop de 3,6 milions d'euros.
La gasolinera d'Homs, l'única que hi ha al municipi, està situada a mig quilòmetre del nucli de Dosrius, i ara no té accés directe pels conductors que van en direcció a Argentona. Ja ho va intuir quan s'hi feien els treballs, perquè en lloc d'una ratlla discontínua –com hi havia fins aquell moment–, els operaris n'havien pintada una de contínua de color groc que prohibia el gir cap a l'esquerra, i un cop acabada l'actuació, la situació ja era irreversible. «La crispació dels veïns està a flor de pell perquè no poden entrar a la gasolinera com sempre», admet l'exalcalde. Els clients han d'anar fins a una rotonda i allà girar cua per accedir a l'estació de servei. A la sortida, la maniobra que s'ha de seguir és anar en direcció a Dosrius i en una altra rotonda canviar de sentit. «Per entrar-hi han de recórrer un quilòmetre i mig i molts ja opten per omplir el dipòsit de camí cap a Mataró», diu.
De res han servit les 1.800 firmes que va recollir en contra de la nova entrada a la gasolinera ni les reiterades entrevistes que ha sol·licitat amb la direcció general de Carreteres. Però deixant de banda el perjudici en el negoci, Homs assenyala que tot i la prohibició, els conductors prefereixen girar cap a l'esquerra i ignorar que hi ha una ratlla contínua per entrar a l'estació de servei. «Haurem d'esperar que hi hagi morts perquè algú hi faci alguna cosa?», es pregunta Lluís Homs. De fet, fa unes setmanes ja hi va haver un primer accident greu perquè un conductor que va ignorar la prohibició i es va encastar amb dos cotxes. La solució, segons Homs, ja era al projecte inicial, però en el definitiu s'ha eliminat. A l'altura de la gasolinera, s'havia de fer un tercer carril central amb un senyal de stop perquè els cotxes poguessin accedir a l'estació amb més seguretat. El cert és que el nou carril no hi és però sí que se n'ha fet un de desacceleració, i Homs no ho comprèn. «No entenen que això no és una benzinera de carretera, sinó del poble», defensa.
L'alcalde actual, Josep Jo (PSC), explica que la demanda d'Homs també l'ha feta l'Ajuntament però admet que la Generalitat, que és qui va fer l'obra, «va donar poc joc al consistori». Malgrat això, per la direcció general de Carreteres, habilitar-hi un carril central és del tot innecessari perquè «el projecte de condicionament ja proporciona una solució convenient per accedir en condicions de comoditat i seguretat a la benzinera».

NOTA : Doncs com usuari de la benzinera,reconec que afecta l'acces actual al volum de negoci de la benzinera, jo personalment alguns matins parava per fer benzina i aprofitava per agafar el diari,ara no faig la volta,nomes paro al vespre per agafar el pa,i no sempre.Ha sigut un greu perjudici per els propietaris,i de rebot per els usuaris.De les 1800 firmes, una era la meva.

¿Pero 1800 firmes es poden convertir en una manifestació de 1800 persones?La Crispació dels veïns queda un cop mes en fum.¿quin pas mes donara el Sr. Homs per pal.liar la crispacio veïnal?

EL SUBCONSCIENT TAMBE TREBALLA

2007-11-16T17:48:00.000+01:00

Com antic secretari de CDC ( Federació CIU) de l’agrupació local de Dosrius, siguent en major o menor Grau coneixedor del sistema,formes entre d’altres el meu subconscient ,es pregunta :

- ¿ Perquè no fan com a segona força política del Poble mes pressió lingüística,social i constant ?

- ¿Perquè no retrauen al govern actual tot alló que en els plens es dicta i acorden públicament?

- ¿ La junta del comitè executiu fa el que cal fer,si el grup municipal té mancances visibles en el seu conjunt,atribuïbles als representants electes i comite?

- ¿Es preguntarà el Cap de llista de CIU si ha fet bé en escollir el que ha escollit,de els representants i integrants de llistes de CIU a les municipals,amb la gent molt valida que hi havia i va descartar sense criteri aparentment objectiu ni tant sols demostrable?

- ¿ Que pensa el president actual de CDC ( CIU) de l’agrupacio local de CIU i no diu a nivell intern ni al poble del que passa segons el seu criteri?

Pot ser jo no soc perfecte,tinc mes defectes que virtuts aparentment,però si tinc clara una cosa,quant pitjor estigui CIU a Dosrius,millor estarà Som del Poble,i de rebot els Socialistes. M'entristeix pero crec així. Encara que existeix Gent que no creu en estadístiques,Doncs jo si,y aquesta es la meva estadística i pronòstic.

CRISTOBAL GARCIA

LA MORT¿ES LA VIDA ETERNA?

2007-11-07T16:57:00.000+01:00

Que trist es que una persona estimada ens deixi,tots tenim escrit el final,però es dur veure que ha arribat el moment.
El meu avi per part de pare, ens ha deixat el passat Divendres als 81 anys d’edat,era un home molt treballador que va venir de Jaen per buscar sort a Catalunya, va tirar endavant una família amb sis fills i va saber buscar un lloc personal i laboral dins d’un espai en aquells temps difícil,va crear una empresa de construcció i canalitzacions a Mataro que en temps de Franco tenia uns 150 treballadors en plantilla. Mataro gracies a l’empenta municipalisme i els industrials com el meu avi,han col·laborat en aixecar un poble a nivell d’infraestructures per convertint-lo en el que es avui. Son moltes les coses que el meu avi ha fet, el primer espigo de Mataro, la primera piscina municipal,EL Passeig Marítim i pont de San Simó,etc...
En reconeixement personal a tot el que ha fet per la societat i sobre tot per el que ha lluitat per la seva família,una abraçada forta allà on siguis, els que estem aquí et recordarem sempre.

Cristobal Garcia.

SENTIMENTS POLITICS MUNICIPALISTES.

2007-10-29T15:30:00.000+01:00

Per respecte a companys de CDC de Dosrius ( CIU),no diré noms propis,però si circumstancies i fets. Tal dia com podria ser avui, jo vaig passar a ser de forma consensuada però fora de dret legal interior de tots els partits existents a L’estat , secretari del Comitè executiu de CDC a l’agrupació local de CIU a Dosrius,en part i molt agraït gracies al senyor Joan Serra.
La meva curta evolució va ser fruit del nucli dur i radical d’aquest partit a Dosrius, un exemple clar per la ciutadania del Poble analitzant el succeït a les últimes eleccions municipals,son no nomes els partits que van sorgir sinó la raó de fons,” Fer fora d’alcaldia al senyor Josep Jo “ ,però des de CIU, degut al que presideix el partit amb alguns que l’envolten en vot i parer,que té el seu valor humà, el que ha i han fet,mirant sempre per el bé del partit,però sense adonar-se’n que realment han fet el mal.....doncs això.
El que a títol personal em preocupa en termes secundaris es,que a CIU no existeix actualment un líder de futur,i no es per els joves,sinó per les aptituds dels mateixos.
CIU no ha sabut aprofitar els recursos potencials electorals que tenia en aquell moment,i aquest fet els passarà factura,temps al temps.........
En cap moment he dubtat ni dubto del senyor Lluis Homs,l’experiència sempre es un grau,però els temps canvien tant si volem com sinó,per que el temps va lligat a la gent que arribat el moment es tanca o s’obre un cercle polític,que cal veure.
En el moment que la democràcia interna dels partits sigui neta, arribi als militants d’un partit,i que la coherència, sentit comú i voluntat d’unió posseeixi CIU de Dosrius, el senyor Josep Jo del PSC tindrà dificultats per presidir Dosrius,però perquè això sigui així nomes cal una cosa :

“ Que tots els partits politics de Dosrius a nivell intern estiguin mes units,per la causa i objectiu. “

CRISTOBAL GARCIA

¿POLITICS CATALANS?¿PERQUE SON CATALANS?

2007-10-22T17:56:00.000+02:00

Que tenen els politics i partits, que representen a mes de que tenen l’obligació de defensar Catalunya ,en el seu cervell?

Aqueta pregunta me la faig cada dia,¿no entenen les formacions politiques i els seus representants,que el bé de Catalunya esta en la unitat de Catalunya i Catalans?
En comptes de tirar-se pedres i critiques uns Catalans als altres , en aquells problemes que afecten als ciutadans amb independència de ideologies polítiques i formes d'entendre l'estat,( RENFE, ESTATUT D’AUTONOMIA,etc...), tenim que defensar el que el sistema ens deu per legitimitat democràtica. Es mes racional que els partits Catalans demanin a L’estat Espanyol que solucionin les deficiències que tenim els Catalans que no pas ens tirem els plats per el cap tots els Catalans per esbrinar quin Català o partit polític Català en té la culpa. Els ciutadans,politics,i d’altres d’ideologies centristes però de dretes, tenen que estar contents de que els Catalans no estiguem units i haguem perdut el camí del seny Català.
Al dir unitat Catalana no parlo de nacionalisme Català sinó d’igualtat entre estats,tant siguin Europeus o no; existeixen coses que el temps no pot aniquilar com son la cultura, les costums i la llengua Catalana,fruit de la historia dels nostres avantpassats,la guerra que tenim que portar a terme nomes tenen unes armes vàlides, l’arma del seny,l’arma de la igualtat entre tots els essers humans amb independència don han nascut,l’arma del diàleg de mútua comprensió,l’arma de la pau, etc...
Però m’agradaria fer una pregunta perquè tothom reflexionem una mica i ens adonem de com esta i com funciona el sistema.

¿ On estan els sindicats entre d’altres,y “ socialistes “ per defensar els treballadors que utilitzen el tren per treballar i ara els obliguen a agafar el BUS?
Serà que la resposta es que governen a Catalunya els Socialistes.

BUTLETÍ INFORMATIU OCTUBRE 2007 QUE REPARTIREM

2007-10-17T15:28:00.000+02:00

BUTLLETÍ INFORMATIU OCTUBRE DEL 2007

. Sumari :

1- Manifest de suport als propietaris de l’unitat d’actuació “ Bo Maspi “
2- L’ Alcalde emet un “ informe favorable “ per el seguiment de la Cantera KM5
3- Felicitacions a l’ alcalde de Dosrius per presidir el Consell Comarcal.

1- Manifest de suport als propietaris de L’unitat D’actuació IV

El motiu del present es per informar que des de Som del Poble donem i donarem suport en la mida que calgui a tots els propietaris de L’unitat d’actuació Bo Maspi; entenem que poden sorgir modificacions lògiques i per el bé col·lectiu sobre el que esta actualment projectat en quant a les vies de trànsit,però el que no deixarem que succeeixi dins les nostres possibilitats i lluitarem amb convicció i fermesa es :

- Que els actuals propietaris perdin edificabilitat,ja que paguen contribució com a sol urbà.
- Que les modificacions generin despeses econòmiques per els actuals propietaris.
- Que l’administració no expropií els terrenys per interessos col·lectius a baix cost.
- Que l’administració no faci un canvi en l’ús del sol a la baixa econòmicament per els propietaris,en tot cas augmentant-la si el cost de desenvolupament degut a la modificació no es viable econòmicament per sobre cost d’infraestructura de la urbanització.

Som del Poble defensa el bé col·lectiu sense perjudicar als propietaris del sector.

2- L’ Alcalde emet un “ informe favorable “ per el seguiment de la Cantera KM5

Benvolguts ciutadans els informem que la Cantera del Rocar,ha sol·licitat a la Generalitat una Llicencia D’autorització ambiental per complir amb la llei 3/1998 de 27 de febrer,que la cantera tenia que per llei demanar-la abans de finalitzar el Setembre del 2007, la documentació per que la Generalitat l’atorgui esta ja en les seves mans,no obstant els informem que prèviament a la resolució de la Generalitat( es preveu al novembre),aquesta va demanar un informe a l’ajuntament de Dosrius, sorpresa de la qual l’ajuntament ha emes un informe “FAVORABLE”.Si l’autorització se la deneguen estarà fora de la llei(actualment no la compleix al 100 %) ,conseqüentment l’administració tindrà que realitzar mides correctores. La nostres preguntes son :

- ¿Perquè l’ajuntament no ha informat al poble sobre l ‘ Autorització ambiental?
- ¿Perquè ha emes l’informe sense informar a la Generalitat sobre el greu perjudici que la Cantera ocasiona als veïns?
- ¿Perquè no s’ha informat a les associacions de veïns existents?
- ¿Perquè no s’ha notificat als veïns afectats i mes pròxims a la Cantera?
- ¿Perquè demana la Generalitat un informe municipal,quant l’alcalde sempre ha dit que no es competència municipal?
- ¿Perquè l’ajuntament no ha aprofitat l’escletxa legal per lluitar per els veïns afectats?
- ¿Perquè l’ajuntament no ha informat a la Generalitat de que la Cantera no té les millors tècniques disponibles per pal·liar la contaminació que ocasiona?

Informem als ciutadans que Som del Poble Presentarà al·legacions per que no concedeixin l’autorització ambiental a la Cantera,sense abans pal·liar els danys ocasionats als veïns.

3- Felicitacions a l’ alcalde de Dosrius per presidir el Consell Comarcal.

Volem felicitar públicament a L’alcalde del nostre Poble per Presidir el Consell Comarcal del Maresme,i haver sabut buscar l’ajuda i el recolzament de CIU, esperem que aquest fet ajudi a que a Dosrius arribin mes ajudes comarcals per projectes de millora,i repercuteixi en el benestar ciutadà del nostre municipi,i no s’oblidi de les tasques municipals.

COMPOSICIO POLITICA DEL CONSELL COMARCAL

2007-10-15T11:23:00.000+02:00

GOVERN
PRESIDENT: Josep Jo i Munné (PSC)

VICEPRESIDENT 1r: Joan Baliarda i Sardà (CiU)

VICEPRESIDENT 2n: Andreu Francisco i Roger (ERC)

CONSELLERA DELEGADA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT: Sílvia Tamayo i Mata (PSC)
CONSELLERA DELEGADA DE SERVEIS A LES PERSONES: Montserrat Candini i Puig (CiU)

CONSELLER DELEGAT DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I SERVEIS EDUCATIUS: Bernat Costas i Castilla (ERC)

NOTA : Falta un politic per els set magnifics del Maresme.

Composició política del Consell Comarcal del Maresme
Mandat 2007-2011

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PROGRÉS MUNICIPAL: 11
Josep Jo i Munné
Esteve Terradas i Yus
Tomàs Esteban i Úbeda
Ester Agell i Mars
Rosa Albiol i Martínez
Carmen Bastida i Marco
Rosa Isabel Cantenys i Montsant
Trinidad Fuentes i Garrido
Josep M. Juhé i Mas
Josep Manel Rueda i Garcia
Sílvia Tamayo i Mata

FEDERACIÓ DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ: 11
Maria Isabel Ferreras i Cano
Bernat Graupera i Fábregas
Neus Serra i Bosch
Jaume Borrell i Puigvert
Cristina Xatart i Alzina
Pere Parés i Roses
Ramon Llastarry i Canadell
Alfons Molons i Antius
Montserrat Candini i Puig
Joan Baliarda i Sardà
Joan Mora i Bosch

COALICIÓ ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL: 5
Andreu Francisco i Roger
Sergi Penedès i Pastor
Bernat Costas i Castilla
Emma Peiró i Sales
Joaquim Ponsarnau i CardelúsPARTIT POPULAR: 3
José Manuel López i González
Diego Sánchez i Simón
Òscar Berman i Boldú

COALICIÓ INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS - ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA - ENTESA PEL PROGRÉS MUNICIPAL: 3
Francesc Xavier Serra i Vigil
Xavier Roca i Vilaró
Isabel Roig i Casas

CONSELL COMARCAL DEL MARESME.

2007-10-05T08:19:00.000+02:00

Medi Ambient

Servei de control ambiental

OBJECTIUS

Millorar la qualitat de vida dels ciutadans tot reduint, mitjançant controls i inspeccions a les empreses, l'impacte i l'afectació que la contaminació atmosfèrica i acústica pot tenir en la salut de les persones. Els controls i les inspeccions s'efectuen en totes les empreses de la comarca que potencialment poden provocar brots de contaminació.

USUARIS Tots els ajuntaments de la comarca

FUNCIONAMENT

Es fa un control sistemàtic de totes les empreses i industries de la comarca per evitar que generin contaminació atmosfèrica i acústica i s'elaboren informes tècnics específics sobre aquesta matèria. A més de les inspeccions que es fan d'ofici, a petició dels ajuntaments també s'inspeccionen altres activitats econòmiques i privades. El servei també elabora mapes acústics de la comarca i presta assistència tècnica als ajuntaments sobre temes de control ambiental.

ORIGEN

Consell Comarcal del Maresme.

COMPROMISOS 2007 – 2011

Incrementar un 100% el nombre d'inspeccions industrials que es realitzen a les empreses de la comarca
Elaborar el mapa acústic del Maresme
Establir convenis de col·laboració amb tots els ajuntaments de la comarca
Millorar el finançament del servei per tal d'incrementar la seva dotació tècnica i desenvolupar les funcions encomanades amb plenes garanties

RESPONSABLE: Jordi Bonet CONTACTE:Tel.: 93 741 16 14 Fax: 93 757 21 12 A/e:jbonet@ccmaresme.cat

HORARI: Dilluns, Dimecres, Dijous i Divendres, de 9:00 a 15:00h.Dimarts, de 9.00 – 14.30h i de 16.30 - 19.00h.

NOTA : El senyor Alcalde de Dosrius i President del consell comarcal, té sota la seva responsabilitat un departament de Medi ambient amb uns objectius i funcions,els objectius d’aquesta legislatura estan clars,el que no tinc clar es si siguent conscient l’alcalde de Dosrius del problema que afecta als veïns la Cantera del Rocar,les inspeccions que han fet i faran dins aquesta legislatura el Consell Comarcal a la Cantera KM5.
Esperem que com alguns comenten que per el fet de que el Sr Josep Jo sigui president del Consell Comarcal,repercutirà i millor per el nostre poble,així espero que sigui i que no s’oblidi entre d’altres d’executar controls de la cantera a traves del Consell Comarcal.¿Els farà?,en breu contactarem amb el Consell Comarcal per no obstant reclamar-ho nosaltres,evidentment “ inspeccions de control “.

PUBLICAT AL PUNT

2007-10-02T16:22:00.000+02:00

Una consulta popular

El referèndum se celebrarà el pròxim diumenge 7 d'octubre i hi podran votar les persones majors de 16 anys empadronades a Argentona. En aquest cas, però, s'han fet diverses excepcions amb mestres i pares que no viuen al poble, però que estan implicats en la comunitat educativa, aquests també hi podran dir la seva. De moment, ja s'han repartit fullets informatius a les cases de la població perquè els veïns puguin crear-se una opinió de les quatre propostes perquè s'explica on estan situades, l'extensió del terreny i si estan en un entorn natural. A més, aquest tríptic també incorpora la butlleta per anar a votar. Així, les propostes presentades s'hauran d'avaluar amb un número de l'1 al 4: la màxima puntuació per a la que agrada més i la mínima per a la que menys. La votació es durà a terme diumenge al matí, de 10 h a 13 h, al centre parroquial. L'oposició també ha carregat contra l'equip de govern municipal perquè la votació es farà al centre parroquial –una de les entitats més populars del municipi– i no en alguna de les dependències de l'ajuntament, que és, segons l'oposició, on s'hauria de fer la consulta.

NOTA : Aquest recull de premsa va dedicat en exclusiva al PSC de Dosrius i en especial al senyor Alcalde,prengui nota i donin opció en temes d’alt interès per la ciutadania,de que el poble opini,si el que governa vol,es possible mes participació ciutadana,no pregonant-ho sinó fent-ho i demostrant-lo.Felicitats per l'alcalde d'Argentona.

Felicitats a l'independent AM2000 pel Geriatric.

2007-09-27T09:12:00.000+02:00

Maresme. Arenys de Munt farà un geriàtric nou a Can Xicoi i habilitarà l'edifici de l'actual com a casal de la gent gran L'Ajuntament farà una concessió a una empresa privada per construir el centre

LL.M.. Arenys de Munt .

La residència d'avis Verge del Remei d'Arenys de Munt es traslladarà a un edifici nou situat a Can Xicoi. El centre, l'únic públic que hi ha al poble, disposa ara d'unes instal·lacions que fa temps que havien quedat obsoletes i que havien estat objecte de crítiques per part dels jubilats. La intenció ara és substituir l'equipament per un de nou i que sigui una empresa privada qui s'encarregui de la gestió i la construcció del geriàtric. Un cop quedi buit el centre, l'Ajuntament hi habilitaria un casal per a la gent gran.

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Mora (AM2000), assegura que fa temps que manté trobades amb empreses que estarien disposades a tirar endavant el projecte. «L'Ajuntament està enllestint ara un estudi de viabilitat i un cop fet elaborarem un plec de condicions perquè els diferents operadors facin les ofertes», assenyala. El futur geriàtric es construirà en una parcel·la d'uns 2.000 metres quadrats situat a la zona de Can Xicoi, a l'entrada del municipi. La previsió del govern municipal és fer un centre amb capacitat per a uns 60 residents i algunes per a centre de dia.
Mora admet la necessitat de disposar d'un nou equipament, amb tots els serveis i més modern perquè les instal·lacions actuals, situades al bell mig d'Arenys de Munt, a la Riera, fa temps que han quedat obsoletes. De fet, la segona tinent d'alcalde, Rosa Albiol (PSC), assenyala que el geriàtric no compleix actualment la normativa per manca d'espai. «No es tracta ara d'augmentar el nombre de places sinó de substituir les actuals i construir-les en un espai immillorable», hi afegeix Albiol. L'alcalde assegura que el cost del projecte de construcció de la nova residència oscil·larà entre els 2,5 i els 3 milions d'euros i que la previsió és que les obres puguin començar el 2008.
UN CASAL D'AVIS Carles Mora també va anunciar que un cop quedin buides les instal·lacions antigues del geriàtric, l'Ajuntament estudiarà habilitar-hi un casal de tres plantes per a la gent gran. «El local que ara tenim és molt petit i només hi caben unes 30 persones, per un col·lectiu cada cop més nombrós», defensa.

NOTA : Som del Poble en el seu programa de govern volia fer el mateix i de la mateixa forma.Això es fer les coses bé per el bé de la gent gran,i amb un cost molt baix per les arques municipals.Senyor Alcalde de Dosrius prengui nota

LA CANTERA DEL FAR PER LLEI NECESSITA L'AUTORITZACIÓ AMBIENTAL¿LA COMPLEIX?

2007-09-24T16:17:00.000+02:00

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DOGC núm. 4801 - 17/01/2007

[Sumari Índex del sumari Diaris Oficials disponibles Inici]

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
ANUNCI d'informació pública sobre la sol·licitud d'autorització ambiental per adequar al sistema de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, una activitat d'extracció de granit i fabricació d'àrids per a la construcció i obra pública al terme municipal de Dosrius. (Pàg. 1804)

ANUNCI
d'informació pública sobre la sol·licitud d'autorització ambiental per adequar al sistema de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, una activitat d'extracció de granit i fabricació d'àrids per a la construcció i obra pública al terme municipal de Dosrius.
En compliment del que disposa l'article 4.2.b) del Decret 50/2005, de 29 de març (DOGC núm. 4353, de 31.3.2005), se sotmet a informació pública la sol·licitud d'autorització ambiental amb l'Avaluació ambiental verificada per adequar al sistema de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental (DOGC núm. 2598, de 13.3.1998), l'activitat d'extracció de granit i fabricació d'àrids per a la construcció i obra pública el titular de la qual és l'empresa KM-5 International, SL, emplaçada a Paratge Can Batlle, al terme municipal de Dosrius.
La documentació està a disposició del públic, en hores d'oficina, a les dependències de l'Equip de Suport del Procés d'Adequació de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, av. Diagonal, 523-525, planta baixa, 08029 Barcelona, durant el termini de vint dies hàbils.
Així mateix, i amb la sol·licitud prèvia per escrit, la documentació també es pot consultar, durant el mateix termini i en hores d'oficina, a les dependències de l'oficina de gestió ambiental unificada (OGAU) dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la demarcació territorial que correspongui.
Durant aquest termini de 20 dies s'admetran totes les al·legacions que s'hi presentin per escrit.
Barcelona, 21 de desembre de 2006
Maria Comellas i Doñate
Directora general de Qualitat Ambiental
(06.355.048)

NOTA : l'AJUNTAMENT DE DOSRIUS QUE SOL DIR ALS CIUTADANS QUE ELLS NO TENEN COMPETENCIA,HA EMES L'INFORME FAVORABLE PER QUE LA CANTERA tingui l'autoritzacio ambiental, LA PREGUNTA ES :

¿PERQUE NO HA FET L'INFORME DE " NO FAVORABLE"? ¿HA TINGUT EN COMPTE LA OPINIÓ DELS VEÏNS AFECTATS ABANS D'EMETRE L'INFORME FAVORABLE?¿PERQUE? ANEU A L'AJUNTAMENT A DEMANAR EXPLICACIONS.

AVANTPROJECTE DE LLEI,QUE S'APLICARA A LA CANTERA DEL FAR

2007-09-21T21:36:00.000+02:00

Versió 5 23.07.07 Avantprojecte de llei ../2007, de prevenció i control ambiental de les activitats
L’article 46 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que els poders públics han de vetllar per a la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat intergeneracional. Afegeix que les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi.
D’acord amb aquestes previsions, l’article 144.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. S’afegeix que aquesta competència inclou en tot cas, entre d’altres, la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, la regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses formes de contaminació i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació.
La Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental va establir a Catalunya el model de prevenció i control integrats de la contaminació instaurat per la Directiva 96/61/CE, del Consell, de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC).
Amb posterioritat a l’entrada en vigor i aplicació de la Llei 3/1998 s’han produït modificacions puntuals d’algunes de les seves determinacions per l’entrada en vigor i aplicació de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, que incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva europea IPPC amb caràcter de legislació bàsica.
Versió 5 23.07.07
En idèntic sentit s’han produït modificacions puntuals d’algunes de les seves determinacions per l’entrada en vigor i aplicació de la Llei 6/2001, de 8 de maig, reguladora del sistema d’avaluació d’impacte ambiental, igualment amb caràcter de legislació bàsica de l’Estat, modificada per la Llei 9/2006, de 28 d’abril, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
També amb posterioritat a l’entrada en vigor i aplicació de la Llei 3/1998 s’han introduït modificacions puntuals amb l’entrada en vigor i aplicació de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, reguladora dels drets d’accés a la informació, de participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient.
És, per tant, que per imperatiu legal cal modificar la Llei 3/1998 per tal d’adequar-la a la normativa estatal, i al mateix temps incorporar-hi d’altres requeriments derivats de les modificacions de la legislació ambiental. Aquesta voluntat integradora amb la legislació bàsica estatal, que en molts aspectes és molt reglamentista, comporta que els temes que desenvolupa aquesta Llei tinguin un grau de continguts procedimentals superiors als que semblarien propis d’una llei.
D’altra banda, l’aplicació de la Llei 3/1998 ha evidenciat la dificultat d’interpretació d’alguns dels seus preceptes així com la complexitat del procediment d’intervenció administrativa per a determinades categories d’activitats. La modificació de la Llei persegueix també, doncs, la racionalització i simplificació dels procediments i la correcció de les determinacions que han generat dubtes i han originat pràctiques de gestió clarament millorables.
És notori que, des de la societat, els sectors empresarials i els àmbits tècnics i professionals implicats en una Llei tan eminentment procedimental com aquesta, es demana un canvi i una millora per una major simplificació, racionalització i homogeneïtzació de la intervenció de les administracions competents, per la qual cosa un objectiu fonamental en la seva formulació és establir clarament que la responsabilitat de la instal·lació, de l’obertura i del funcionament de les activitats és
2 Versió 5 23.07.07
una obligació que correspon assumir tant als seus titulars i tècnics responsables de la instal·lació com als que han de controlar el seu funcionament.
Les administracions competents no han de substituir la responsabilitat que han d’assumir els agents que realment han de respondre del procés de redacció del projecte, de la instal·lació i posada en funcionament d’aquestes activitats, complint el principis de seguretat i de màxima reducció de consums de recursos i d’afectació al medi ambient. Una major intervenció preventiva de l’Administració, en molts casos, no ha estat l’única garantia per evitar el funcionament irregular d’una activitat o instal·lació, ni de l’existència d’episodis negatius que afecten el medi ambient en el funcionament d’aquestes.
Els objectius exposats s’han de valorar en funció de la potencial incidència mediambiental de les activitats, que ha de comportar una graduació en la intervenció preventiva de l’Administració segons el risc potencial de cada activitat. Es requereix doncs una major implicació de l’Administració en la prevenció i els controls de les activitats subjectes a les directives europees o de les que resulta obligatori, perquè així ho disposa la legislació bàsica estatal mateixa, o pel seu nivell de possible incidència ambiental, ja que la responsabilitat de les activitats que tenen un nivell baix d’incidència mediambiental potencial s’ha d’assumir amb major grau per part dels titulars i els agents responsables de la seva instal·lació i obertura, de manera que permeten un règim administratiu de comunicació més simplificat per a la seva instal·lació, obertura i normal funcionament, sense que en cap cas comporti el risc d’una major afecció al medi ambient i a les persones.
La resposta a la demanda d’una major simplificació, racionalització i homogeneïtzació de la intervenció de les administracions competents, comporta que aquesta Llei es defineixi de manera indefectible per un model procedimental d’intervenció integral de les matèries mediambientals, deixant a la regulació procedimental existent de règim local i sectorial la resta de matèries de competència municipal en l’obertura i instal·lació de les activitats. Aquesta opció de la Llei de regular, únicament, aspectes ambientals s’ha d’assumir sense perdre el concepte
3 Versió 5 23.07.07
d’intervenció simultània del conjunt de competències municipals sectorials que es puguin tramitar conjuntament amb la llicència ambiental municipal, òbviament diferenciada de les activitats subjectes al règim de comunicació ambiental.
Aquesta Llei manté la tradicional assignació de competències en matèria d’intervenció mediambiental, d’acord amb el principi de proximitat i subsidiarietat, i respectant l’àmbit d’intervenció en les matèries pròpies d’incidència en l’àmbit local, i assigna la gran majoria d’activitats subjectes a la intervenció preventiva mediambiental a l’exclusiva intervenció i autorització municipal, reservant a la Generalitat de Catalunya, l’autorització de les activitats que afectades per les diferents directives europees, requereixen un major control i seguiment mediambiental, a escala autonòmica, estatal i europea, i, a més, perquè s’ha determinat que resten en tots els supòsits subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental que té assignat l’òrgan ambiental de la Generalitat de Catalunya, garantint però, en tots els casos, la intervenció de l’Administració local en els àmbits ambientals de la seva competència.
Pel que fa al règim d’inspecció, sancions, responsabilitats i execució forçosa, es mantenen el principis establerts en la Llei 3/1998, de 27 de febrer, a l’entendre que aquesta Llei és fonamentalment procedimental i no contempla aspectes materials que desenvolupen les respectives legislacions mediambientals sectorial en matèria d’aigua, residus i sòls contaminats o de protecció de l’ambient atmosfèric, i en conseqüència, estableix un règim d’inspecció, sancions, responsabilitats i execució forçosa sobre la matèria procedimental d’autoritzacions i controls, i remeten al règim sancionador, d’execució forçosa i de responsabilitat de la legislació i normativa específica del medi afectat, pel que fa als supòsits en què s'hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o salut de les persones.
S’exceptua, però, d’aquest criteri el règim sancionador que afecta les activitats subjectes a la legislació bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, ja que aquesta legislació determina un règim procedimental i
4 Versió 5 23.07.07
material que inclou els supòsits en què s'hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o salut de les persones.
D’acord amb els principis exposats i els objectius d’adequació a la legislació bàsica de l’Estat i de millora dels règims de prevenció i control establerts per la Llei 3/1998, aquesta Llei estableix les modificacions substancials següents:
Es manté la classificació de les activitats en tres categories atenent a la seva incidència potencial sobre el medi ambient i la població, es modifica, però, la relació d’activitats dels annexos, de manera que a l’Annex I s’inclouen totes les activitats sotmeses tant al règim d’autorització ambiental com al règim d’avaluació d’impacte ambiental.
Per tal de mantenir el règim legal diferenciat de les activitats regulades en la Directiva 96/61/CE IPPC i a la Llei 16/2002, l’Annex I es divideix en tres subannexes:
- Annex I.1 que inclou únicament les activitats especificades en la Llei 16/2001, modificada per la Llei 9/2006, de l’Estat.

- Annex I.2 que inclou les activitats sotmeses a declaració d’impacte ambiental per l’òrgan ambiental competent del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de conformitat amb la Llei 6/2001, d’avaluació d’impacte ambiental, i amb les posteriors modificacions legislatives.
Així mateix, aquest annex defineix els llindars per determinar quines de les activitats de l’Annex II de l’esmentada Llei s’han de sotmetre en tots el casos a l’avaluació d’impacte ambiental.
- Annex I.3 que inclou les activitats que s’han de sotmetre a declaració d’impacte ambiental però que als efectes d’integrar i simplificar les diferents intervencions administratives concurrents per a la seva obertura, no estan subjectes a l’autorització ambiental integrada. La intervenció ambiental es du a terme mitjançant la declaració d’impacte ambiental que s’integra en l’autorització de l’òrgan competent per raó de la matèria substantiva, d’acord amb el que s’estableix en la secció primera del Capítol IV del Títol II .
5 Versió 5 23.07.07
Amb la predeterminació de les activitats que s’han de sotmetre obligatòriament al sistema d’avaluació d’impacte ambiental s’evita el procediment de consulta prèvia respecte a les activitats que figuren en l’Annex II de la Directiva europea i de la Llei 6/2001 citada, amb la consegüent simplificació dels tràmits i dels terminis. Tot i això resten sotmeses al procediment de consulta prèvia aquelles activitats que poden necessitar l’aplicació del sistema d’avaluació d’impacte ambiental no per raó de la seva naturalesa o magnitud sinó per causa del seu emplaçament en zona especialment vulnerable que requereix una avaluació prèvia cas per cas.
- En l’Annex II s’inclouen totes les activitats que per la seva incidència ambiental s’han de sotmetre obligatòriament al règim de llicència ambiental, d’estricta competència municipal. Se suprimeix la subclassificació d’aquest Annex i, en conseqüència, la intervenció preceptiva de l’Administració de la Generalitat en el règim de prevenció i control d’aquestes activitats. Es manté únicament la participació de l’Administració de la Generalitat en el procediment mitjançant informe sectorial ambiental quan sigui preceptiu, així com quan ho sol·liciti l’ajuntament en els supòsits que es determini reglamentàriament.

Es modula, també, la intervenció de l’Administració comarcal que ha de donar la suficiència tècnica i jurídica als ajuntaments, i mantenint un alt grau d’autonomia als ajuntaments per definir la seva relació amb l’entitat comarcal.
En l’Annex III s’inclouen les activitats que per raó de la seva baixa incidència ambiental se sotmeten al règim de comunicació, sense la possibilitat de sotmetre aquestes activitats a un règim de llicència ambiental, i reforçant les garanties que asseguren el compliment dels requeriments ambientals sota la responsabilitat dels titulars, dels promotors i dels tècnics. Es preveu que les activitats dels annexos II i III s’ajustaran reglamentàriament amb caràcter general en funció de l’aplicació i les incidències que es produeixin en la posada en funcionament de les activitats sotmeses al règim de comunicació.
6 Versió 5 23.07.07
En l’articulat de la Llei s’estableixen supòsits específics d’activitats que per les seves característiques, especificitats i nivells d’intervenció sectorial, la intervenció en matèria ambiental s’efectua de manera integrada amb l’autorització substantiva de l’Administració competent en la matèria sectorial. D’aquesta manera, les activitats extractives o els parcs eòlics de l’Annex I.3 d’aquesta Llei, únicament estaran subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental, que en el seu cas incorporarà el Pla de restauració, i les condicions i prescripcions tècniques mediambientals, que es tramitaran simultàniament amb l’autorització de l’Administració competent en matèria de mines o d’energia i s’incorporaran en aquesta última autorització.
En sentit idèntic les activitats recreatives de l’Annex II sotmeses a llicència especifica sectorial sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, l’informe mediambiental integrat municipal amb les condicions i prescripcions tècniques mediambientals, s’incorporaran a la resolució municipal sectorial, sense una resolució expressa ambiental. Així mateix, es delega en la regulació d’ordenances municipals la possibilitat de sotmetre algunes d’aquestes intervencions preventives al règim de comunicació, en funció de la seva ubicació, característiques ambientals del medi receptor, etc., garantint sempre el compliment de la normativa sectorial ambiental.
Finalment, es reformulen els règims en matèria de protecció de la salut i de prevenció i de control de les activitats en matèria de protecció contra incendis.
Pel que fa a la protecció de la salut es remarca el fet que la regulació d’aquesta Llei es limita estrictament a preveure la incidència que les emissions contaminants de les activitats pot tenir sobre la població i que es refereix als objectius i les normes de qualitat del medi (nivells d’immissió) inclosos en la legislació i en l’aplicació de les millores tècniques disponibles.
Pel que fa a la necessitat de disposar d’un procediment que garanteixi a l’administrat i als òrgans competents la intervenció i resolució en matèria de prevenció d’incendis de la Generalitat i dels ajuntaments, i que desenvolupi la legislació d’ordenació de
7 Versió 5 23.07.07
l’edificació i el codi tècnic de l’edificació i de seguretat contra incendis en l’obertura d’activitats a Catalunya, s’articula en aquesta Llei, de manera provisional, la regulació competencial i procedimental en matèria de prevenció d’incendis, mentre no es disposi del desenvolupament legislatiu o reglamentari propi d’aquesta matèria, i que s’integri en un mateix procediment de règim local que articuli el conjunt d’altres competències que en l’àmbit de les activitats econòmiques estan atribuïdes per la legislació sectorial a l’Administració local.
TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS
Article 1
Objecte
Aquesta Llei té per objecte establir un sistema d’intervenció administrativa i, en el seu cas, d’avaluació d’impacte ambiental de les activitats amb incidència ambiental on es tindran en consideració, conjuntament, les afeccions sobre el medi ambient i les persones.
Article 2
Finalitats
Les finalitats d’aquesta Llei són:
a) Assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient en el seu conjunt, per garantir la qualitat de vida, mitjançant la utilització dels instruments necessaris que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar la contaminació.
b) Afavorir un desenvolupament sostenible mitjançant un sistema d’intervenció administrativa ambiental que harmonitzi el desenvolupament econòmic i social amb la protecció del medi ambient.
c) Contribuir a fer efectius els criteris d’eficiència i servei al ciutadà en la instrucció dels procediments administratius, i garantir la col·laboració i la coordinació de les administracions públiques que hi han d’intervenir.

Article 3
8 Versió 5 23.07.07
Àmbit d’aplicació
3.1 Queden subjectes a aquesta Llei totes les activitats de titularitat pública i privada emplaçades a Catalunya i que es relacionen en els annexos d’aquesta Llei, amb les determinacions de l’article 7.
3.2 No estan incloses en els procediments d’intervenció d’aquesta Llei les activitats o la part de les activitats o de les seves instal·lacions utilitzades per a la investigació, el desenvolupament i l’experimentació de nous productes i processos. En tot cas l’exercici d’aquestes activitats haurà de ser comunicat amb caràcter previ a l’Administració competent, segons els annexos d’aquesta Llei, de la manera que es determini reglamentàriament.
Article 4
Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
a) Autorització o llicència ambiental: la resolució de l’òrgan competent de l’Administració de la Generalitat o de l’entitat local corresponent per la qual i als efectes de la protecció del medi ambient i de les persones, s’autoritzen una o vàries activitats ubicades en un mateix centre o establiment i que pertanyen a un mateix titular, amb subjecció a les condicions que calguin per garantir el compliment dels objectius i les disposicions d’aquesta Llei.
b) Activitat: explotació que es realitza en un determinat centre o establiment ramader, industrial, miner, comercial o de serveis i que està integrada per una o més instal·lacions.
c) Centre o establiment: conjunt d’edificacions, instal·lacions i espais que constitueixen una unitat física diferenciada i en el qual s’exerceixen una o més activitats per part d’un mateix titular.
d) Titular: persona física o jurídica que exerceix o posseeix una o vàries activitats en un mateix centre o establiment, o bé que, per delegació, ostenta un poder econòmic determinant sobre l’explotació tècnica de l’activitat o activitats.
e) Intervenció sectorial: intervenció administrativa d’autorització, comunicació, control o registre als quals estigui sotmesa una activitat de les regulades en aquesta Llei, de conformitat amb un ordenament jurídic diferent de l’ambiental, en particular

9 Versió 5 23.07.07
la intervenció urbanística, industrial, sanitària, laboral, comercial, i de pública concurrència.
f) Modificació substancial: qualsevol modificació realitzada en una activitat o instal·lació que, en aplicació dels criteris establerts a l’article 51 d’aquesta Llei, pugui tenir repercussions perjudicials o importants per a les persones o el medi ambient i, en tot cas, les modificacions o les ampliacions que impliquin un canvi del codi en el qual hagi estat classificada l’activitat, tant si aquest canvi es produeix en relació amb el mateix annex o a un annex diferent.
g) Modificacions no substancials, que poden ser:
g.1) Modificació no substancial de les característiques o del funcionament d’una activitat o instal·lació que, en aplicació dels criteris establerts a l’esmentat article 51, tot i tenir conseqüències previsibles per a les persones o per al medi ambient no pot ser qualificada de substancial.
g.2) Modificació no substancial de les característiques o del funcionament d’una activitat o instal·lació que no té conseqüències previsibles per a les persones ni per al medi ambient.
h) Contaminació: la introducció directa o indirecta, mitjançant l'activitat humana, de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll en l'atmosfera, l'aigua o el sòl que puguin tenir efectes perjudicials per a la salut humana o per al medi ambient, o que puguin causar danys als béns materials, deteriorar o perjudicar el gaudi o altres usos legítims del medi ambient.

i) Substància: els elements químics i els seus compostos amb excepció de les substàncies radioactives i dels organismes modificats genèticament.
j) Emissió: l'expulsió a l'atmosfera, a l'aigua o al sòl de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll procedents de forma directa o indirecta de fonts puntuals o difuses d’una activitat.
k) Valors límit d’emissió: la massa o l’energia expressada en relació amb determinats paràmetres específics, la concentració o el nivell d’una emissió el valor de la qual no ha de superar dins d’un o varis períodes determinats.
l) Normes de qualitat ambiental: el conjunt de requisits establerts per la normativa aplicable que han complir-se en un moment donat en un entorn concret o en una part determinada d’aquest.

10 Versió 5 23.07.07
m) Paràmetres o mesures tècniques equivalents: paràmetres o mesures de referència que, amb caràcter supletori o complementari, s’apliquen quan les característiques de l’activitat no permeten una determinació adequada de valors límit d’emissió.
n) Millors tècniques disponibles: la fase més eficaç i avançada de desenvolupament de les activitats i de llurs modalitats d'explotació, que demostri la capacitat pràctica de determinades tècniques per constituir, en principi, la base dels valors límit d'emissions destinats a evitar o, si això no fos possible, reduir en general les emissions i llur impacte en el conjunt del medi ambient. A aquests efectes, s'entén per:
1) Tècniques: la tecnologia utilitzada juntament amb la manera en què la instal·lació estigui dissenyada, construïda, mantinguda, explotada i paralitzada.
2) Tècniques disponibles: les tècniques desenvolupades a una escala que en permeti l'aplicació en el context del sector industrial corresponent en condicions econòmicament i tècnicament viables, prenent en consideració els costos i els beneficis sempre que el titular pugui tenir-hi accés en condicions raonables.
3) Tècniques millors: les tècniques més eficaces per assolir un alt nivell general de protecció del medi ambient en el seu conjunt.
o) Avaluació ambiental: l'anàlisi dels efectes i els resultats mediambientals de l'activitat feta, que comprengui la descripció i, específicament, les instal·lacions, les matèries primeres i auxiliars, els processos, els productes i el consum de recursos naturals i energia, i les emissions de tota mena i llurs repercussions en el medi considerat en conjunt.
p) Accident greu: un fet, com ara una emissió, un incendi o una explosió importants, que resulti d'un procés no controlat durant el funcionament de qualsevol establiment al qual siguin aplicables les disposicions relatives a accidents majors, que comporti un perill greu, sigui immediat o diferit, per a la salut humana o el medi ambient, dins o fora de l'establiment, i en el qual intervinguin una o diverses substàncies perilloses.
q) Acord voluntari: és l'acord subscrit entre l'Administració ambiental competent i el titular d’una activitat o els representants d'un sector industrial determinat, segons el qual ambdues parts es vinculen voluntàriament per al compliment d'uns objectius

11 Versió 5 23.07.07
quantificats de qualitat ambiental, adoptant, si s’escau, paràmetres o mesures tècniques equivalents i que, en tot cas, apliquin les millors tècniques disponibles.
r) Activitat de caràcter temporal: unitat tècnica destinada a l’exercici d’una activitat classificada en els annexos d’aquesta Llei que s’instal·la en un emplaçament determinat de manera autònoma i independent per un període de temps concret no superior a dos anys, a la fi del qual cessa definitivament l’activitat.
s) Instal·lació mòbil: unitat tècnica no fixa destinada a l’exercici d’una activitat continuada però de caràcter itinerant, sempre que la durada d’aquesta en un mateix emplaçament sigui inferior a dos anys.
t) Impacte ambiental crític d’una activitat : aquell impacte que suposa una vulneració de les normes de qualitat dels recursos naturals, com ara la superació dels nivells màxims d’immissió admissibles.
u) Impacte ambiental sever d’una activitat: l’impacte que suposa un deteriorament notable de la qualitat dels recursos naturals.
v) Impacte ambiental moderat d’una activitat: l’impacte que suposa una incidència poc notable sobre la qualitat dels recursos naturals.

w) Programa de vigilància ambiental: conjunt d’actuacions que permeten conèixer puntualment el compliment de les condicions i els requisits d’execució d’un projecte que s’han fixat en la declaració d’impacte ambiental.
x) Afecció a la salut de les persones: la incidència negativa que les emissions d’una activitat o conjunt d’activitats poden tenir sobre la salut individual o col·lectiva.
y) Públic: qualsevol persona física o jurídica, així com les seves associacions, organitzacions i grups constituïts de conformitat amb la normativa que els sigui d’aplicació.
z)Persones interessades:
a) Tota persona física o jurídica en la qual es doni qualsevol de les circumstàncies previstes en l’article 3.1 de la Llei 3/1992, de 26 de novembre, de Regim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú.
b) Qualsevol persona jurídica sense ànim de lucre que compleixi els requisits establerts en l’article 23, de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, reguladora dels drets d’accés a la informació, de participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient que incorporen les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE.
12 Versió 5 23.07.07
Article 5
Condicions generals de funcionament de les activitats
Els titulars de les activitats compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei les exerceixen, sota la seva responsabilitat, d’acord amb els principis següents:
a) Prevenir la contaminació, mitjançant l'aplicació de les mesures adequades i, en especial, de les millors tècniques disponibles.
b) Prevenir la transferència de la contaminació d'un medi a un altre.
c) Reduir la producció de residus mitjançant tècniques de minimització i, en la mesura que sigui possible, gestionar-los correctament, valoritzant-los i, en últim terme, efectuar la disposició del rebuig, de manera que s'eviti o se'n redueixi l'impacte en el medi ambient, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial. d) Utilitzar l'energia, l'aigua i les matèries primeres de manera racional, eficaç i eficient.
e) Prendre les mesures que calguin per prevenir els accidents greus i limitar-ne els efectes.
f) Prendre les mesures que calguin perquè, en cessar l'exercici de l'activitat, s'eviti qualsevol risc de contaminació i perquè el lloc de l'activitat quedi en un estat satisfactori, de tal manera que l'impacte ambiental sigui el mínim possible respecte a l'estat inicial en què es trobava.
Article 6
Obligacions generals de les persones titulars de les activitats
6.1 Les activitats objecte d'aquesta Llei i les instal·lacions que hi estiguin vinculades han d'ésser projectades, instal·lades, utilitzades, mantingudes i controlades de manera que s'assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de seguretat que fixa la legislació vigent.
6.2 Als efectes d'aquesta Llei, les activitats i les instal·lacions que hi són vinculades compleixen les obligacions generals fixades a l'apartat 1 si són desenvolupades i utilitzades, respectivament, d'acord amb la finalitat i l'ús que els són propis i compleixen les condicions següents:
13 Versió 5 23.07.07
a) Que han estat projectades, instal·lades, controlades i es mantenen d'acord amb la reglamentació vigent i les instruccions de l'Administració competent, i, en absència de reglamentació o d'instruccions específiques, que s'ajusten a les normes tècniques de reconeixement general.
b) Que compleixen les condicions establertes per a l'autorització o la llicència, si aquestes són preceptives.
6.3 Els titulars de les activitats incloses en aquesta Llei han de:
a) Disposar de l’autorització, llicència ambiental o comunicació prèvia ambiental i del control inicial preceptiu.
b) Sotmetre l’autorització o llicència a la revisió periòdica establerta.
c) Complir les obligacions de control periòdic i de subministrament d’informació previstes per a l’autorització o llicència ambiental.
d) Comunicar a l’òrgan de l’Administració competent que hagi atorgat l’autorització o llicència ambiental qualsevol modificació, substancial o no, que es proposi realitzar en l’activitat, en els termes previstos per aquesta Llei.
e) Comunicar a l’òrgan de l’Administració competent que hagi atorgat l’autorització o llicència ambiental la transmissió de la seva titularitat.
f) Informar immediatament a l’òrgan de l’Administració competent que hagi atorgat l’autorització o llicència ambiental de qualsevol incident o accident que pugui afectar el medi ambient o les persones.
g) Prestar l’assistència i la col·laboració necessàries als qui realitzin les actuacions de control, vigilància i inspecció.
h) Complir qualsevol altra obligació establerta en aquesta Llei i en les altres disposicions que siguin d’aplicació.

Article 7
Règim d’intervenció administrativa
Les activitats subjectes a aquesta Llei i de conformitat amb l’Annex on estan incloses, queden sotmeses a les maneres d’intervenció administrativa que s’indiquen a continuació, tenint en compte allò que es determina en el seu Capítol IV del Títol II i la Disposició final primera.
14 Versió 5 23.07.07
7.1 L’Annex I comprèn les activitats que se subjecten al règims d’avaluació d’impacte ambiental i d’autorització ambiental integrada amb un procediment conjunt o a una autorització per raó de la seva matèria substantiva. Les activitats d’aquest Annex se subdivideixen, al mateix temps, en:
a) Annex I.1: activitats sotmeses al règim de prevenció i control integrats de la contaminació, de conformitat amb la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de 1996, transposada per la Llei 16/2002, d’1 de juliol, o a les normes que les modifiquin o substitueixin, amb la conjunta avaluació d’impacte ambiental.
b) Annex I.2: inclou les activitats de l’annex II de la Directiva 337/85/CE d’impacte ambiental i de la Llei 6/2001 estatal bàsica que la incorpora, que per determinació dels llindars que s’estableix en el propi annex I.2 de la Llei s’han de sotmetre indefectiblement a declaració d’impacte ambiental, sense necessitat del procés de consulta prèvia. Les activitats que resten per sota dels llindars determinats en aquest annex seran les que consten en l’annex II que no estaran subjectes a la declaració d’impacte ambiental, amb l’excepció de determinades activitats que s’especifiquen en el propi annex II que per la seva especial ubicació o per determinades característiques s’han de sotmetre a un procediment de decisió prèvia sobre la necessitat d’efectuar la declaració d’impacte ambiental per part de l’òrgan ambiental competent, atenent en tot cas els criteris de l’annex IV de la Llei.

c) Annex I.3: inclou les activitats que tot i necessitar efectuar la declaració d’impacte ambiental, no estan subjectes a l’autorització ambiental. La intervenció ambiental es du a terme mitjançant la integració de la declaració d’impacte ambiental, els valors límits d’emissió associats, els controls i d’altres requeriments ambientals en l’autorització de l’òrgan competent per raó de la matèria substantiva, d’acord amb el que s’estableix en el secció primera del Capítol IV del Títol II d’aquesta Llei .
7.2 L’Annex II comprèn les activitats sotmeses al règim de llicència ambiental municipal.
7.3 L’Annex III comprèn les activitats subjectes al règim de comunicació prèvia. Els instruments de planejament o les ordenances municipals poden determinar que les activitats de l’annex II es sotmetin al règim de comunicació, sempre que aquestes activitats no estiguin sotmeses a declaració d’impacte ambiental, i garantint en tot
15 Versió 5 23.07.07
cas la intervenció preventiva o autorització de les administracions ambientals competents en els supòsits determinats en l’article 40 i 63 d’aquesta Llei.
7.4 Les competències en matèries mediambientals que corresponen als ajuntaments i a la Generalitat de Catalunya són les que es determinen en la normativa sectorial aplicable a cada matèria. Els ajuntaments, en tots els supòsits, tindran una intervenció preceptiva pel que fa a contaminació per sorolls, vibracions, escalfor, olors i suministrament d’aigua abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal.
Article 8
Els valors límit d’emissions i prescripcions tècniques de caràcter general
8.1 Els valors límit d’emissió i les prescripcions tècniques de caràcter general que fixa la legislació ambiental són aplicables a totes les activitats que són objecte d’aquesta Llei.
8.2 Per fixar el valor límit d’emissió d’una activitat determinada, cal tenir en compte:
a) Les condicions de qualitat del medi ambient potencialment afectat.
b) Les millors tècniques disponibles, amb caràcter preceptiu pel que fa a les activitats de l’annex I.1, i amb caràcter complementari pel que fa a les activitats dels annexos I.2, I.3 o II.
c) Les característiques de les activitats afectades.
d) Les transferències de contaminació d’un medi a l’altre.
e) Les substàncies contaminants.
f) Les condicions climàtiques generals i els episodis microclimàtics.
g) Els plans que, en el seu cas, s’hagin aprovat per donar compliment a compromisos establerts a la normativa comunitària o en tractats internacionals subscrits per l’Estat espanyol o per la Unió Europea.
h) La incidència de les emissions en el medi i les persones.
i) Els valors límit d’emissió fixats, en el seu cas, per la normativa en vigor en el moment de la intervenció administrativa.
8.3 Els valors límit d’emissió i les prescripcions tècniques es poden establir també en un acord voluntari subscrit entre l’Administració i el titular d’una activitat o un sector industrial determinat.
16 Versió 5 23.07.07
Article 9
Informació ambiental
9.1 El Departament de Medi Ambient i Habitatge que té assignada la competència en matèria de medi ambient ha de designar la unitat responsable d’informació ambiental, encarregada de gestionar la base de dades d’activitats ambientals i de satisfer el dret dels ciutadans a l’accés del medi ambient.
L’òrgan ambiental competent de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals ha de disposar d’informació suficient sobre:
a) La qualitat dels recursos naturals i les condicions del medi ambient en l’àmbit territorial de Catalunya.
b) Els objectius i les normes de qualitat sobre el medi ambient i, especialment, sobre els nivells màxims d’immissió fixats legalment.
c) Les fonts d’emissió de contaminants, amb expressió del contingut de les resolucions d’autorització i de llicència ambiental.
d) Els nivells d’emissió i la resta de prescripcions tècniques establertes amb caràcter general i les millors tècniques disponibles que han servit de base per establir-los.
9.2 La informació indicada en l’apartat anterior constitueix, juntament amb la informació que ha d’aportar el promotor i els estudis de camp necessaris, la referència per els estudis d’impacte ambiental i per a l’avaluació ambiental de les activitats, és pública i es conté en una base de dades ambientals establerta amb la participació dels ens locals que han de tenir-hi lliure accés per exercir llurs competències.
9.3 Als efectes de l’apartat anterior i per tal de garantir l’accés a la informació ambiental, l’òrgan competent crearà els registres o llistats de la informació ambiental que estigui disponible amb indicacions clares sobre el lloc on pot trobar-se aquesta informació, i s’adoptaran les mesures per a la seva difusió progressiva.
Article 10
Ús de mitjans tècnics
1 Les relacions interadministratives, i les dels ciutadans i les ciutadanes amb les administracions ambientals, s’han de dur a terme amb tècniques i mitjans
17 Versió 5 23.07.07
electrònics, informàtics, telemàtics, amb respecte per les garanties i els requisits establerts per les normes de procediment administratiu.
2 S’han d’establir, per reglament, els sistemes de gestió i comunicació necessaris per fer efectiu l’ús dels mitjans tècnics i s’han de remoure els obstacles formals i materials que impedeixen o dificulten la seva implantació.
TÍTOL II
SISTEMES DE PREVENCIÓ I DE CONTROL
CAPÍTOL I RÈGIM D’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL AMB AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL
SECCIÓ PRIMERA
OBJECTE I FINALITAT
Article 11
Activitats sotmeses a autorització ambiental
Es sotmeten a autorització ambiental de l’Administració de la Generalitat amb avaluació d’impacte ambiental les activitats que es relacionen a l’Annex I d’aquesta Llei.
Article 12
Finalitats de l’autorització ambiental
Les finalitats de l’autorització ambiental són:
a) Prevenir i reduir a l’origen les emissions a l’atmosfera, l’aigua i el sòl que produeixen les activitats corresponents, incorporar les millors tècniques disponibles validades per la Unió Europea i, alhora, fixar les condicions per a una gestió correcta d’aquestes emissions, així com del consum de recursos naturals i energia.
b) Establir totes les condicions que garanteixen el compliment de l’objecte d’aquesta Llei per part de les instal·lacions que hi són sotmeses, mitjançant un procediment que asseguri la coordinació de les distintes Administracions públiques que hagin d’intervenir en l’atorgament de l’autorització.

18 Versió 5 23.07.07
c) Disposar d’un règim de prevenció i control de la contaminació que integri en un sol acte d’intervenció administrativa l’avaluació i la declaració d’impacte ambiental, totes les autoritzacions existents en matèria de producció i gestió de residus i, en el seu cas, d’abocament de residus; d’abocament a les aigües continentals, inclosos els abocaments al sistema públic de sanejament d’aigües residuals, i d’abocaments des de terra al mar; les determinacions de caràcter ambiental en matèria de contaminació atmosfèrica, i l’autorització d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle regulada a la Llei 1/2005, de 9 de març.

SECCIÓ SEGONA
ORGANITZACIÓ I PROCEDIMENT
Article 13
Ponència ambiental
13.1 La Ponència ambiental adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’òrgan col·legiat que, amb la participació de tots els sectors ambientals de l’Administració de la Generalitat, formula la declaració d’impacte ambiental i garanteix l’enfocament integrat de l’autorització ambiental .
13.2 La composició, les funcions i el règim de funcionament de la Ponència Ambiental s’ha de determinar per reglament.
Article 14
Oficines de gestió ambiental unificades
14.1 La Ponència ambiental comptarà amb el suport de les Oficines de Gestió Ambientals Unificades (les OGAU) que actuaran com a òrgans territorials.
14.2 La composició, les funcions i el règim de funcionament de les OGAU s’han de determinar per reglament.
Article 15
Procediment i tràmits
19 Versió 5 23.07.07
15.1 L’objecte d’aquest procediment és la declaració d’impacte ambiental i l’autorització ambiental de les activitats sotmeses al règim de prevenció i control integrats de la contaminació i que es relacionen a l’Annex I, d’aquesta Llei.
15.2 La sol·licitud de les autoritzacions ambientals d’activitats compreses a l’Annex I juntament amb la documentació que l’acompanya, es presentaran a l’OGAU corresponent, sens perjudici d’allò que s’estableix sobre el registre en l’ordenament de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú.
15.3 La sol·licitud d’autorització ambiental se sotmet als tràmits següents:
a) Verificació formal de la documentació presentada.
b) Anàlisi de la suficiència i de la idoneïtat del projecte, i de l’estudi d’impacte ambiental i de l’altra documentació que acompanya la sol·licitud.
c) Informació pública i sol·licitud d’informes.
d) Avaluació d’impacte ambiental i proposta de resolució.
e) Audiència dels interessats.
f) Declaració d’impacte ambiental.
g) Resolució.
h) Notificació i comunicació.
i) Publicació de la declaració d’impacte ambiental.
j) Publicació de la resolució de l’autorització ambiental de les activitats de l’Annex I.1.

15.4 Quan la declaració d’impacte ambiental correspongui a l’òrgan ambiental de l’Administració General de l’Estat, no es podrà atorgar l’autorització ambiental sense que s’hagi resolt aquesta declaració. A aquests efectes, l’òrgan ambiental de l’Administració General de l’Estat i el departament de l’Administració de la Generalitat competent en matèria de medi ambient podran establir instruments de coordinació i de cooperació interadministrativa.
Article 16
Sol·licitud
16.1 La sol·licitud d’autorització ambiental ha d’anar acompanyada de la documentació següent:
20 Versió 5 23.07.07
a) Estudi d’impacte ambiental del projecte que contingui, com a mínim, la informació que es detalla en l’article 17 d’aquesta Llei, amb una diagnosi territorial i del medi ambient i població afectable, signat per un/s tècnic/s competent/s.
b) Projecte bàsic signat per professional/s competent/s que contingui la descripció detallada i abast de l’activitat i de les seves instal·lacions, amb el visat del col·legi professional, si així ho determina la normativa específica. Els continguts específics del projecte de l’activitat estaran en funció d’allò que es determini en els reglaments sectorials de les diferents administracions amb competències d’intervenció administrativa i, en el seu cas, per les normes tècniques que estableixin el contingut d’aquests projectes.

c) Documentació preceptiva en els aspectes d’accidents greus.
d) Informe urbanístic de l’ajuntament en el terme municipal on s’hagi d’ubicar l’activitat, acreditatiu de la compatibilitat de l’activitat amb el planejament urbanístic, així com sobre el sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal, i de la resta de serveis públics necessaris.
e) Acreditació de les característiques del sòl on s’emplaci l’activitat projectada.
f) Designació del/s tècnic/s competent/s responsable/s de l’execució del projecte.
g) Previsió del calendari de l’execució del projecte i de la posada en funcionament de l’activitat.
h) Declaració de les dades que, a criteri del sol·licitant, gaudeixen de confidencialitat d’acord amb la legislació vigent.
i) Qualsevol altra documentació que es determini per reglament o que sigui exigible per la legislació sectorial aplicable a l’activitat.
16.2 En el supòsit que, juntament amb l’autorització ambiental, també es pretengui obtenir l’autorització d’emissions amb efecte d’hivernacle, caldrà acompanyar a la sol·licitud la documentació que es relaciona a l’article 5, de la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissions d’aquests gasos.
16.3 En el cas d’una modificació substancial en una activitat ja autoritzada, la sol·licitud i la documentació s’ha de referir a la part o parts de les instal·lacions en relació a la totalitat de l’activitat, i els aspectes del medi afectats per la modificació,
21 Versió 5 23.07.07
sempre que la modificació parcial permeti una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat.
16.4 L’estudi d’impacte ambiental caduca als quatre anys de la seva formulació sense que s’hagi produït la declaració de l’impacte, sempre que no sigui per requeriments imposats per la pròpia administració.
Article 17
Estudi d’impacte ambiental
17.1 L’estudi d’impacte ambiental del projecte que s’ha d’acompanyar a les sol·licituds d’autorització ambiental de les activitats relacionades a l’Annex I d’aquesta Llei han d’incloure, com a mínim, les dades següents:
a) Descripció general del projecte i exigències previsibles en el temps, en relació amb la utilització del sòl i d’altres recursos naturals. Estimació dels tipus i quantitats de residus abocats i emissions de matèria o energia resultants, i la descripció del medi receptor.
b) Exposició de les principals alternatives estudiades i una justificació de les raons principals de la solució adoptada, atenent a l’ús i aplicació de les millors tècniques disponibles i els efectes ambientals.
c) Avaluació dels efectes previsibles directes i indirectes del projecte sobre la població, la flora, la fauna, el sòl, l’aire, l’aigua, els factors climàtics, el paisatge i els béns materials inclòs el patrimoni cultural. Igualment, s’ha d’atendre a la interacció entre tots aquests factors.
d) Mesures previstes per reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals significatius.
e) Programa de vigilància ambiental.
f) Estudi d’impacte acústic.
g) Informe sobre les característiques de la il·luminació exterior.
h) Resum de l’estudi i conclusions en termes fàcilment comprensibles. Informe, en el seu cas, de les dificultats informatives o tècniques trobades en la seva elaboració.
17.2 Les administracions públiques posaran a disposició del titular del projecte la informació ambiental i qualsevol altra documentació que obri en el seu poder quan resulti d’utilitat per a la realització de l’estudi d’impacte ambiental.
22 Versió 5 23.07.07
17.3 El titular de projecte, mitjançant consulta, podrà requerir a l’òrgan ambiental competent de la Generalitat que es manifesti sobre el contingut mínim de l’estudi d’impacte ambiental i l’amplitud i el nivell de detall d’aquest, i la informació bàsica que és necessària per a la seva avaluació ambiental, prèvia la consulta a les administracions afectades.
17.4 En el supòsit que l’activitat formés part d’un pla o programa prèviament avaluat des del punt de vista ambiental, l’estudi d’impacte ambiental ha de recollir i respectar la informació i les determinacions contingudes en el pla o programa i, especialment, les especificades en la memòria ambiental.
Article 18
Suficiència de l’estudi d’impacte ambiental i del projecte
18.1 Per a la seva tramitació l’òrgan ambiental competent s’ha de pronunciar sobre la suficiència i la idoneïtat del projecte o de l’altra documentació presentada, així com de l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental presentat a tràmit.
18.2 Prèvia audiència a l’interessat i de manera motivada, es declara la no idoneïtat del projecte o dels altres documents presentats a tràmit, si es determina:
a) Que les insuficiències del projecte, de l’estudi d’impacte ambiental o de la documentació no són susceptibles d’esmena sinó que han de ser objecte d’un nou projecte o estudi d’impacte ambiental.
b) Que aquests no són idonis per a la seva tramitació.
c) La seva incompatibilitat urbanística.
Aquesta resolució posa fi a la via administrativa, es procedirà a l’arxiu de les actuacions i es notificarà a l’interessat.
18.3 Es declararà la no idoneïtat del projecte, de l’estudi d’impacte ambiental o de la memòria ambiental quant els documents presentats no s’ajusten a l’objecte o finalitats de l’autorització o llicència sol·licitada, o aquesta sol·licitud no es admissible per raons legals o de la planificació sectorial o territorial.
18.4 En el cas que es detectin insuficiències, que tinguin esmena, en el projecte o la documentació presentada es donarà trasllat al sol·licitant perquè els esmeni.
23 Versió 5 23.07.07
18.5 El període de temps emprat per formalitzar o esmenar el projecte o documentació no es computa als efectes de compliment del termini de resolució de l’autorització.
18.6 Transcorregut el termini de tres mesos o el que es determini atenent les característiques de la documentació requerida, sense que s’hagin resolt les insuficiències es declararà la caducitat de l’expedient.
Article 19
Informació pública
19.1 Un cop efectuada la verificació de la suficiència i la idoneïtat del projecte d’estudi d’impacte ambiental i de l’altra documentació presentada, es remetrà una còpia de l’expedient a l’ajuntament del municipi on es pretengui ubicar l’activitat, el qual l’ha de sotmetre a informació en els mitjans de difusió local o a informació dels veïns més immediats al lloc d’emplaçament de l’activitat, per un termini de trenta dies, i es donarà trasllat del seu resultat a l’òrgan competent.
19.2 Simultàniament, la sol·licitud presentada amb la documentació que l’acompanya i l’estudi d’impacte ambiental, s’han de sotmetre a informació pública pel mateix període de trenta dies, mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i la seva difusió a través de les xarxes telemàtiques d’informació. Així mateix, caldrà facilitar la informació sobre els extrems següents:
a) La sol·licitud de l’autorització ambiental integrada o, en el seu cas, de la renovació o modificació del seu contingut.
b) En el seu cas, el fet que la resolució de la sol·licitud estigui subjecta a una avaluació d’impacte ambiental, nacional o transfronterera, o a consultes entre els Estats membres.
c) La identificació dels òrgans competents per resoldre, dels qui es pugui obtenir informació pertinent i dels qui se’ls pugui enviar observacions o formular-se preguntes, amb expressa indicació del termini que es disposa.
d) La naturalesa jurídica de la resolució de la sol·licitud o, en el seu cas, de la proposta de resolució.
e) En el seu cas, els detalls relatius a la renovació o modificació de l’autorització ambiental integrada.
24 Versió 5 23.07.07
f) Les dates i el lloc o llocs on es facilitarà la informació pertinent, així com els mitjans utilitzats per a això.
g) Les modalitats de participació del públic i de consulta al públic.
19.3 En el cas que l’impacte ambiental del projecte pugui tenir efectes significatius en el medi d’una altra comunitat autònoma, se li ha de comunicar i s’ha d’adjuntar una descripció del projecte i dels possibles efectes sobre el medi ambient, a fi que, en el termini d’un mes, pugui manifestar si vol participar en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental mitjançant l’establiment de consultes bilaterals. Aquesta participació s’haurà de considerar motivadament en la declaració d’impacte ambiental.
19.4 Si l’impacte ambiental del projecte pot tenir efectes sobre el medi d’un altre Estat, se seguirà el mateix procediment previst per la legislació bàsica en la matèria, i s’ha de comunicar a través del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, mitjançant la possibilitat d’obrir un període de consultes bilaterals. Els terminis previstos en aquesta Llei per a la concessió de l’autorització ambiental integrada i, en el seu cas, la llicència ambiental, quedaran en suspens fins que finalitzi el procediment de consultes transfrontereres.
19.5 S’exceptuen de la informació pública les dades de la sol·licitud i de la documentació que l’acompanya emparades pel règim de confidencialitat, d’acord amb l’ordenament jurídic en vigor.
19.6 Les al·legacions rebudes en el tràmit d’informació pública es comunicaran al sol·licitant de l’autorització ambiental que disposa d’un termini de 10 dies per manifestar el que consideri oportú al respecte.
Article 20
Intervenció en matèria d’accidents greus
20.1 Els informes o les resolucions en matèria d’accidents greus les han d’emetre els òrgans competents en el termini de dos mesos de la data de recepció de l’expedient.
20.2 Transcorregut el termini establert en l’apartat anterior sense que els informes sobre accidents greus hagin estat tramesos, es poden prosseguir les actuacions, sens perjudici que els informes emesos fora de termini, però rebuts abans de dictar-se resolució, s’hi hagin d’incorporar.
25 Versió 5 23.07.07
Article 21
Informe municipal
21.1 En el termini màxim de dos mesos des de la recepció de l’expedient conforme preveu l’article 19 d’aquesta Llei, l’ajuntament ha d’emetre i trametre a l’òrgan competent informe preceptiu i vinculant sobre tots aquells aspectes mediambientals que siguin de la seva competència i, com a mínim, sobre sorolls i vibracions, escalfor, olors, i abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal, així com l’avaluació de les al·legacions que s’hagin pogut formular en el tràmit d’informació pública general i informació veïnal o en els mitjans de difusió local.
21.2 La proposta de resolució provisional ha de recollir tots els condicionants que hagin estat establerts en l’informe municipal en atenció a les seves competències mediambientals que concorren en aquesta Llei.
21.3 Transcorregut el termini establert en l’apartat anterior sense que s’hagi tramès l’informe municipal es poden prosseguir les actuacions, sense perjudici que l’informe emès fora de termini, però rebut abans de dictar-se resolució, haurà de ser considerat per atorgar aquesta autorització ambiental.
Article 22
Informes en matèria d’aigües residuals
Quan el sistema públic de sanejament del municipi on es pretengui exercir l’activitat estigui a càrrec d’una altra entitat diferent a l’ajuntament o a l’administració hidràulica de Catalunya l’’informe sobre abocament d’aigües residuals a aquest sistema o al clavegueram municipal se sol·licitarà, directament, a aquesta entitat que l’haurà d’emetre en el termini de trenta dies.
Article 23
Altres informes
S’han de sol·licitar també tots els altres informes que per la naturalesa de l’activitat siguin preceptius i els que es jutgin necessaris per resoldre el procediment i s’han
26 Versió 5 23.07.07
d’emetre en el termini de trenta dies, transcorreguts els quals sense que s’hagin tramès, poden prosseguir les actuacions.
Article 24
Declaració d’impacte ambiental i proposta de resolució provisional
24.1 A la vista de les al·legacions efectuades en el tràmit d’informació pública, dels informes emesos i de l’avaluació de l’impacte ambiental, la Ponència ambiental formularà la declaració d’impacte, que s’incorporarà a la proposta de resolució provisional que elabora la mateixa Ponència.
24.2 La declaració d’impacte ambiental ha de tenir el contingut mínim següent:
a) Descripció succinta del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental.
b) Relació de tràmits efectuats.
c) Relació d’entitats, institucions, organitzacions i persones que han participat en el procediment.
d) Relació d’escrits d’al·legacions formulades a l’expedient i la corresponent consideració per part de l’òrgan que formula la declaració d’impacte ambiental.
e) Descripció dels impactes significatius sobre el medi i la població apreciats per l’òrgan que formula la declaració d’impacte ambiental.
f) Qualificació de l’impacte ambiental apreciat segons els conceptes expressats en l’article 4, d’aquesta Llei.
g) Recomanació sobre l’autorització del projecte en sentit favorable o desfavorable.
24.3 En la proposta de resolució provisional s’inclouen:
a) Els continguts que es determinen en l’article 28 així com els que reglamentàriament es puguin establir.
b) Si la declaració d’impacte ambiental fos desfavorable o determinés condicions preceptives, aquestes s’hauran de considerar en la proposta de resolució provisional.
c) Si la proposta de resolució determina la necessitat de modificacions significatives del projecte i d’altra documentació presentada, com a conseqüència de la informació pública, de les consultes i informes, s’ha d’establir l’obligació de l’interessat de presentar, en el termini màxim d’un mes, un projecte i/o d’altres documents reformats en els termes indicats en la proposta de resolució, amb l’advertiment que
27 Versió 5 23.07.07
de no formalitzar aquest requeriment en el termini fixat es resoldrà denegant la sol·licitud d’autorització.
Article 25
Audiència de les persones interessades
25.1 De la proposta de resolució provisional se’n donarà trasllat a les persones interessades i a l’ajuntament on es projecti emplaçar l’activitat i se’ls donarà audiència i vista de l’expedient, als efectes que hi facin les al·legacions i presentin els documents i les justificacions que considerin oportunes.
25.2 A la vista de les al·legacions que el interessats hagin pogut formular en el tràmit d’audiència i, en el seu cas, del projecte o documents reformats, la Ponència ambiental demanarà informe, si s’escau, als òrgans competents i elaborarà la proposta de resolució definitiva que elevarà a l’òrgan competent per resoldre el procediment d’autorització ambiental.
25.3 En el supòsit que la proposta de resolució provisional contingui el requeriment referit a l’apartat 3b) de l’article anterior, el termini de resolució del procediment d’atorgament de l’autorització ambiental quedarà interromput des de la notificació de la proposta fins que l’interessat hagi presentat el projecte o els documents reformats en el termini atorgat.
Article 26
Resolució
La resolució que dicta l’òrgan competent de l’Administració de la Generalitat sobre la sol·licitud d’autorització, amb el contingut establert a l’article 28.2 d’aquesta Llei, posa fi al procediment.
Article 27
Termini
27.1 La resolució del procediment d’autorització ambiental de les activitats de l’Annex I.1 s’ha de dictar en el termini màxim de deu mesos.
27.2 La resolució del procediment d’autorització ambiental de les activitats de l’Annex I.2 s’ha de dictar en el termini màxim de vuit mesos.
28 Versió 5 23.07.07
27.3 Excepcionalment, en atenció a la complexitat d’un determinat expedient i de conformitat amb allò que preveu l’article 42.6 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’òrgan ambiental competent pot prorrogar aquests terminis mitjançant resolució motivada.
27.4 El termini de resolució resta interromput quan es demani esmena o millora de la documentació, ja sigui en la fase de comprovació formal, en la fase de suficiència i idoneïtat, o en la fase de proposta d’autorització provisional i, en general, en els supòsits previstos a l’article 42.5 de la Llei 30/1992 abans esmentada, i es reprèn un cop esmenada la documentació o finalitzades les altres circumstàncies previstes per la Llei.
27.5 La no resolució de la sol·licitud d’autorització de l’activitat en el termini establert en cap cas, pot generar facultats o drets contraris a l’ordenament jurídic ni sobre el domini públic ni els béns col·lectius.
Article 28
Contingut de l’autorització ambiental
28.1 L’autorització ambiental de la Generalitat té el contingut mínim següent:
a) Els valors límit d’emissió de substàncies contaminants, que es determinaran de conformitat amb els paràmetres definits en l’article 8 d’aquesta Llei, i les que estiguin determinades per les directives europees i, en el seu cas, els paràmetres o les mesures tècniques equivalents que els complementin o els substitueixin.
b) Els sistemes de tractament i control de les emissions i, en el seu cas d’autocontrol, amb especificació del règim d’explotació i de la metodologia de mesurament, la freqüència, el procediment d’avaluació dels mesuraments i l’obligació de comunicar a l’òrgan ambiental competent, amb la periodicitat que es fixi, les dades que calguin per comprovar el compliment del contingut de l’autorització.
c) La determinació de les mesures relatives a les condicions d’explotació diferents de les normals que puguin afectar el medi ambient, com són, entre d’altres, la posada en funcionament, les fuites, les errades de funcionament, les aturades momentànies i el tancament definitiu de l’explotació.
29 Versió 5 23.07.07
d) La determinació, si cal, de les prescripcions que garanteixin la protecció del sòl i de les aigües subterrànies, i les mesures relatives a la gestió de les aigües residuals i dels residus generats per l’activitat.
e) La fixació, si s’escau, de mesures per minimitzar la contaminació a llarga distància.
f) La determinació de la garantia suficient, en funció de la magnitud i característiques de la instal·lació, per respondre de les obligacions derivades de l’activitat autoritzada, de conformitat amb les normatives especifiques en aquesta matèria.
g) Qualsevol altra mesura o condició que, d’acord amb la legislació vigent, sigui adequada per a la protecció del medi ambient, en conjunt, afectat per l’activitat.
28.2 En el cas que la normativa vigent en l’àmbit mediambiental requereixi condicions més rigoroses que les que es puguin assolir mitjançant les millors tècniques disponibles, l’autorització ha d’exigir l’aplicació de condicions complementàries, sens perjudici d’altres mesures que puguin adoptar-se.
28.3 L’autorització ambiental pot incloure excepcions temporals als requeriments especificats a l’apartat 1 a) per als valors límit d’emissió, sempre que el titular acrediti documentalment que són assumibles per el medi receptor. A aquests efectes el titular de l’activitat ha de presentar alguna de les mesures que a continuació s’indiquen, que han de ser aprovades per l’òrgan ambiental competent i ser incloses en l’autorització, formant part del seu contingut:
a) Un pla de rehabilitació que garanteixi el compliment dels valors límit d’emissió en el termini que determini l’autorització, amb un màxim de sis mesos.
b) Un projecte que impliqui una reducció de la contaminació amb un termini màxim de 6 mesos.
28.4 Per a les instal·lacions que exerceixin alguna de les categories d’activitats incloses en l’epígraf 11 de l’Annex I.2 d’aquesta Llei, de cria intensiva, , l’òrgan competent ha de tenir en compte, en la fixació de les prescripcions sobre gestió i control dels residus, allò que es preveu a l’article 63 d’aquesta mateixa Llei.
28.5 En el cas d’activitats subjectes a la Llei per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, l’autorització ambiental no inclourà valors límit per a les seves emissions directes, llevat que calgui per garantir que no es provoca contaminació local significativa.
30 Versió 5 23.07.07
28.6 S’inclouen les determinacions preceptives sobre sorolls, vibracions, escalfors, olors, o els condicionants referents als abocaments al sistema de clavegueram i sanejament o d’altres mesures mediambientals de la seva competència que hagi establert l’ajuntament, o bé les que, en el seu cas, estableixi la Ponència ambiental per manca d’informe municipal.
28.7 L’autorització ambiental inclourà també els informes emesos pels òrgans competents en matèria d’accidents greus, amb llurs condicions, mesures correctores i règim específic de controls periòdics.
Article 29
Notificació i publicitat
29.1 La resolució per la qual s’atorga o es denega l’autorització ambiental es notifica a les persones interessades, a l’ajuntament en el terme municipal del qual es projecti emplaçar l’activitat i a les administracions que hagin emès informe.
29.2 La part dispositiva de la resolució per a la qual s’atorgui o es modifiqui l’autorització ambiental de les activitats de l’Annex I.1 així com, en tots els supòsits, la declaració d’impacte ambiental es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i s’incorporaran a la base de dades ambientals d’activitats.
29.3 Les resolucions d’autorització ambiental íntegres són d’accés públic amb les limitacions establertes sobre el dret d’accés a la informació en matèria de medi ambient i d’altra normativa que hi sigui aplicable.
CAPÍTOL II RÈGIM DE LLICÈNCIA AMBIENTAL
SECCIÓ PRIMERA
OBJECTE I FINALITAT
Article 30
Activitats sotmeses a llicència ambiental
31 Versió 5 23.07.07
Se sotmeten al règim de llicència ambiental les activitats que es relacionen a l'Annex II, tant per ésser implantades com per a tot canvi substancial que s'hi pretengui introduir un cop autoritzades.
Article 31
Finalitat de la llicència ambiental
a) L'objectiu de la llicència ambiental és prevenir i reduir a l'origen les emissions contaminants a l'aire, l'aigua i el sòl que produeixen les activitats corresponents i que són susceptibles d'afectar el medi ambient, així com de la gestió correcta del consum de recursos naturals i energia.
b) Garantir el compliment de l’objecte d’aquesta Llei per part de les instal·lacions que hi són sotmeses, mitjançant un procediment que asseguri la coordinació de les distintes matèries inclosa l’autorització dels abocaments al sistema públic de sanejament d’aigües residuals existents i la intervenció de les altres administracions públiques que hagin d’intervenir en l’atorgament de la llicència ambiental.
SECCIÓ SEGONA
PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS DE L’ANNEX II
Article 32
Procediment de consulta prèvia
32.1 Les activitats incloses en l’Annex II de la Llei, que d’acord amb el propi annex, es determina que per raó del seu emplaçament i en aplicació dels criteris fixats en l’annex IV s’ha de resoldre respecte al seu sotmetiment al sistema d’avaluació d’impacte ambiental, el promotor ha de formular consulta prèvia a l’Administració.
32.2 La consulta prèvia se sotmet al procediment següent:
a) La sol·licitud s’ha de presentar a l’ajuntament on s’emplaça l’activitat projectada acompanyada d’una memòria tècnica descriptiva de l’emplaçament de l’activitat i de les seves característiques ambientals bàsiques, amb el contingut mínim següent:
1) La definició, característiques i ubicació del projecte.
2) Les principals alternatives estudiades.
32 Versió 5 23.07.07
3) Una anàlisi d’impactes potencials al medi ambient.
4) Les mesures preventives, correctores o compensatòries per a la protecció adequada del medi ambient.
5) La manera de realitzar el seguiment que garanteixi el compliment de les indicacions i mesures protectores i correctores contingudes al document ambiental.
b) L’ajuntament ha de trametre la sol·licitud i documentació a l’OGAU corresponent per tal que, prèvies les consultes als possibles interessats, i els informes dels vectors ambientals, la Ponència ambiental de la Generalitat resolgui sobre la consulta, així com sobre l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental si és el cas, en el termini màxim de 3 mesos.
c) En el cas que la consulta no es resolgui dins del termini de 3 mesos s’ha d’entendre que l’activitat s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.
d) La resolució que determini que no és necessari sotmetre’s a l’avaluació d’impacte ambiental s’haurà de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i notificar-la a les parts interessades.
Article 33
Procediment d’avaluació
33.1 A la sol·licitud de la llicència ambiental als efectes de l’avaluació d’impacte ambiental, s’ha d’acompanyar l’estudi d’impacte ambiental amb el contingut mínim determinat en l’article 17 d’aquesta Llei, si així s’ha resolt prèviament per la Ponència ambiental.
33.2 L’ajuntament ha de trametre a l’OGAU de la Generalitat l’expedient de sol·licitud de llicència ambiental una vegada conclòs el tràmit d’informació pública i en els mitjans de difusió local que ha de ser, com a mínim, de 30 dies amb les consultes i al·legacions presentades en aquests tràmits. La Ponència ambiental formularà la corresponent declaració d’impacte ambiental en el termini màxim de 4 mesos i la comunicarà a l’ajuntament per tal que la incorpori a la resolució de la sol·licitud de llicència ambiental. Aquesta tramitació interromp el termini per a la resolució de la llicència ambiental.
33 Versió 5 23.07.07
33.3 La declaració d’impacte ambiental es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per part de l’Administració de la Generalitat.
SECCIÓ TERCERA
ORGANITZACIÓ I PROCEDIMENT
Article 34
Tràmits
34.1 La sol·licitud de la llicència ambiental se sotmet als tràmits següents:
a) Registre i verificació formal de la sol·licitud i la documentació que l'acompanya.
b) Anàlisi de la suficiència i de la idoneïtat del projecte.
c) Informació pública i veïnal.
d) Sol·licitud d'informes.
c) Proposta de resolució.
d) Audiència de les persones interessades.
f) Resolució.
h) Notificació i comunicació.
34.2 En exercici de les seves funcions, la Comissió del Govern Local ha d’elaborar propostes de procediments administratius i de taxes tipus, amb la finalitat d’harmonitzar el règim jurídic i el règim fiscal aplicables a les llicències ambientals municipals.
Article 35
Òrgans ambientals municipals i comarcals
35.1 La ponència ambiental de l’ajuntament és qui, en els municipis de 50.000 habitants o més, avalua les sol·licituds i els expedients de llicència ambiental i formula la proposta de resolució. Els municipis de menys de 50.000 i més de 20.000 habitants hauran de resoldre entre disposar de ponència ambiental o delegar la competència a la ponència ambiental del consell comarcal.
35.2 En els municipis de menys de 20.000 habitants, correspon a la ponència ambiental del consell comarcal l’avaluació de les sol·licituds i dels expedients i
34 Versió 5 23.07.07
formular l’informe integrat. Tanmateix, la Ponència ambiental de la Generalitat, prèvia audiència del consell comarcal, pot atribuir als ajuntaments de municipis de menys de 20.000 habitants la competència que s’estableix a l’apartat anterior, sempre que justifiquin una capacitat tècnica i de gestió suficient.
35.3 L’informe integrat de la ponència ambiental del consell comarcal és vinculant per a l’ajuntament si és desfavorable i si requereix al sol·licitant la redacció d’un projecte i/o d’altres documents reformats.
Article 36
Sol·licitud
36.1 Prèviament a la redacció del projecte i a la sol·licitud de la llicència es podrà sol·licitar l’informe urbanístic de l’ajuntament en el terme municipal on s’hagi d’ubicar l’activitat, acreditatiu de la compatibilitat de l’activitat amb el planejament urbanístic, regulat en l’article 56 d’aquesta Llei.
36.2 La sol·licitud de la llicència ha d'anar acompanyada de la documentació següent: º a) Memòria ambiental del projecte de l’activitat signada per un tècnic competent, amb el contingut dels apartats a), c), d), f) i g) de l’article 17, d’aquesta Llei, atenent les característiques i la incidència de l’activitat en el medi ambient. L’òrgan ambiental de l’ajuntament podrà ampliar el nivell de detall per a les activitats amb major incidència ambiental.
b) Projecte bàsic signat per professional o professionals competent/s que contingui la descripció detallada i abast de l’activitat i de les seves instal·lacions, amb el visat del col·legi professional, si ho determina la normativa específica. Els continguts específics del projecte de l’activitat estarà en funció d’allò que es determini en els reglaments sectorials de les diferents administracions amb competències d’intervenció administrativa i, en el seu cas, per les normes tècniques que estableixin el contingut d’aquests projectes.
c) Acreditació de les característiques del sòl on s’emplaci l’activitat projectada.
d) Designació del/s tècnic/tècnics responsable/s de l’execució del projecte.
e) Previsió del calendari de l’execució del projecte i la posada en funcionament de l’activitat.
35 Versió 5 23.07.07
f) Declaració de les dades que, a criteri del sol·licitant, gaudeixen de confidencialitat d’acord amb la legislació vigent.
g) Qualsevol altra documentació que es determini per reglament o que sigui exigible per la legislació ambiental aplicable a l’activitat.
36.3 En el cas d’una modificació substancial en una activitat amb llicència, la sol·licitud i la documentació s’ha de referir a la part o parts de les instal·lacions que es modifiquen en relació a la totalitat de la instal·lació i els aspectes del medi afectats per la modificació.
36.4 Els paràmetres bàsics i la documentació dels apartats a), b) i f) d’aquest article, s’han de presentar en suport informàtic, d’acord amb allò que es determini reglamentàriament.
36.5 La sol·licitud s'ha de presentar al registre de l'ajuntament en el terme municipal del qual es projecti dur a terme l'activitat.
Article 37
Verificació formal
37.1 L’ajuntament verificarà formalment la documentació presentada per comprovar si s’ajusta als requisits previstos per aquesta Llei per a la sol·licitud de llicència ambiental.
37.2 Si l’ajuntament comprova la manca de compliment dels requisits exigits, ha de notificar al sol·licitant les mancances observades i donar-li un termini de deu dies perquè les esmeni o aporti els documents preceptius, amb indicació que si no ho fa se’l tindrà per desistit.
Article 38
Suficiència de la memòria ambiental i del projecte
38.1 L’òrgan ambiental municipal o comarcal, segons correspongui, competent per a la seva tramitació, s’ha de pronunciar sobre la suficiència i la idoneïtat de la memòria ambiental, el projecte o de l’altra documentació presentada, així com requerir informe sobre la seva compatibilitat urbanística. Caldrà donar audiència a l’Administració de la Generalitat competent en el supòsits de l’article 40 d’aquesta Llei que estan subjectes a informes preceptius
36 Versió 5 23.07.07
38.2 Prèvia audiència a l’interessat i de manera motivada, es declara la no idoneïtat de la memòria ambiental, del projecte o dels altres documents presentats a tràmit, si es determina:
a) Que les insuficiències del projecte, de l’estudi d’impacte ambiental o de la documentació no són susceptibles d’esmena sinó que han de ser objecte d’un nou projecte o estudi d’impacte ambiental.
b) Que aquests no són idonis per a la seva tramitació.
c) La seva incompatibilitat urbanística.
Aquesta resolució posa fi a la via administrativa, es procedirà a l’arxiu de les actuacions i es notificarà a l’interessat.
38.3 En el cas que es detectin insuficiències reparables en el projecte o la documentació presentada es donarà trasllat al sol·licitant perquè els formalitzi o esmeni.
38.4 El període de temps emprat per formalitzar o esmenar el projecte o documentació no es computa als efectes de compliment del termini de resolució de la llicència.
38.5 Transcorregut el termini de tres mesos sense que s’hagin resolt les insuficiències es declararà la caducitat de l’expedient.
Article 39
Informació pública
39.1 Un cop efectuada la verificació de la suficiència i la idoneïtat de la memòria ambiental, si s’escau, i d’altra documentació presentada, s’ha de sotmetre a informació pública per un període de trenta dies, mitjançant la seva publicació i difusió a través de les xarxes telemàtiques d’informació, i s’ha de sotmetre a informació en els mitjans de difusió local o a informació dels veïns més immediats al lloc d’emplaçament de l’activitat, en un termini de quinze dies.
39.2 S'exceptuen de la informació pública les dades de la sol·licitud i la documentació que l'acompanyi emparades pel règim de confidencialitat.
Article 40
Informes en matèria d’aigües residuals, residus i aire
37 Versió 5 23.07.07
40.1 Quan el sistema públic de sanejament del municipi on es pretengui exercir l’activitat estigui a càrrec d’una altra entitat diferent a l’ajuntament o a l’administració de Catalunya amb competències en matèria d’aigües, l’informe sobre abocament d’aigües residuals a aquest sistema o al clavegueram municipal se sol·licitarà, directament, a aquesta entitat que l’haurà d’emetre igualment en el termini de vint dies.
Caldrà, així mateix, un informe preceptiu i vinculant de a l’administració hidràulica de Catalunya en les activitats que es trobin en les circumstàncies següents:
- Abocaments directes o indirectes a les aigües subterrànies.
- Abocaments directes al domini marítim i terrestre.
- Cabals superiors a 6.000 m3/any.
- Empreses compreses dins de les seccions C, D i E CCAE-93.
- Centrals hidroelèctriques
40.3 Caldrà informe preceptiu de l’administració de residus de Catalunya per a les activitats de gestió de residus.
40.4 Caldrà informe preceptiu de l’òrgan competent del Departament de Medi Ambient i Habitatge en matèria de protecció de l’aire ambient per a les activitats i instal·lacions sotmeses a un règim d’intervenció i control específics per la legislació de referència de qualitat de l’aire i protecció atmosfèrica i, en tot cas, en les activitats que s’indiquen en l’Annex II d’aquesta Llei, següents:
- Les afectades per la normativa de comerç de drets d’emissió de CO2.
- Les que disposin d’instal·lacions que, segons el Decret 319/1998 de 15 de desembre, sobre límits d'emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració hagin de disposar d’un pla de vigilància de les seves emissions mitjançant mesurament en continu.
- Les afectades pel Reial decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitació de les emissions de compostos orgànics volàtils degudes a l’ús de dissolvents en determinades activitats.
- Qualsevol altra que per la normativa de contaminació atmosfèrica o d’altra normativa mediambiental que li sigui d’aplicació necessiti d’un informe de la comunitat autònoma.
38 Versió 5 23.07.07
Article 41
Altres informes
S’han de sol·licitar també tots els altres informes que siguin preceptius per la legislació sectorial ambiental o que calguin per la naturalesa de l’activitat. Es podrà sol·licitar informe als òrgans competents en relació a les mesures de prevenció d’incendis forestals per a les activitats situades a una distància de la massa forestal inferior a 500 metres, així com les activitats situades en els municipis declarats d’alt risc d’incendis forestals. Aquests altres informes s’han d’emetre en un termini màxim de trenta dies.
Article 42
Proposta de resolució provisional
42.1 A la vista de les al·legacions efectuades en el tràmit d’informació pública, dels informes emesos i de l’avaluació de la seva incidència ambiental o, en el seu cas, de disposar de la declaració d’impacte ambiental, la ponència ambiental municipal o comarcal emetrà el seu l’informe integrat i l’òrgan competent municipal elaborarà una proposta de resolució provisional.
42.2 En la proposta de resolució provisional s’inclouen els informes preceptius de residus, abocaments d’aigua, contaminació atmosfèrica, i, en el seu cas, la declaració d’impacte ambiental, que cal incorporar a la resolució. Si aquests informes o la declaració d’impacte ambiental fossin desfavorables o determinessin condicions preceptives, aquestes s’hauran de considerar en la resolució.
Si la proposta de resolució requereix modificacions significatives de l’estudi ambiental, el projecte i d’altra documentació presentada, s’ha d’establir l’obligació de l’interessat a presentar, en el termini màxim d’un mes, un projecte i/o d’altres documents reformats en els termes indicats en la proposta de resolució amb l’advertiment que de no complir aquest requeriment en el termini fixat es resoldrà denegant la sol·licitud d’autorització.
Article 43
Audiència de les persones interessades
39 Versió 5 23.07.07
43.1 De la proposta de resolució provisional se’n donarà trasllat a les persones interessades i se’ls donarà audiència i vista de l’expedient, per tal que puguin presentar les al·legacions, documents i justificacions que considerin oportuns.
43.2 A la vista de les al·legacions que els interessats hagin formulat en el tràmit d’audiència i, en el seu cas, del projecte o documents reformats, l’òrgan ambiental demanarà informe, si s’escau, als òrgans competents i elaborarà la proposta de resolució definitiva que elevarà a l’òrgan competent per resoldre el procediment de llicència ambiental.
43.3 En el supòsit que la proposta de resolució provisional contingui el requeriment referit a l’apartat 2 de l’article anterior, el termini de resolució del procediment d’atorgament de la llicència ambiental ha de quedar interromput des de la notificació de la proposta fins que l’interessat hagi presentat el projecte o els documents reformats.
Article 44
Resolució
44.1 La resolució que dicta l’ajuntament envers la sol·licitud de llicència ambiental i, en el seu cas, d’altres llicències que es tramitin simultàniament, posa fi al procediment.
44.2 La llicència ambiental s’atorga sens perjudici de les autoritzacions o concessions per a l’ocupació o la utilització del domini públic, de conformitat amb allò que estableixen al respecte les legislacions de mines, d’aigües i de costes, i les altres normes aplicables, llevat de les autoritzacions d’abocaments a les aigües continentals, al sistema públic de sanejament d’aigües residuals i al domini públic marítim i terrestre, des de terra al mar, que s’inclouen en la llicència ambiental. La sol·licitud, tramitació i resolució de les autoritzacions o concessions de domini públic pot ser prèvia o simultània amb les de la llicència ambiental.
Article 45
Termini
45.1 La resolució es dicta en un termini màxim de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud, o de la data que es presenti l’estudi d’impacte
40 Versió 5 23.07.07
ambiental, si s’acorda necessària per part de l’òrgan ambiental de la Generalitat, amb la documentació necessària per a aquesta declaració. Excepcionalment, segons la complexitat de l’expedient, l’òrgan ambiental competent pot prorrogar aquest termini mitjançant una resolució motivada.
45.2 El termini resta interromput en el cas que es demani esmena o millora de la documentació.
45.3 La no resolució de la sol·licitud de llicència de l’activitat en el termini establert en cap cas, pot generar facultats o drets contraris a l’ordenament jurídic ni sobre el domini públic ni els béns col·lectius.
Article 46
Contingut de la llicència ambiental
46.1 La llicència ambiental incorpora les prescripcions necessàries per a la protecció del medi ambient, i ha de detallar, quan s'escaigui, els valors límit d'emissió i les mesures preventives, la periodicitat i els continguts precisos dels controls o de les garanties que siguin procedents, amb els continguts de l’article 28.1, d’aquesta Llei.
46.2 La llicència ambiental es podrà tramitar simultàniament i atorgar conjuntament amb la resta d’autoritzacions o llicències necessàries per a l’exercici de l’activitat que siguin de competència municipal de conformitat amb la legislació sectorial.
Article 47
Notificació i publicitat
La resolució per la qual s'atorga o es denega la llicència ambiental s’ha de notificar al peticionari i a les persones interessades i s’ha de comunicar a l’òrgan ambiental del consell comarcal si és aquest l’òrgan que ha formulat la proposta de resolució. A efectes de la seva publicitat s’ha d’incorporar a la base de dades ambiental d’activitats.
CAPÍTOL III
COORDINACIÓ AMB ALTRES INSTRUMENTS D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA
41 Versió 5 23.07.07
SECCIÓ PRIMERA
PROCEDIMENT DE DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL D’ACTIVITATS CONJUNTAMENT AMB UNA AUTORITZACIÓ SUBSTANTIVA PER RAÓ DE LA MATÈRIA OBJECTE D’AUTORITZACIÓ.
Article 48
Especificitats del procediment en matèria de recursos minerals i energies eòlica i fotovoltàica
48.1 Les activitats de l’Annex I.3 d’aquesta Llei, incloses en l’epígraf d’extracció de recursos minerals, d’energia eòlica, i en el seu cas d’energia fotovoltaica, si aquesta està sotmesa a declaració d’impacte ambiental, no estaran subjectes a la concessió d’una autorització ambiental especifica. La intervenció mediambiental s’integra en el procediment de l’autorització substantiva de l’òrgan competent per raó de la matèria.
48.2 La sol·licitud de la concessió de les activitats es presentarà davant l’òrgan de l’Administració de la Generalitat competent per a l’atorgament d’aquesta concessió o autorització, acompanyada de la documentació que sigui preceptiva segons el respectiu ordenament sectorial, de l’informe urbanístic municipal i de l’estudi d’impacte ambiental que, en el cas de les activitats extractives inclourà el programa de restauració.
48.3 L’òrgan competent de l’Administració de la Generalitat trametrà una còpia de l’estudi d’impacte ambiental i del projecte a l’ajuntament del municipi corresponent i una altra còpia a la Ponència ambiental de la Generalitat.
48.4 Rebuda aquesta documentació, l’ajuntament emetrà l’informe municipal de conformitat amb allò que preveu l’article 21 d’aquesta Llei.
48.5 Al seu torn, la Ponència ambiental es pronunciarà sobre la suficiència i la idoneïtat de l’estudi d’impacte ambiental i del projecte, en els termes establerts a l’article 18 d’aquesta Llei.
48.6 Establerta la suficiència i la idoneïtat de l’estudi d’impacte ambiental i del projecte per la Ponència ambiental, l’òrgan de l’Administració de la Generalitat competent per a l’atorgament de la concessió o autorització, sotmetrà la sol·licitud a informació pública, especificant a l’anunci que el període d’exposició al públic té
42 Versió 5 23.07.07
també efectes en el procediment d’impacte ambiental, per un termini mínim de 30 dies.
48.7 Transcorregut el termini d’informació pública i el d’informe de les al·legacions per part del sol·licitant, l’òrgan que l’hagi convocat trametrà aquestes al·legacions i l’informe del sol·licitant a la Ponència ambiental, la qual formularà la declaració d’impacte ambiental, de conformitat amb allò que estableix l’article 24 d’aquesta Llei.
48.8 Si l’informe municipal o la declaració d’impacte ambiental són desfavorables o fixen limitacions pel que fa a les emissions, prescripcions tècniques i controls periòdics, seran vinculants en l’atorgament de la concessió o autorització per part de l’òrgan competent.
Article 49
Altres activitats susceptibles del procediment específic de declaració d’impacte ambiental
Reglamentàriament es podran incorporar en l’annex I.3 altres activitats que estiguin subjectes a autoritzacions sectorials especifiques per raó de la seva matèria i estiguin subjectes a declaració d’impacte ambiental, que s’acolliran al procediment bàsic previst en l’article anterior.
SECCIÓ SEGONA
PROCEDIMENTS D’INTERVENCIÓ AMBIENTAL COORDINATS AMB ALTRES INTERVENCIONS MUNICIPALS
Article 50
Especificitats del procediment dels projectes de titularitat municipal o ens locals.
50.1 Les activitats de l’Annex II d’aquesta Llei, de titularitat municipal o ens locals, subjectes a l’aprovació d’un projecte municipal, no estaran subjectes a la concessió d’una llicència ambiental específica. L’avaluació mediambiental de l’equipament o instal·lació per la Ponència municipal o comarcal s’integra en la tramitació del projecte corresponent. Per a l’aprovació del projecte s’ha d’incorporar l’avaluació ambiental amb els continguts que es determinen en el Capítol II d’aquesta Llei.
43 Versió 5 23.07.07
50.2 Les ordenances municipals determinaran el procediment corresponent d’intervenció ambiental dels projectes d’equipaments i instal·lacions que han d’aprovar els ajuntaments.
Article 51
Especificitats del procediment en matèria d’activitats d’espectacles públics i activitats recreatives i d’altres activitats subjectes a intervencions sectorials
51.1Les activitats de l’Annex II d’aquesta Llei, incloses en l’epígraf d’espectacles públics i activitats recreatives, no estaran subjectes a la concessió d’una llicència ambiental especifica. La intervenció ambiental s’integra en el procediment d’atorgament de les llicències o autoritzacions d’establiments regulades en la legislació sectorial especifica, de manera que aquesta llicència ambiental serà substituïda per l’avaluació ambiental per part de la Ponència ambiental municipal o comarcal, i en el seu cas per la declaració d’impacte ambiental de conformitat amb la Secció segona del Capítol II, del Títol II d’aquesta Llei que, si l’avaluació o la declaració d’impacte ambiental és desfavorable o s’hi determinen limitacions pel que fa a emissions, prescripcions tècniques i controls periòdics, aquests seran vinculants per a l’atorgament de la llicència sectorial d’espectacles públics i activitats recreatives.
51.2 Reglamentàriament es podran incorporar al procediment bàsic previst en l’apartat anterior altres activitats de l’annex II d’aquesta Llei que estiguin subjectes a una llicència municipal sectorial especifica per raó de la seva matèria.
CAPÍTOL IV DISPOSICIONS COMUNES ALS CAPÍTOLS I ,II i III
Article 52
Simultaneïtat
Els tràmits del procediment per obtenir l’autorització o la llicència ambiental que ho permetin es fan de manera simultània.
Article 53
Altres autoritzacions i llicències
44 Versió 5 23.07.07
53.1 Igualment la llicència ambiental es tramita simultàniament amb la resta d’altres autoritzacions i llicències sectorials que recauen sobre l’activitat mateix, però s’atorga amb independència i sens perjudici de les altres autoritzacions o llicències necessàries per a la seva efectivitat.
53.2 L’autorització ambiental i la llicència ambiental s’atorguen amb independència i sens perjudici de les autoritzacions i concessions per a l’ocupació o la utilització del domini públic, de conformitat amb allò que estableixen les legislacions de mines, d’aigües i de costes, i les altres normes aplicables, llevat de les autoritzacions d’abocaments a les aigües continentals, al sistema públic de sanejament d’aigües residuals i al domini públic marítim i terrestre, des de terra al mar, que s’inclouen en l’autorització ambiental. La sol·licitud, tramitació i resolució de les autoritzacions o concessions de domini públic són independents i poden ser simultànies amb les de l’autorització ambiental.
Article 54
Efectes
L'autorització ambiental i la llicència ambiental tenen caràcter operatiu i no generen drets més enllà dels que s’estableixen en l’autorització o la llicència mateixes i en aquesta Llei.
Article 55
Intervenció administrativa de les modificacions
55.1 Se sotmeten a intervenció administrativa les modificacions substancials de les activitats o instal·lacions ja autoritzades, definides a l’apartat f) de l’article 4 d’aquesta Llei, així com les modificacions no substancials definides a l’apartat g1) i g2) de l’esmentat article 4.
55.2 A fi de qualificar aquestes dues classes de modificacions, substancials i no substancials, caldrà tenir en compte la major incidència de la modificació projectada en els aspectes següents:
a) La dimensió de la instal·lació o instal·lacions afectades.
b) La producció.
c) Els recursos naturals emprats i, en particular, el consum d’aigua i energia.

45 Versió 5 23.07.07
d) El volum, el pes i la tipologia dels residus generats.
e) La qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos naturals de les àrees geogràfiques que puguin ser afectades o limitacions derivades de les declaracions de zones d’especial protecció per a la capacitat i vulnerabilitat del medi.
f) El grau de contaminació produïda.
g) El risc d’accident.
h) La incorporació o augment en l’ús de substàncies perilloses.
i) Les modificacions que impliquin un canvi del codi en el qual hagi estat classificada l’activitat, tant si aquest canvi es produeix en relació amb l’annex mateix o a un annex diferent que, en tot cas, es consideraran modificació substancial.

j) L’acumulació de modificacions no substancials.
k) Modificacions de l’emplaçament de les instal·lacions en el recinte de l’establiment.
55.3 El titular d’una activitat que pretengui dur a terme alguna modificació de les incloses a l’apartat 1 d’aquest article, ho haurà de comunicar a l’òrgan competent per atorgar l’autorització o llicència ambiental i indicarà, raonadament, en atenció als criteris de l’apartat 2 d’aquest article, si considera que es tracta d’una modificació substancial o d’una modificació no substancial però que pugui tenir conseqüències per a les persones o per al medi ambient. A aquesta comunicació, s’hi acompanyaran els documents que justifiquin les raons exposades.
55.4 Quan el titular de la instal·lació consideri que la modificació projectada no és substancial podrà dur-la a terme si l’òrgan competent per atorgar l’autorització o llicència ambiental no manifesta el contrari en el termini de dos mesos. La documentació presentada s’incorporarà a l’expedient sense més tràmit.
55.5 Quan la modificació projectada sigui considerada pel titular mateix o per l’òrgan competent com a substancial, aquesta no es podrà dur a terme fins que no s’hagi atorgat una nova autorització o llicència ambiental, de conformitat amb el mateix procediment determinat en aquesta Llei. La nova autorització o llicència pot ser parcial o total, segons si la modificació afecta una, vàries o totes les instal·lacions que integren l’activitat. La modificació substancial només pot ser parcial si permet una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat.
55.6 L’autorització d’una modificació substancial d’una activitat de l’annex I estarà subjecte a declaració d’impacte ambiental, mentre que la modificació d’una activitat
46 Versió 5 23.07.07
de l’annex II estarà subjecte al procediment de consulta prèvia determinada en la Secció segona del Capítol II del Títol II d’aquesta Llei.
55.7 Les modificacions no substancials que no tinguin conseqüències per a les persones ni per al medi ambient només hauran de ser objecte de comunicació.
Article 56
Informe urbanístic. Projecte o pla especial en sòl no urbanitzable.
56.1 L’informe urbanístic previst a l’apartat d), de l’article 16.1, 36.1 i 64.3 d’aquesta Llei, s’ha de sol·licitar a l’ajuntament que pertoqui juntament amb la documentació que s’establirà reglamentàriament i, com a mínim, la següent:
a) Plànol d’emplaçament de l’activitat projectada que permeti una identificació indubtable de la finca.
b) Memòria descriptiva de l’activitat projectada que expliciti la seva naturalesa i característiques principals.
a) Necessitats d’ús i aprofitament del sòl i del subsòl.
b) Requeriment de l’activitat envers els serveis públics municipals.

56.2 L’informe urbanístic l’ha de lliurar l’ajuntament en el termini màxim d’un mes amb el contingut que es determini per reglament. En el cas que no s’hagi lliurat en el termini indicat, qui sol·licita l’autorització ambiental pot justificar-ho acompanyant còpia de la sol·licitud d’informe urbanístic i de la documentació presentada a l’ajuntament amb constància de la data de presentació al registre municipal, per tal de continuar la tramitació de l’expedient. Les modificacions urbanístiques posteriors, i les suspensions dels tràmits i llicències derivades d’aquestes modificacions no suspendran la tramitació d’autoritzacions ambientals de la Generalitat, que s’atorga supeditant la seva efectivitat a l’obtenció d’aquestes autoritzacions o llicències urbanístiques.
56.3 En el cas que l’activitat es pretengui ubicar en sòls subjectes al règim urbanístic del sòl no urbanitzable l’informe urbanístic es pronunciarà sobre la possibilitat d’autoritzar l’activitat o equipament de conformitat amb el text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i el planejament municipal, i farà avinent a l’interessat que l’autorització ambiental no adquirirà
47 Versió 5 23.07.07
eficàcia fins que no s’aprovi el projecte urbanístic o, en el seu cas, el pla especial corresponent.
56.4. En els supòsits de l’apartat anterior on s’ha de procedir a avaluació d’impacte ambiental el titular haurà de comunicar a l’OGAU, juntament amb l’informe urbanístic, les dades de l’expedient urbanístic - projecte o pla especial - presentat a tràmit davant de l’ajuntament corresponent, de conformitat amb la legislació urbanística referent al sòl no urbanitzable.
Article 57
Caducitat de les autoritzacions i llicències ambientals
57.1 Les autoritzacions i llicències ambientals caduquen si l’activitat no se sotmet al control inicial previ a la posada en funcionament dins del termini fixat en la resolució per raó de les característiques de l’activitat i, si no n’hi ha, dins del termini d’un any a comptar des de l’establert a la llicència urbanística per acabar les obres o, en el seu cas, en el termini fixat amb caràcter general a la legislació urbanística.
57.2 Les autoritzacions i llicències ambientals d’activitats per a l’execució de les quals no calgui llicència d’obres caduquen si als tres anys d’haver-se atorgat no s’ha sotmès al control inicial.
57.3 Els titulars d’una autorització o llicència ambiental tenen dret a obtenir una pròrroga del termini de control inicial i posada en funcionament que es determina en els apartats anteriors, amb la justificació dels motius i la necessitat d’aquesta. La prorroga s’haurà de sol·licitar abans d’exhaurir-se el termini establert.
57.4 Un cop caducada l’autorització o la llicència ambiental, l’òrgan ambiental competent ho ha de declarar i ha d’acordar l’arxiu de les actuacions amb l’audiència prèvia al titular de l’autorització.
Article 58
Revisió de l’autorització i de la llicència ambiental
58.1 L'autorització ambiental resta subjecta, en els aspectes mediambientals, a una revisió periòdica de les activitats de l’annex I.1 cada vuit anys, les activitats de l’annex I.2 i I.3 cada deu anys. Les activitats de l’annex II queden subjectes a les revisions periòdiques de l’autorització que en el seu cas determini la legislació
48 Versió 5 23.07.07
sectorial en matèria d’aigua, aire o de residus. Aquesta revisió periòdica es podrà fer coincidir, si per motius d’eficàcia i economia resulta possible, amb el control periòdic, immediatament anterior a la data màxima fixada per a la revisió de l’autorització, o amb la revisió de l’acreditació del certificat EMMAS de l’empresa titular de l’activitat.
58.2 S'ha de procedir a la revisió anticipada de l'autorització i la llicència ambientals quan es doni algun dels supòsits següents:
a) Si la contaminació produïda per l'activitat fa convenient la revisió dels valors límit d'emissió fixats en l'autorització o la llicència, o incloure'n de nous.
b) Si es produeix una variació important del medi receptor respecte a les condicions que presentava en el moment de l'atorgament de l'autorització o de la llicència.
c) Si l'aparició de canvis importants en les millors tècniques disponibles, validades per la Unió Europea, fa possible reduir significativament les emissions sense imposar costos excessius.
d) Si la seguretat de funcionament del procés o l'activitat fan necessari utilitzar altres tècniques.
e) Per la suma de modificacions substancials o no substancials que desvirtuïn l’autorització o la llicència atorgada.
f) Si així ho exigeix la legislació ambiental aplicable.
Article 59
Procediment i abast de la revisió
59.1 El procediment de revisió de l'autorització i de la llicència ambiental es fa a instància de part en el cas de revisió periòdica i d'ofici o a instància de part en la resta de supòsits, mitjançant el procediment simplificat que es determini per reglament. En els supòsits descrits en l’apartat f) de l’article anterior, la revisió anticipada s’efectuarà a instància de part si així ho disposa la norma ambiental o sectorial que dóna lloc a la revisió.
59.2 Aquest procediment ha d’atendre les especificacions següents:
a) La sol·licitud de revisió periòdica s’ha de dur a terme amb una antelació mínima de deu mesos abans de la data de finalització de la vigència de l’autorització o de la llicència ambientals.
49 Versió 5 23.07.07
b) La sol·licitud ha d’anar acompanyada d’una avaluació ambiental verificada per una entitat ambiental de control degudament acreditada, que es pot substituir per la darrera acta de control periòdic sempre que s’hagi practicat amb una antelació màxima de sis mesos a la data de presentació de la sol·licitud de revisió.
59.3 En l'acte de revisió es poden modificar els valors límit d'emissió i la resta de condicions específiques de l'autorització o la llicència i afegir-n’hi de noves.
59.4 Reglamentàriament es desenvoluparà aquest procediment que s’ha de resoldre en el termini màxim de 8 mesos per les activitats de l’annex I i de 4 mesos per les activitats de l’annex II.
59.5 Els supòsits de revisió establerts a l'article anterior no generen cap dret a indemnització per al titular de l'activitat.
Article 60
Transferibilitat
60.1 L'autorització i la llicència ambientals són transferibles amb la comunicació prèvia adreçada a l’OGAU o a l’ajuntament corresponents en la qual el nou titular acrediti la subrogació en els drets i els deures derivats de l'autorització o llicència.
60.2 El canvi de titularitat de les activitats incloses en l'Annex IV ha d'ésser comunicat a l'ajuntament respectiu.
60.3 Un cop produïda la transmissió, les responsabilitats i les obligacions de l'antic titular són assumides pel nou titular.
60.4 Si es produeix la transmissió sense efectuar la comunicació corresponent, l'antic i el nou titular queden subjectes de manera solidària a totes les responsabilitats i les obligacions derivades de l'autorització ambiental, de la llicència ambiental o de la comunicació.
60.5 L’administració competent ha de notificar dels canvis de titularitat de les autoritzacions o llicències, a l’organisme de conca o a l’ens gestor del sistema públic de sanejament, i per les activitats de gestió de residus a l’òrgan competent en matèria de residus,
Article 61
Tancament d’activitats sense autorització o per incompliment de condicions
50 Versió 5 23.07.07
61.1 Sens perjudici de la imposició de la sanció que correspongui, les activitats que s’exerceixen sense l’autorització o la llicència ambiental exigibles en aplicació d’aquesta Llei seran objecte de tancament per part de l’Administració competent per a l’atorgament de la llicència o autorització, prèvia la instrucció del procediment administratiu preceptiu.
61.2 Igualment, també sens perjudici de la imposició de la sanció corresponent, les autoritzacions i llicències queden resoltes i sense efecte quan el titular de l’activitat incompleix les condicions imposades en el seu atorgament o bé ha realitzat un canvi substancial sense comptar amb la deguda autorització o llicència, prèvia la instrucció del procediment preceptiu.
61.3 Incoat algun dels procediments als quals es refereixen els apartats anteriors, l’òrgan competent podrà adoptar, com a mesura cautelar, la suspensió de l’activitat quan es constati afecció o risc d’afecció greu per al medi ambient, la seguretat o la salut de les persones. Ordinàriament, la suspensió de l’activitat es resoldrà prèvia audiència de l’interessat, però si el risc greu fos imminent es podrà disposar la suspensió de forma immediata i provisional, havent-se de confirmar o aixecar aquesta mesura cautelar un cop escoltat el titular de l’activitat.
Article 62
Cessament definitiu de les activitats
62.1 Llevat que es reguli per la legislació sectorial, el cessament definitiu de les activitats incloses en l’Annex I d’aquesta Llei, així com les de l’Annex II que ho determini específicament en la llicència ambiental, han de ser objecte del procediment que es reguli per reglament.
62.2 Els cessaments temporals de l’activitat seran objecte del procediment propi d’un canvi substancial o no substancial, segons pertoqui.
Article 63
Especificitats de les explotacions ramaderes
Les explotacions ramaderes incloses en els annexos I i II d'aquesta Llei, resten subjectes a les especificitats següents:
51 Versió 5 23.07.07
a) Les sol·licituds de llicències i autoritzacions ambientals han d’aportar el pla de gestió de les dejeccions ramaderes de l’explotació, el qual s’ha de trametre al departament de la Generalitat competent en matèria d’agricultura i ramaderia, per tal que, previ informe vinculant de l’Administració hidràulica competent, i per tal de que emeti informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la concessió de l’autorització o la llicència ambiental. Per a la realització d’aquest informe es tindrà en compte, quan el pla afecta a zones vulnerables a les dejeccions ramaderes per nitrats, el corresponent programa d’actuació que es desenvoluparà reglamentàriament. Aquest programa ha d’establir una comissió de coordinació en matèria de dejeccions ramaderes amb l’administració de la Generalitat amb competències en matèria d’aigües.
b) Les prescripcions sobre gestió i control de les dejeccions ramaderes i dels residus que s’estableixin en l’autorització o la llicència s’han d’adequar a les particularitats que resulten de les modalitats pràctiques de gestió, de la capacitat de l’explotació, de l’espècie animal allotjada i de l’emplaçament, tot ponderant els costos i els avantatges de les mesures prescrites.
c) En l’àmbit de les potestats en l’ordenació de la producció agrícola i ramadera del departament de la Generalitat competent en matèria d’agricultura i ramaderia, corresponen a aquest departament la funció inspectora, de control ordinari i sancionadora de l’incompliment de les determinacions del plans de gestió de les dejeccions ramaderes, sens perjudici de les funcions que corresponen a l’Administració de la Generalitat competent en matèria d’aigües.
d) Es determinarà, per reglament, un procediment simplificat, així com el contingut del projecte i, en el seu cas, de l’estudi d’impacte ambiental adaptat a les particularitats a les quals es refereix l’apartat a).
52 Versió 5 23.07.07
CAPÍTOL V RÈGIM DE COMUNICACIÓ
SECCIÓ PRIMERA
RÈGIM GENERAL DE COMUNICACIÓ
Article 64
Activitats sotmeses a comunicació
64.1 L’exercici de les activitats compreses a l’Annex III resta sotmès a comunicació prèvia del seu titular, formulada amb el contingut i acompanyada de la documentació que s’estableix en aquesta Llei i en el seu desplegament reglamentari.
64.2 La comunicació prèvia a l’inici de l’activitat s’ha de formalitzar un cop finalitzades les obres i instal·lacions necessàries, emparades per la corresponent llicència urbanística o, en el seu cas, per la comunicació prèvia d’obres no subjectes a llicència.
64.3 Si a la llicència urbanística o la comunicació que empara les obres i instal·lacions no hi figura un ús que es correspongui amb el de l’activitat que es pretén exercir, prèviament a la seva execució, caldrà sol·licitar de l’ajuntament un informe urbanístic que acrediti la compatibilitat de l’activitat amb el planejament, en els termes que regula l’article 56 d’aquesta Llei. Si aquest informe no s’ha lliurat en el termini d’un mes es podrà procedir a l’execució.
64.4 La comunicació prèvia, en tot cas, ha d’anar acompanyada de la documentació següent:
a) La descripció de l’activitat mitjançant una memòria ambiental i un projecte tècnic o d’altra documentació tècnica.
b) La certificació lliurada per persona tècnica competent que, en el seu cas, serà el director o directora de l’execució del projecte, que acrediti que l’activitat i llurs instal·lacions s’ajusten a la memòria ambiental i que s’han verificat les emissions amb un resultat favorable.

64.5 En els supòsits que es determini reglamentàriament, caldrà acompanyar també a la comunicació una certificació lliurada per una entitat ambiental de control que acreditarà que s’han efectuat els mesuraments, les anàlisis i les comprovacions
53 Versió 5 23.07.07
necessàries per verificar els nivells d’emissió amb especificació dels resultats obtinguts.
64.6 Un cop efectuada la comunicació prèvia, l’exercici de l’activitat es pot iniciar sota la responsabilitat dels seus titulars i de les persones tècniques que hagin lliurat les certificacions, mesuraments, anàlisis i comprovacions als quals es refereixen els apartats anteriors, i sens perjudici de les autoritzacions, llicències, permisos o concessions de caràcter sectorial als quals l’activitat pugui estar sotmesa per altres ordenaments diferents de l’ambiental. En el cas que l’activitat inclogui abocament d’aigües residuals a la llera pública o al mar, quedà sotmesa al règim d’autorització d’abocaments.
64.7 La comunicació prèvia no faculta per exercir activitats en contra dels ordenaments sectorials que siguin d’aplicació, o que comporti que el titular de l’activitat o tercers, assumeixin les facultats relatives al domini públic o al servei públic.
64.8 Les modificacions que s’introdueixin en l’activitat resten sotmeses al règim que es determina en l’article 55 d’aquesta Llei.
Article 65
Funcions i actuació de l’entitat ambiental de control
65.1 En el règim de comunicació, si es determina la necessitat de la certificació d’una entitat ambiental de control, aquesta certificació ha d’acreditar que es compleixen els requeriments, emissions i condicions tècniques determinades per la normativa ambiental. Si aquesta certificació no és favorable no es pot presentar la comunicació ni obrir la instal·lació.
65.2 En el supòsit que es detecti que la posada en funcionament de l’activitat pugui comportar una afecció ambiental o a les persones, l’entitat ambiental de control ha de comunicar a l’administració competent aquesta afectació al l’efecte que s’adoptin les mesures cautelars que calguin i la interrupció de la posada en funcionament de l’activitat
54 Versió 5 23.07.07
SECCIÓ SEGONA
RÈGIM D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA DE DETERMINADES ACTIVITATS MÒBILS DE CARÀCTER TEMPORAL
Article 66
Règim simplificat d’intervencions ambientals de les activitats mòbils de caràcter temporal
66.1 S’establiran per reglament determinades activitats mòbils i de caràcter temporal de l’Annex II d’aquesta Llei, associades a obres d’infraestructures públiques o privades, o d’instal·lacions de tractament de residus o similars, que tenint la consideració d’activitat independent, per les seves característiques no estan associades a un emplaçament fix ni tenen la condició d’instal·lacions estables, a les quals s’establirà un procediment simplificat d’intervenció mediambiental.
66.2 El procediment d’intervenció ambiental d’aquestes activitats mòbils i de caràcter temporal serà el règim de comunicació amb el procediment i les garanties específiques que es determinaran per reglament.
CAPÍTOL V I SISTEMES DE CONTROL
SECCIÓ PRIMERA
RÈGIM DE CONTROL DE LES ACTIVITATS SOTMESES A AUTORITZACIÓ O LLICÈNCIA AMBIENTAL
Article 67
Prevenció i control integrats
67.1 L’autorització ambiental de la Generalitat i la llicència ambiental estableixen el sistema o sistemes de control a què se sotmet l’exercici de l’activitat per garantir-ne l’adequació permanent a les determinacions ambientals legals i a les fixades específicament en l’autorització o llicència.
55 Versió 5 23.07.07
67.2 Les activitats estan sotmeses a un control inicial previ a la posada en marxa, i a controls periòdics posteriors.
Article 68
Actuacions de control inicial de caràcter general
68.1 En el període de posada en marxa de les instal·lacions a l’inici de l’activitat, el control inicial té per objecte verificar:
a) L’adequació de l’activitat i de les instal·lacions a l’autorització o llicència atorgades mitjançant una certificació del tècnic director o tècnica directora de l’execució del projecte.

b) La conformitat del compliment de les condicions de l’autorització o llicència ambiental, mitjançant acta de control, que es duu a terme mitjançant una entitat ambiental de control, llevat que per a les activitats de l’Annex II, en la llicència ambiental respectiva, l’ajuntament encomani els controls inicials als serveis tècnics municipals, d’acord amb les ordenances municipals.
c) En el seu cas, la documentació referida a fiances i assegurances obligatòries segons la legislació sectorial o la relativa a responsabilitat mediambiental.
68.2 El període de posada en marxa s’iniciarà prèvia comunicació a l’òrgan ambiental competent d’un protocol establert entre el titular de l’activitat i l’entitat ambiental de control encarregada del control inicial. Aquest protocol contindrà les actuacions a realitzar durant el funcionament de l’activitat en proves, la data d’inici i la durada màxima d’aquest període que ha de ser adequat i proporcional a les característiques de l’establiment. L’òrgan ambiental competent ha de rebutjar els protocols inadequats o desproporcionats i es podrà paralitzar el període de proves mentre no s’adeqüi el protocol.
68.3 El període de posada en marxa de l’activitat cessarà i l’activitat deixarà de funcionar un cop esgotat el termini fixat en el protocol sense que l’entitat ambiental de control hagi pogut efectuar el control inicial o el resultat d’aquest hagi estat desfavorable. En aquests supòsits es podran establir nous protocols de posada en marxa sempre que no hagi transcorregut el termini de caducitat de l’autorització o llicència.
56 Versió 5 23.07.07
68.4 Per infracció del protocol o per produir-se incidències ambientals greus, l’òrgan ambiental competent per atorgar l’autorització o la llicència ambiental podrà suspendre el període de posada en marxa mitjançant resolució motivada adoptada amb audiència de l’interessat i de l’entitat ambiental de control.
68.5 L’acta de control atorgant la conformitat del compliment de les condicions de l’autorització o llicència ambiental amb la presentació a l’Administració corresponent, en un termini màxim d’un mes des de la seva finalització, així com les certificacions, i, en el seu cas, la documentació, que s’indiquen a l’apartat 1 d’aquest article i l’acreditació de la resta de determinacions administratives contingudes a l’autorització o a la llicència habiliten, sota responsabilitat solidària dels titulars de l’activitat i dels tècnics que han emès l’esmentada documentació, per a l’exercici de l’activitat, i comporten la inscripció d’ofici en els registres ambientals corresponents.
Article 69
Funcions i actuació de l’entitat ambiental de control
69.1 En el control inicial, l’entitat ambiental de control ha de revisar la documentació que acredita que es compleixen els requeriments, emissions i condicions tècniques determinades en l’autorització o llicència ambiental, de la posada en funcionament de l’activitat existent o de les modificacions substancials de les instal·lacions existents, i ha d’emetre el document del control inicial favorable que habilita la persona titular de l’activitat a l’exercici d’aquesta, o, en cas contrari, ha de requerir al titular la correcció dels incompliments detectats dintre del termini màxim fixat, de conformitat amb el protocol establert amb el titular i d’acord amb les disposicions que es determinin reglamentàriament i per les instruccions de l’òrgan ambiental competent.
69.2 En el supòsit que es detecti que la posada en funcionament de l’activitat pugui comportar una afecció ambiental al medi o a les persones, l’entitat ambiental de control ho ha de comunicar a l’administració competent al l’efecte que s’adoptin les mesures cautelars que calguin i la interrupció de la posada en funcionament de l’activitat.
Article 70
57 Versió 5 23.07.07
Actuacions de control periòdic de caràcter ambiental
70.1 L’acció de control ambiental periòdic té per objecte garantir la permanent adequació de les instal·lacions i de l’activitat als requeriments legals aplicables i, específicament, als fixats en l’autorització o en la llicència.
70.2 Les activitats s’han de sotmetre al control periòdic que s’ha de fixar específicament en la respectiva autorització o llicència ambiental. Als efectes de determinar la periodicitat dels controls es tindrà en consideració l’obligació de l’activitat de donar compliment a d’altres declaracions o controls ambientals periòdics fixats reglamentàriament als efectes de la seva presentació. En defecte del termini fixat per a l’autorització o la llicència s’estableixen amb caràcter indicatiu els terminis següents:
a) Les activitats de l’Annex I.1, cada dos anys.
b) Les de l’Annex I.2 i I.3, cada quatre anys.
c) Les de l’Annex II, cada sis anys.
Per a les activitats ambientals de l’Annex II atenent les seves característiques les ordenances municipals podran establir que sigui innecessari efectuar controls periòdics.
70.3 Queden exempts de control periòdic les activitats acollides al sistema d’ecogestió i d’ecoauditoria de la Unió Europea. La informació necessària respecte al compliment de l’autorització o llicència ambiental s’ha d’aportar conjuntament amb l’actualització anual de la declaració ambiental, segons el model que es determini per reglament, excepte pel que fa a aquelles actuacions en què se n’hagin establert altres terminis.
70.4 Són objecte de control mediambiental totes les determinacions fixades en l’autorització o en la llicència ambientals i, específicament, les següents:
a) Les emissions.
b) La producció i gestió de residus.
c) Les instal·lacions, les tècniques i la gestió dels sistemes de depuració i sanejament.
d) Les mesures i les tècniques d’estalvi energètic, d’aigua i de matèries primeres.

58 Versió 5 23.07.07
e) El funcionament dels sistemes d’autocontrol d’emissions i d’immisions, si s’escau. Quedaran exempts de controls els focus d’emissió que estiguin connectats en continu a la Xarxa de Seguiment del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
f) Les immissions, si s’escau, en els termes que figurin en l’autorització o en la llicència ambientals.
g) La vigència de la garantia i de la pòlissa d’assegurança de la responsabilitat civil, en les condicions fixades en l’autorització o en la llicència ambientals.

70.5 El resultat del control periòdic de les activitats de l’Annex I s’ha de presentar a l’Administració de la Generalitat i s’ha de comunicar a l’ajuntament del municipi on s’exerceix l’activitat.
70.6 Si ha estat practicat per una entitat ambiental de control, el resultat del control periòdic de les activitats de l’Annex II s’ha de presentar a l’ajuntament corresponent.
Article 71
Modalitats de control periòdic
71.1 Els controls periòdics es poden practicar per mitjà d’alguna de les modalitats següents:
a) Control extern: el realitza una entitat ambiental de control o l’ajuntament, de conformitat amb el previst als articles 28.1 i 46.1, d’aquesta Llei, els quals han de comprovar l’adequació de les instal·lacions al projecte autoritzat i practicar les actuacions de presa de mostres, anàlisi i mesurament de les emissions i d’altres proves necessàries.
b) Control intern: el realitza el titular de l’activitat per mitjà de l’establiment d’un sistema d’autocontrols.
c) Mixta: en el cas que el sistema d’autocontrols sigui parcial, s’haurà de completar amb un control extern realitzat per una entitat ambiental de control.

71.2 El sistema d’autocontrols de les activitats de l’annex I ha d’estar verificat per una entitat col·laboradora de l’Administració degudament acreditada a l’efecte que certifiqui la idoneïtat, la suficiència i la qualitat dels autocontrols.
SECCIÓ SEGONA
CONTROL DE LES ACTIVITATS SOTMESES A COMUNICACIÓ
59 Versió 5 23.07.07
Article 72
Règim de controls periòdics
Les activitats incloses en l’annex III d’aquesta Llei, se sotmetran al règim d’autocontrols periòdics que l’ajuntament estableixi per ordenança municipal.
TÍTOL III RÈGIMS D’INSPECCIÓ, SANCIONS I EXECUCIÓ FORÇOSA
CAPÍTOL I FUNCIÓ D’INSPECCIÓ
Article 73
Acció inspectora
Totes les activitats regulades en aquesta Llei queden subjectes a l’acció inspectora de l’Administració de la Generalitat o de l’ajuntament de conformitat amb les seves competències, la qual es podrà dur a terme en qualsevol moment amb independència de les accions específiques de control inicial i periòdic de les activitats, de revisió de les autoritzacions o de les llicències ambientals i de la funció inspectora regulades per la legislació ambiental més especifica .
Article 74
Obligacions dels titulars de les activitats
74.1 Els titulars de les activitats han de prestar l’assistència necessària al personal degudament habilitat de l’Administració que dugui a terme l’actuació inspectora i facilitar-li el desenvolupament de les seves tasques, en especial pel que fa a la recollida de mostres i l’obtenció de la informació necessària.
74.2 En el supòsit que el titular de l’activitat no permeti l’accés a les seves instal·lacions, l’Administració acordarà la seva execució forçosa i, si escau, sol·licitarà autorització judicial.
74.3 Els resultats de les actuacions inspectores tenen valor probatori, sens perjudici d’altres proves que pugui aportar la persona interessada.
60 Versió 5 23.07.07
Article 75
Facultats dels inspectors per al desenvolupament de les seves competències
En l’exercici de les seves funcions, els inspectors i els tècnics que exerceixen les tasques inspectores seran considerats agents de l’autoritat i són autoritzats per:
a) Accedir, en qualsevol moment i sense avís previ, als establiments de les empreses on es desenvolupa l’activitat i romandre-hi.
b) Fer-se acompanyar en les visites d’inspecció pel titular de l’activitat o el seus representants i pels perits i tècnics de l’empresa o establiment o els habilitats oficialment que estimin necessaris per al millor desenvolupament de la funció inspectora.
c) Procedir a practicar qualsevol diligència d’investigació, examen o prova que consideri necessaris per comprovar que s’observen correctament les disposicions legals i reglamentàries.
d) Practicar les mesures que resulten del funcionament de les instal·lacions que integren l’activitat.
e) Practicar les preses de mostres dels agents contaminants que produeix l’activitat.
f) Assistir amb d’altres agents de l’autoritat competent al precinte, al tancament o a la clausura d’ instal·lacions i d’activitats, ja sigui parcialment o bé en la seva totalitat.
g) Requerir tota la informació, sol o davant de testimonis, de l’empresari o del personal de l’empresa que es jutgin necessaris amb la intenció d’aclarir els fets objecte de la inspecció.
h) Aixecar, per triplicat exemplar, acta de les actuacions practicades que s’emetrà, sempre que sigui possible, davant del titular o representant de l’activitat afectada.
Article 76
Acreditació, deure de sigil i d’informació als inspeccionats
72.1 Les persones que realitzen les tasques inspectores, per accedir als establiments o instal·lacions on hagin d’exercir la seva tasca, acreditaran la seva condició mitjançant un document lliurat amb aquesta finalitat per l’Administració municipal.
72.2 Els inspectors estan obligats a guardar secret sobre els assumptes que coneguin per raó de la seva funció.

61 Versió 5 23.07.07

72.3 Els inspectors hauran d’observar en compliment de les seves obligacions la deguda cortesia, i hauran de facilitar als inspeccionats la informació que necessitin per tal de complir amb la normativa vigent aplicable a les activitats i instal·lacions objecte de les inspeccions.
CAPÍTOL II RÈGIM SANCIONADOR
Article 77
Infraccions
77.1 Constitueixen infraccions administratives les accions i les omissions que contravenen les obligacions que estableix aquesta Llei.
77.2 Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, de conformitat amb la tipificació establerta a l’article 78, d’aquesta Llei.
77.3 L’aplicació del règim sancionador és independent del tancament de l’activitat per manca d’autorització o llicència, o per incompliment de les condicions establertes, que es regulen a l’article 61, d’aquesta Llei.
Article 78
Tipificació de les infraccions
78.1 De les activitats de l’Annex I.1
1. Són infraccions molt greus:
a) Exercir l'activitat o dur a terme una modificació substancial d'aquesta sense la preceptiva autorització ambiental integrada, o finalitzat el termini del control inicial si aquest no és favorable, sempre que s'hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o salut de les persones.
b) Incomplir les condicions establertes en l'autorització ambiental integrada, sempre que s'hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o salut de les persones.
c) Incomplir les obligacions derivades de les mesures provisionals que preveu aquesta Llei.

62 Versió 5 23.07.07

d) Exercir l'activitat incomplint les obligacions fixades en les disposicions que hagin establert l'exigència de notificació, sempre que s'hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.
2. Són infraccions greus:
a) Exercir l'activitat o dur a terme una modificació substancial d'aquesta activitat sense l'autorització ambiental integrada preceptiva o finalitzat el termini del control inicial si aquest no és favorable, sense que s'hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o sense que s'hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.
b) Incomplir les condicions establertes en l'autorització ambiental integrada, sense que s'hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o sense que s'hagi posat en perill greu la seguretat o salut de les persones.
c) Amagar o alterar maliciosament la informació exigida en els procediments que regula aquesta Llei.
d) Transmetre la titularitat de l'autorització ambiental integrada sense comunicar-ho a l'òrgan competent per atorgar-la.
e) No comunicar a l’Administració competent les modificacions efectuades en la instal·lació, sempre que no tinguin el caràcter de substancials.
f) No informar immediatament a l’Administració competent de qualsevol incident o accident que afecti de manera significativa el medi ambient.
g) Impedir, endarrerir o obstruir l'activitat d'inspecció o control.
h) Exercir l'activitat incomplint les obligacions fixades en les disposicions que hagin establert l'exigència de notificació i sempre que s'hagi produït un dany o deteriorament per al medi ambient o s'hagi posat en perill la seguretat o salut de les persones, que en cap dels dos casos tingui la consideració de greu.
i) No efectuar la revisió periòdica de l'autorització ambiental. j) No sotmetre l'activitat inclosa en el règim d'autorització ambiental als controls periòdics preceptius.
k) Amagar o alterar maliciosament la informació exigida en els procediments que regula aquesta Llei.
l) Falsejar els certificats tècnics.

63 Versió 5 23.07.07

m) Iniciar el període de posada en marxa i de control inicial sense comptar amb el protocol que es regula a l’article 68, d’aquesta Llei.
3. Són infraccions lleus:
a) No efectuar la notificació preceptiva sense que s'hagi produït cap tipus de dany o deteriorament per al medi ambient ni s'hagi posat en perill la seguretat o la salut de les persones.
b) L'incompliment de les prescripcions que estableixen aquesta Llei o les normes aprovades d'acord amb aquesta, quan no estigui tipificat com a infracció molt greu o greu.
c) L’incompliment de les condicions ambientals aplicables a la realització d’un projecte en aplicació de la declaració d’impacte ambiental, així com de les mesures preventives i correctores corresponents.
d) La no comunicació a l’òrgan competent de qualsevol situació anòmala que sorgeixi en l’execució o desenvolupament d’un projecte o infraestructura sotmesa a declaració d’impacte ambiental.
e) L’incompliment de l’obligació d’obtenir el parer de l’òrgan ambiental previst per als promotors privats en els projectes sotmesos a una anàlisi cas per cas per determinar la necessitat de la declaració d’impacte ambiental.
78.2 De les activitats dels annexos I. 2,I.3, II i III
1. Són infraccions molt greus:
a) Exercir l'activitat o dur a terme un canvi substancial d'aquesta sense disposar de l'autorització ambiental o finalitzat el termini del control inicial corresponent si aquest no és favorable. b) No efectuar la revisió periòdica de l'autorització ambiental. c) No sotmetre l'activitat inclosa en el règim d'autorització ambiental als controls periòdics preceptius. d) Ocultar o alterar dades aportades als expedients administratius per a l'autorització o la llicència ambientals o qualsevol de les revisions o les modificacions d'aquestes.
e) Falsejar els certificats tècnics.
f) Reincidir en infraccions greus.

64 Versió 5 23.07.07

g) Iniciar l’execució d’un projecte, obra o activitat privada sotmesa avaluació d’impacte ambiental sense comptar amb la declaració d’impacte ambiental corresponent.
h) Executar un projecte o obra o exercir una activitat incomplint les prescripcions establertes a la declaració d’impacte ambiental.
En els supòsits que s'hagin produït danys o deterioraments greus per al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o salut de les persones s’aplicarà el règim sancionador sectorial que correspongui per l’afectació o perill greu sobre l’aire, l’aigua, la contaminació del sòl o l’afectació al medi natural.
2. Són infraccions greus les accions o les omissions següents: a) Exercir l'activitat o dur a terme un canvi substancial d'aquesta sense disposar de la llicència ambiental o sense o finalitzat el termini del control inicial corresponent si aquest no és favorable. b) Exercir l'activitat sense haver fet la comunicació preceptiva prèvia, en el cas de les activitats sotmeses al règim de comunicació. c) No efectuar la revisió periòdica de la llicència ambiental. d) No sotmetre l'activitat inclosa en el règim de llicència ambiental als controls periòdics preceptius. e) Transmetre l'autorització ambiental o la llicència ambiental sense comunicar-ho a l'òrgan ambiental competent. f) Impedir, retardar o obstaculitzar els actes d'inspecció ordenats per les autoritats competents. g) No dur a terme les comunicacions preceptives exigides per l'autorització o la llicència ambientals a l'Administració competent. h) Iniciar el període de posada en marxa i de control inicial sense comptar amb el protocol que es regula a l’article 68 d’aquesta Llei.
i) La no comunicació a l’òrgan competent de qualsevol situació anòmala que sorgeixi en l’execució o desenvolupament d’un projecte o infrastructura sotmesa a declaració d’impacte ambiental.
j) L’incompliment de l’obligació d’obtenir el parer de l’òrgan ambiental previst per als promotors privats en els projectes sotmesos a una anàlisi cas per cas per determinar la necessitat de la declaració d’impacte ambiental.

65 Versió 5 23.07.07

k) Reincidir en faltes lleus.
3. Són infraccions lleus les accions o les omissions següents: a) No comunicar a l'Administració competent els canvis que puguin afectar les condicions de l'autorització o les característiques o el funcionament de l'activitat, abans d'exercir-la. b) Incórrer en demora no justificada en l'aportació de documents sol·licitats per l'Administració. c) Incórrer en qualsevol altra acció o omissió que infringeixi les determinacions d'aquesta Llei i de la reglamentació que la desplegui i que no sigui qualificada d'infracció molt greu o greu. d) No notificar a l'Administració competent el canvi de titularitat de les activitats compreses en l'Annex III.
Article 79
Responsabilitat
Són responsables de les infraccions i destinataris de les sancions les persones físiques i jurídiques que han participat en la comissió del fet o omissió constitutiu de la conducta infractora.
Article 80
Procediment
La imposició de les sancions establertes per aquesta Llei es regeix per la normativa vigent en matèria de procediment sancionador, segons correspongui a la Generalitat de Catalunya o a l’Administració local.
Article 81
Quantia de les sancions
81.1 De las activitats de l’Annex I.1.
1. Les infraccions tipificades en l'article anterior poden donar lloc a la imposició de totes o algunes de les sancions següents:
a) En el cas d'infracció molt greu:

66 Versió 5 23.07.07

a.1) Multa des de 200.001 euros fins a 2.000.000 euros. Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions. Clausura temporal, total o parcial, de les instal·lacions per un període no inferior a dos anys ni superior a cinc.
a.2) Inhabilitació per a l'exercici de l'activitat per un període no inferior a un any ni superior a dos.
a.3) Revocació de l'autorització o suspensió d'aquesta per un temps no inferior a un any ni superior a cinc.
a.4) Publicació, a través dels mitjans que es considerin oportuns, de les sancions imposades, una vegada aquestes hagin adquirit fermesa en via administrativa o, si s'escau, jurisdiccional, així com els noms, els cognoms o la denominació o raó social de les persones físiques o jurídiques responsables i l'índole i naturalesa de les infraccions.
b) En el cas d'infracció greu:
b.1) Multa des de 20.001 euros fins a 200.000 euros.
b.2) Clausura temporal, total o parcial, de les instal·lacions per un període màxim de dos anys.
b.3) Inhabilitació per a l'exercici de l'activitat per un període màxim d'un any.
b.4) Revocació de l'autorització o suspensió d'aquesta per un període màxim d'un any.
c) En el cas d'infracció lleu:
Multa de fins a 20.000 euros.
81.2 De l’Annex I.2, I.3, II i III:
a) Les infraccions molt greus són sancionades amb multes de 60.001. a 120.000 euros. b) Les infraccions greus són sancionades amb multes de 6.001 a 60.000 euros c) Les infraccions lleus són sancionades amb multes de 3.000 a 6.000 euros
81.3 Quan la quantia de la multa sigui inferior al benefici obtingut per la comissió de la infracció, la sanció ha de ser augmentada, com a mínim, fins al doble de l'import en què s'hagi beneficiat l'infractor.

67 Versió 5 23.07.07

Article 82
Mesures cautelars
82.1 Quan s'hagi iniciat un procediment sancionador, l'òrgan competent si constata el risc d'una afecció greu per al medi ambient, la seguretat o la salut de les persones, per imposar la sanció pot acordar, entre d’altres, alguna o algunes de les mesures provisionals següents:
a) Mesures de correcció, seguretat o control que impedeixin la continuïtat en la producció del risc o del dany.
b) Precintament d'aparells o equips.
c) Clausura temporal, parcial o total de les instal·lacions.
d) Aturada de les instal·lacions.
e) Suspensió temporal de l'autorització per a l'exercici de l'activitat.
82.2 Les mesures que assenyala l'apartat anterior poden ser acordades abans de la iniciació del procediment administratiu sancionador, en les condicions que estableix l'article 72.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
82.3 Sens perjudici de la sanció que s'imposi, l'infractor està obligat a la reposició o la restauració de les coses a l'estat anterior a la infracció comesa, així com, si s'escau, a abonar la indemnització corresponent pels danys i els perjudicis causats de conformitat amb la legislació de responsabilitat mediambiental. La indemnització pels danys i els perjudicis causats a les administracions públiques s'ha de determinar i recaptar en via administrativa.
82.4 Quan l'infractor no compleixi l'obligació de reposició o restauració que estableix l'apartat anterior, l'òrgan competent pot acordar la imposició de multes coercitives la quantia de les quals no pot superar un terç de la multa prevista per al tipus d'infracció comesa.
Article 83
Graduació de les sancions

68 Versió 5 23.07.07

En la imposició de les sancions s'ha de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada. S'han de considerar de manera especial els criteris següents per a la graduació de la sanció:
a) L'existència d'intencionalitat o reiteració.
b) Per les activitats de l’annex I.1 d’aquesta Llei, segons els danys causats al medi ambient o la salut de les persones o el perill creat per a la seva seguretat.
c) La reincidència per comissió de més d'una infracció tipificada en aquesta Llei quan així hagi estat declarat per resolució ferma.
d) El benefici obtingut per la comissió de la infracció.
e) El grau de participació en el fet per títol diferent al d'autor. f) La capacitat econòmica de la persona infractora.
Article 84
Potestat sancionadora i òrgans competents
84.1 La potestat sancionadora per a les infraccions formals tipificades en aquesta Llei correspon a l'Administració de la Generalitat i als ens locals, segons l'àmbit de les competències respectives atribuïdes per aquesta Llei.
84.2 Els òrgans competents per imposar les sancions formals tipificades en aquesta Llei es determinen per reglament.
84.3 En els supòsits que s'hagi produït un dany real o potencial, o un .deteriorament greu per al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o salut de les persones, així com la vulneració de les condicions imposades en l'autorització ambiental, la instrucció i la potestat sancionadora correspondrà a l’administració o a l’òrgan específic que determini la legislació ambiental reguladora del medi afectat.
Article 85
Aplicació de la legislació sectorial
Les conductes tipificades com a infracció administrativa per aquesta Llei també poden ser sancionades en aplicació d’altres normes sectorials, llevat que s’apreciï identitat de subjectes, fets i fonamentals. En aquest últim supòsit, s’aplicarà el règim que sancioni amb més intensitat, gravetat i severitat la conducta infractora.

69 Versió 5 23.07.07

Article 86
Publicitat
Els resultats dels expedients instruïts són a disposició del públic, sense més limitacions que les establertes sobre el dret d’accés a la informació en matèria de medi ambient i d’altra normativa que li sigui aplicable.
CAPÍTOL III EXECUCIÓ FORÇOSA
Article 87
Mitjans d’execució forçosa
Per fer efectiu el compliment dels actes dictats en aplicació d’aquesta Llei, les administracions públiques podran exercir la seva potestat d’execució forçosa, d’acord amb els principis i mitjans establerts en la legislació de procediment administratiu comú. A aquests efectes, es podran imposar multes coercitives per una quantia de fins a 6.000 euros, amb un màxim de tres consecutives.
TÍTOL IV TAXES
Article 88
Creació
88.1 La prestació dels serveis administratius relatius als procediments d’autorització ambiental, de llicència ambiental i de comunicació d’activitats merita les taxes corresponents.
88.2 La determinació dels elements essencials o configuradors de les taxes s’ha d’efectuar per legislació específica i complementària d’aquesta, atenent al criteri del cost real del servei prestats.

70 Versió 5 23.07.07

88.3 Les taxes dels serveis prestats pels ens locals són fixades per les ordenances fiscals corresponents, d’acord amb la legislació sobre hisendes locals.
88.4 La legislació que desenvolupi aquestes taxes considerarà una bonificació específica a les empreses que disposin del certificat de sistemes d’ecogestió i ecoauditories de la Unió Europea.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Disposició addicional primera
Règim d’intervenció dels ens locals en matèries no subjectes a aquesta Llei que no disposin d’un procediment específic
El règim d’intervenció administrativa de les obres, instal·lacions i activitats que s’estableix en les lleis reguladores dels diferents sectors materials de l’acció pública i que s’atribueix al municipi o a d’altres ens locals, s’ha de basar en el principi de simultaneïtat, coordinació, sense interdependències en la seva tramitació, per tal de garantir l’eficàcia en les resolucions.
Per tal de fer efectiu el principi d’harmonització de la legislació reguladora dels diferents sectors materials de l’acció pública que atribueixen competències específiques d’intervenció administrativa als ens locals en matèries relacionades amb l’autorització d’activitats econòmiques, en matèries no subjectes a aquesta Llei i que no disposin d’un règim procedimental sectorial específic, aquesta intervenció s’ha de dur a terme mitjançant un únic procediment que reculli aquestes matèries. Mentre la reglamentació de règim local no articuli un procediment marc, s’estarà al procediment que determina el Reglament d’obres, activitats i serveis de les corporacions locals, de conformitat amb les atribucions que la legislació sectorial determini per a l’obertura d’establiments.
Disposició addicional segona
Coordinació dels procediments que incideixen en una mateixa activitat
1. El Govern de la Generalitat ha d’establir reglamentàriament les mesures necessàries per afavorir la coordinació entre els diversos règims d’intervenció preventiva dels ens locals de Catalunya que incideixen en el control preventiu sobre

71 Versió 5 23.07.07

la instal·lació i modificació d’establiments, i d’activitats productives i privades en general, sense perjudici de la substantivitat pròpia de cada un dels procediments afectats, amb l’objectiu d’evitar la successió de tràmits i la presentació diferenciada de sol·licituds que incideixen en una mateixa activitat o que, en general, impedeixen o dificulten l’efectivitat de les referides mesures de coordinació de procediments.
2. Entre les mesures previstes per l’apartat anterior es poden adoptar les següents:
a) Facilitar que les persones interessades en obrir o modificar un establiment o una activitat puguin presentar una única sol·licitud davant de l’administració, que serà suficient per instar les diverses intervencions administratives concurrents en l’establiment o activitat de què es tracti.
b) Facilitar per a cada tipus d’establiment o d’activitat sotmès a diversos tràmits de control preventiu de l’administració, els mecanismes d’informació a les persones interessades sobre l’estat en què es troba la tramitació de la seva sol·licitud.
c) Promoure que els diferents tràmits administratius que concorren en un mateix establiment o activitat es podran realitzar simultàniament dins del mateix termini
Disposició addicional tercera
Simultaneïtat de les tramitacions
El Govern de la Generalitat ha de promoure i aprovar les modificacions legislatives necessàries per garantir que en tots els casos en què sobre l’exercici d’una mateixa activitat hi concorrin diverses autoritzacions o llicències, aquestes es tramitin de manera simultània o conjunta.
Disposició addicional quarta
Comissió d’Avaluació i Seguiment de l’Aplicació de la Llei
Es crea la Comissió d’Avaluació i Seguiment de l’aplicació d’aquesta Llei adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge. La composició, funcionament i règim jurídic de la Comissió s’ha d’establir per Reglament atenent als principis i criteris següents:

72 Versió 5 23.07.07

- El nombre de membres, no superior a 20, ha de ser representatiu de l’Administració de la Generalitat, dels ens locals de les agrupacions empresarials i sindicals i de les enginyeries i consultoris ambientals.
- Formularà, anualment, una memòria que contingui l’avaluació de l’aplicació de la Llei i les propostes de correcció i millora de la gestió que consideri necessàries.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Disposició transitòria primera
Intervenció administrativa de les activitats de risc d’incendi
Primer. Disposicions generals
1. Fins que no es disposi d’una normativa específica reguladora de la seguretat contra incendi, el règim d’intervenció administrativa de l’Administració de la Generalitat de Catalunya de les activitats de risc d’incendi se subjecta al que s’estableix en aquesta disposició addicional/transitòria.
2. La seguretat contra incendis en els edificis es fonamenta en l’assumpció per part dels agents que intervenen en el procés d’edificació de la responsabilitat de l’aplicació de la normativa específica en aquesta matèria.
Segon. Règim d’intervenció administrativa d’activitats
1. El règim d’intervenció administrativa de l’Administració de la Generalitat de Catalunya dels establiments i instal·lacions associats a activitats de risc d’incendi es produeix amb caràcter previ i amb posterioritat a l’inici de l’activitat o a una modificació d’aquesta, d’acord amb el que s’estableix en aquesta disposició addicional/transitòria.
2. La intervenció administrativa prèvia consisteix en un control preventiu que té per finalitat determinar que l’establiment o la instal·lació projectats, sigui amb motiu de l’inici de l’activitat o d’una modificació en aquesta o de l’establiment o les instal·lacions corresponents, compleixen les mesures de seguretat contra incendis establertes per la normativa d’aplicació.

73 Versió 5 23.07.07

3. La intervenció administrativa un cop iniciada l’activitat consisteix en controlar per mitjà d’inspeccions i, si s’escau, del règim sancionador corresponent, que els establiments i les instal·lacions existents compleixen la normativa en matèria de seguretat contra incendis.
Tercer. Intervenció administrativa prèvia
1. Correspon a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, per mitjà dels òrgans que siguin determinats per via reglamentària, realitzar el control preventiu a què es refereix aquesta disposició addicional/transitòria.
2. El control preventiu ha de ser sol·licitat preceptivament per l’Ajuntament responsable de la tramitació del procediment administratiu necessari per a la posada en marxa de l’establiment corresponent o per a l’autorització de les modificacions que s’hi prevegi realitzar.
3. El control preventiu es realitza a la vista de la documentació presentada pel sol·licitant amb motiu de la sol·licitud de llicència municipal corresponent, i dóna lloc a un informe de prevenció, que té caràcter preceptiu i vinculant.
4. El control preventiu ha de sol·licitar-se en els supòsits següents:
a) Establiments d’ús docent, si l’alçada d’evacuació és superior a 15m. o la superfície construïda ultrapassa els 2.000 m² construïts, o 300 m² en escoles bressol.
b) Establiments d’ús sanitari de caràcter ambulatori, si l’alçada d’evacuació és superior a 15 m. i la superfície per planta és superior a 750 m². construïts.
c) Establiments d’ús hospitalari (assistència sanitària amb hospitalització de 24 hores).
d) Establiments d’ús residencial públic si el nombre de places és superior a 20.
e) Establiments d’ús aparcament de vehicles amb una superfície superior a 2.500 m² o de més de dues plantes sota rasant.
f) Establiments d’ús comercial, si la superfície total construïda és superior a 750 m² i estan situats sota edificis d’habitatges, i tots aquells en els quals la superfície total construïda superi els 2.500 m².
g) Càmpings situats a menys de 500 m de terreny forestal.

74 Versió 5 23.07.07
h) Establiments d’ús industrial d’acord amb el que s’estableix a la taula i a les especificacions que es contenen a l’annex V.
5. També s’hauran de sotmetre al mateix tràmit aquelles altres activitats que s’estableixin reglamentàriament.
6. L’informe de prevenció d’incendis ha de ser emès en el termini màxim de 2 mesos a partir de la data d’entrada de la sol·licitud d’informe en la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.
Quart. Inspecció
1. Sens perjudici de les competències municipals en aquesta matèria o de les que puguin correspondre a altres òrgans o organismes de la Generalitat, la funció inspectora de la Generalitat en matèria de prevenció d’incendis en establiments en què s’hi desenvolupen activitats subjectes al règim d’autorització, llicència o comunicació correspon al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació per mitjà del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.
2. Les persones responsables de les empreses o els establiments objecte d’inspecció han de prestar la màxima col·laboració per a l'acompliment de les tasques d'inspecció. Als efectes que pugui verificar-se pel personal que exerceix les tasques d’inspecció el compliment de la normativa en matèria de prevenció d’incendis, les persones responsables de l’empresa o l’establiment han de facilitar-hi l’accés en qualsevol moment i han de posar a disposició d’aquest personal la informació o la documentació que sigui requerida.
3. De cada inspecció se n’ha d’aixecar una acta amb el contingut mínim següent:
a) Identificació de l’empresa.
b) Identificació de l’establiment.
c) Referència a l’autorització o la llicència ambiental o a la comunicació, amb especificació de les determinacions sobre el control que s’hi contenen.
d) Identificació del dia i l’hora de realització i de les persones que efectuen l’actuació de control i de les que assisteixen en representació de l’empresa.
e) Si s’escau, especificació/detall dels aparells de mesurament i anàlisi que s’empren en l’actuació de control.

75 Versió 5 23.07.07

f) Descripció de totes les actuacions efectuades.
g) Descripció de les modificacions que, si s’escau, s’hagin observat en les instal·lacions, els processos, etc. que afectin en matèria de prevenció d’incendis, respecte del projecte autoritzat.
h) Incidències que, si s’escau, s’hagin produït durant l’actuació d’inspecció.
i) Durada de l’actuació i signatura dels assistents.
j) Si s’escau, la determinació de les mesures correctores aplicables i el termini per a dur-les a terme.
4. Els responsables de l’empresa o l’establiment tenen dret a estar presents en totes les tasques d’inspecció, a signar les actes que s’estenguin per part del personal que exerceix les funcions d’inspecció i que els sigui lliurada una còpia de l’acta d’inspecció.
5. Els resultats de les actuacions inspectores tenen valor probatori, sens perjudici d'altres proves que pugui aportar la persona interessada.
6. Si dels resultats de les inspeccions en resulta l’incompliment de la normativa en matèria de prevenció d’incendis, en l’acta d’inspecció s’ha de fer constar el termini que es concedeix per a la correcció d’aquests incompliments. Si transcorregut aquest termini no s’han esmenat els incompliments detectats, s’ha de sancionar l’incompliment d’acord amb el que estableix l’apartat següent d’aquesta Disposició addicional relatiu al règim sancionador.
7. No obstant l’anterior, si del resultat de la inspecció en resulta un risc important per a les persones o els béns, es pot incoar directament el procediment sancionador corresponent adoptant, si s’escau, les mesures cautelars oportunes.
Cinquè. Règim sancionador
1. Sens perjudici del règim sancionador establert en altres normes de caràcter sectorial, l’incompliment del que estableix la normativa vigent en matèria de seguretat contra incendis pot donar lloc a la comissió de les infraccions que s’estableixen en els apartats següents.
2. Són responsables de l’incompliment de la normativa en matèria de seguretat contra incendis les persones físiques o jurídiques titulars de les activitats que s’exerceixen en els establiments en què s’hagin detectat aquests incompliments.

76 Versió 5 23.07.07

3. Les infraccions per incompliment de la normativa en matèria de seguretat contra incendis poden constituir faltes molt greus, greus o lleus.
Són faltes molt greus:
a) L’incompliment de qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi prevista en el projecte tècnic presentat per obtenir la preceptiva autorització o llicència quan afecti les condicions d’evacuació, si això comporta un risc per a la seguretat de les persones.
b) L’incompliment de qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi imposada en l’autorització o la llicència per l’Administració competent quan afecti les condicions d’evacuació, si això comporta un risc per a la seguretat de les persones.
c) L’incompliment de les resolucions o requeriments sobre seguretat dels establiments o instal·lacions.
d) L’incompliment de qualsevol norma que signifiqui un risc per a la seguretat de les persones.
e) El bloqueig o mal funcionament de l’obertura de qualsevol element d’evacuació durant la permanència de personal o públic a l’establiment.
f) La negativa a permetre al personal que exerceix les funcions d’inspecció l’accés als establiments, i la negativa a a facilitar la funció d’inspecció.
g) La reiteració de faltes greus.
Són faltes greus:
a) L’incompliment de qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi prevista en el projecte tècnic presentat per obtenir la preceptiva autorització o llicència quan afecti les condicions d’evacuació, si no comporta un risc per a la seguretat de les persones.
b) L’incompliment de qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi imposada en l’autorització o la llicència per l’Administració competent quan afecti les condicions d’evacuació, si no comporta un risc per a la seguretat de les persones.
c) L’incompliment de qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi prevista en el projecte tècnic presentat per obtenir la preceptiva autorització o llicència, quan

77 Versió 5 23.07.07
afecti a les condicions de sectorització interior, sectorització respecte veïns, resistència al foc de l’estructura o a les instal·lacions de protecció contra incendis.
d) L’incompliment de qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi imposada en l’autorització o la llicència per l’Administració competent, quan afecti les condicions de sectorització interior, sectorització respecte veïns, resistència al foc de l’estructura o a les instal·lacions de protecció contra incendis.
e) L’existència de materials combustibles per sobre del llindar corresponent al nivell de risc d’incendi autoritzat.
f) L’obstaculització, la manca de manteniment o mal funcionament de les instal·lacions de protecció contra incendis.
g) La resistència o obstaculització a la realització de les funcions d’inspecció per part del personal que exerceix aquestes funcions.
h) La reiteració en faltes lleus.
És falta lleu qualsevol altre incompliment de la normativa de seguretat contra incendis no prevista com a falta greu o molt greu.
4. Les sancions que poden imposar-se, són, per a cada tipus de falta, les que s’estableixen als paràgrafs següents.
Les faltes de caràcter molt greu poden ésser sancionades amb les sancions següents:
a) Multa d’entre 60.001 i 600.000 euros.
b) Clausura definitiva, total o parcial, de l’establiment.
c) Clausura provisional, total o parcial, de l’establiment, per un període màxim de 36 mesos.
Les faltes de caràcter greu poden ésser sancionades amb les sancions següents:
a) Multa d’entre multes d’entre 6.001 i 60.000 euros
b) Clausura provisional, total o parcial, de l’establiment, per un període màxim de 12 mesos.
l’establiment.
Les faltes de caràcter lleu poden ésser sancionades amb multes de fins a 6.000 euros.
Les sancions previstes per a les faltes greus i molt greus no són excloents i poden ser imposades conjuntament si el risc per a les persones o els béns així ho exigeix.

78 Versió 5 23.07.07

Per a graduar les faltes i les sancions, juntament amb allò que s’ha comès o omès, s’han de tenir en compte els criteris següents:
a) la intencionalitat
b) la reiteració
c) el risc creat per a persones i béns
d) els danys o perjudicis causats a persones i béns
e) l’afectació en l’actuació dels serveis d’extinció d’incendis
Amb independència de la sanció que s’imposi, la resolució sancionadora ha de concedir a l’infractor un termini determinat per tal que corregeixi la infracció sancionada. Aquest termini serà establert en funció de l’incompliment o la deficiència acreditats i del termini requerit per a esmenar-los.
Transcorregut aquest termini sense que s’hagi donat compte de la correcció completa a l’òrgan sancionador, aquest ha d’imposar multes coercitives de forma periòdica fins que el compliment de la normativa en matèria de seguretat contra incendis sigui efectiu.
Les multes coercitives s’imposaran amb una periodicitat igual al termini concedit per a la correcció de les deficiències o incompliments detectats. L’import d’aquestes multes serà d’un import igual a una desena part de la sanció principal imposada, en cas de faltes lleus; una cinquena part, en cas de faltes greus; i una tercera part, en cas de faltes molt greus.
5. Procediment administratiu sancionador
Per a la tramitació del procediment sancionador previst en aquesta Disposició addicional, s’ha de seguir el que disposi la normativa vigent en matèria de procediment sancionador de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
L’òrgan que hagi incoat el procediment podrà, per si mateix o a proposta de l’instructor, adoptar en qualsevol moment del procediment les mesures cautelars que estimi oportunes per a suprimir o minimitzar el risc per a persones i béns. Entre altres, podrà adoptar la mesura de clausura provisional, total o parcial, de l’establiment, la qual es podrà perllongar durant el termini de tramitació del procediment sancionador.
Excepcionalment, en cas de risc greu i imminent per a les persones o els béns, l’òrgan competent per a incoar el procediment pot adoptar, prèviament a la seva

79 Versió 5 23.07.07

incoació, les mesures previstes a l’apartat anterior, d’acord amb el que estableix l’article 72.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
6. Òrgans competents per a tramitar i resoldre el procediment.
Correspon a la persona titular de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments incoar els procediments sancionadors.
Correspon a la persona titular de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments imposar les sancions de caràcter lleu o greu o, si s’escau, acordar l’arxiu de les actuacions.
Correspon a la persona titular del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació imposar les sancions de caràcter molt greu.
7. La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments ha d’informar als Ajuntaments de la tramitació i el resultat dels procediments sancionadors instruïts respecte dels establiments que estiguin situats en el seu terme municipal.
Sisè. Règim aplicable a les activitats subjectes a la Llei 10/1990, de 15 de juny
El règim d’intervenció administrativa establert en els apartats anteriors no és d’aplicació als establiments sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, que resten subjectes al règim d’intervenció que aquella Llei o la norma que la substitueixi estableixi.
Disposició transitòria segona
Procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei
Els procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei corresponents a les activitats incloses en els anteriors annexos I i II que continuen sotmessos als annexes I i II d’aquesta Llei, se sotmeten al règim legal vigent en el moment del seu inici llevat dels terminis de resolució, de la caducitat i del sentit del silenci aplicables als règims d’autorització i de llicència ambiental.
Els procediments de llicència ambiental o llicència municipal compresos en els annexos II i III de la Llei 3/1998 iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor

80 Versió 5 23.07.07

d’aquesta Llei, però que en aquesta resten subjectes al règim de comunicació del seu annex III es resolen comunicant al interessat que es deixa sense efecte la seva tramitació i que l’activitat queda sotmesa al règim de comunicació segons determina aquesta Llei.
Disposició transitòria tercera
Per a les activitats amb autorització ambiental existents en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei regeixen els terminis fixats per a les actuacions de controls específics de l’autorització. Per a les activitats amb llicència ambiental s’aplicaran els controls periòdics d’aquesta Llei, sempre que la llicència no determini controls específics o que l’ajuntament, en l’àmbit de les seves competències, no reguli aquests controls. El termini de renovació de les autoritzacions i llicències d’activitats existents serà el que es determina en aquesta Llei.
Quarta
El règim de prevenció i control d’aquesta llei deixa sense aplicació a Catalunya el Reglament d’activitats molestes insolubles nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2414/ 1961 de 30 de novembre, mantenint la disposició de no aplicació d’aquest reglament que va determinar la llei 3/1998 de 27 de febrer
DIPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogada la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental i la Llei 12/1981, de 31 de desembre, de protecció d’espais d’interès natural afectats per activitats extractives, pel que fa les administracions competents en la tramitació i aprovació dels plans de restauració de l’activitat extractiva, que de conformitat amb la present Llei, aquests plans formen part dels documents d’avaluació d’impacte ambiental, que s’incorporarà a l’autorització de l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de mines.
DISPOSICIONS FINALS

81 Versió 5 23.07.07

Disposició final primera
Desenvolupament reglamentari
1. Es faculta el Govern per al desenvolupament reglamentari d’aquesta Llei dintre de l’àmbit de les seves competències, i, en particular, per modificar els seus annexos amb la finalitat d’adaptar-los a les modificacions que, en el seu cas, siguin introduïdes per la normativa de la Comissió Europea, legislació bàsica estatal, per consideracions tècniques derivades de la declaració d’impacte ambiental de les activitats o de les seves correccions i adequacions.
2. Les activitats dels annexos II i III s’ajustaran reglamentàriament amb caràcter general, en funció de l’aplicació i les incidències que es produeixin en l’obertura de les activitats sotmeses al règim de comunicació de conformitat amb aquesta Llei, atenent per un costat els principis de simplificació i responsabilitat i per un altre a l’adequació del règim de comunicació vers la incidència de les emissions de les activitats al medi receptor, la seva articulació en la trama urbana, etc.
3. Mentre no es produeixi aquest desenvolupament reglamentari seran d’aplicació en tot allò que no contradigui, ni s’oposi, ni resulti incompatible a aquesta Llei, les disposicions reglamentaries vigents fins a aquesta data.
Disposició final segona
Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat del règim de comunicació aplicable a les activitats de l’annex III d’aquesta Llei que entrarà en vigor als dos mesos de la seva publicació.
Annexos I, II, III, IV i V
1. Els valors llindar establerts en aquests annexos es refereixen, amb caràcter general, a capacitats de producció o a rendiments. Si un mateix titular exerceix diverses activitats de la mateixa categoria en la mateixa instal·lació o en l'emplaçament, s'han de sumar les capacitats respectives.

82 Versió 5 23.07.07

2. També es consideren incloses en l'àmbit d'aquesta Llei totes les instal·lacions de processos secundaris compresos en aquests annexos.
3. Els annexos I, II i III estan estructurats en els mateixos dotze grups d'activitats. Aquests grups s'han desenvolupat fins a tres nivells de desagregació quan aquest grau de detall és necessari per identificar clarament l'activitat a tractar. El codi resultant de cada activitat apareix al marge esquerre i es manté en tots els annexos; com a conseqüència, hi ha salts de numeració en absència d'activitats.
Annex I
No estan incloses en l'àmbit d'aquest annex les instal·lacions o les parts de les instal·lacions utilitzades per a la recerca, el desenvolupament i l'experimentació de nous productes i processos.
Annex I.1 Activitats sotmeses al règim d’avaluació d’impacte ambiental i d’autorització ambiental, subjectes a la directiva 96/61/CE de prevenció i control integrat de la contaminació.
1. Energia
1.1 Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica de combustió superior a 50 MW. S’inclouen les instal·lacions de producció d’energia elèctrica en regim ordinari o en règim especial, en les que es produeixi la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, sigui aquesta o no la seva activitat principal.
1.2 Refineries de petroli i de gas.
1.3 Coqueries.
1.4 Instal·lacions de gasificació i liqüefacció del carbó.
3. Producció i transformació de metalls
3.1 Instal·lacions de calcinació o sinterització de minerals metàl·lics, inclòs el mineral sulfurós.
3.2 Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers bruts (fusió primària o secundària), incloses les instal·lacions corresponents de fosa contínua d'una capacitat de més de 2,5 t/h.
3.3 Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:

83 Versió 5 23.07.07

3.3.a Laminatge en calent, amb una capacitat superior a 20 t/h d'acer en brut.
3.3.b Forja amb martells amb energia d'impacte superior a 50 kJ per martell quan la potència tèrmica utilitzada sigui superior a 20 MW.
3.3.c Aplicació de capes de protecció de metall fos amb una capacitat de tractament de més de 2 t/h d'acer brut.
3.4 Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció de més de 20 t/d.
3.9 Instal·lacions:
3.9.a Per a la producció de metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries mitjançant procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics.
3.9.b Per a la fusió de metalls no ferrosos, inclòs l'aliatge, inclosos els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de més de 4 t/d per al plom i el cadmi i de 20 t/d per a tota la resta de metalls.
3.21 Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i materials plàstics per procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament utilitzat sigui superior a 30 m3.
4. Indústries minerals i de la construcció
4.1 Instal·lacions de:
4.1.a Fabricació de ciment i/o clínquer en forns rotatoris, quan la suma de les capacitats de producció de ciment o clínquer sigui superior a 500 t/d.
4.1.b Fabricació de ciment i/o clinquer en forns d'un altre tipus, quan la suma de les capacitats dels forns sigui superior a 50 t/d.
4.1.d Fabricació de calç en forns, quan la suma de les capacitats dels forns sigui superior a 50 t/d.
4.4 Instal·lacions per a l'obtenció d'amiant i per a la fabricació de productes a base d'amiant.
4.5 Instal·lacions de fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió superior a 20 t/d.
4.6 Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una capacitat de fosa superior a 20 t/d.

84 Versió 5 23.07.07

4.7 Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular de teules, totxos refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes amb una capacitat de producció superior a 75 t/d, o una capacitat d'enfornar de més de 4 m3 i de més de 300 kg/m3 de densitat de càrrega per forn.
5. Indústria química
La fabricació, a efectes de les categories d'activitats d'aquesta Llei, designa la fabricació a escala industrial, mitjançant transformació química, dels productes o els grups de productes esmentats a continuació:
5.1 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics orgànics de base, en particular:
5.1.a Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics o aromàtics).
5.1.b Hidrocarburs oxigenats, com ara, alcohols, aldehids, cetones, àcids orgànics, èsters, acetats, èters, peròxids, resines epòxi.
5.1.c Hidrocarburs sulfurats.
5.1.d Hidrocarburs nitrogenats, en particular, amines, amides, compostos nitrosos, nítrics o nitrats, nitrils, cianats i isocianats.
5.1.e Hidrocarburs fosforats.
5.1.f Hidrocarburs halogenats.
5.1.g Compostos organometàl·lics.
5.1.h Matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de cel·lulosa).
5.1.i Cautxús sintètics.
5.1.j Colorants i pigments.
5.1.k Tensioactius i agents de superfície.
5.2 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics de base com:
5.2.a Gasos i, en particular, l'amoníac, el clor o el clorur d'hidrogen, el fluor o el fluorur d'hidrogen, els òxids de carboni, els compostos de sofre, els òxids de nitrogen, l'hidrogen, el diòxid de sofre, el diclorur de carbonil.

85 Versió 5 23.07.07

5.2.b Àcids i, en particular, l'àcid cròmic, l'àcid fluorhídric, l'àcid fosfòric, l'àcid nítric, l'àcid clorhídric, l'àcid sulfúric, l'àcid sulfúric fumant, els àcids sulfurats.
5.2.c Bases i, en particular, l'hidròxid d'amoni, l'hidròxid potàssic, l'hidròxid sòdic.
5.2.d Sals com el clorur d'amoni, el clorat potàssic, el carbonat potàssic (potassa), el carbonat sòdic, els perborats, el nitrat d'argent.
5.2.e No-metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com el carbur de calci, el silici, el carbur de silici
5.3 Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi (fertilitzants simples o compostos).
5.4 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes fitofarmacèutics i biocides.
5.5 Instal·lacions químiques que utilitzen un procés químic o biològic per a la fabricació de medicaments de base.
5.7 Instal·lacions químiques per a la fabricació d'explosius.
6. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs
6.1 Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig, mercerització o per al tint de fibres o productes tèxtils, quan la capacitat de tractament sigui superior a 10 t/d.
6.2 Instal·lacions per a l'adob (operacions prèvies, ribera, adob, post adob), quan la capacitat de tractament sigui superior a les 12 t/d de productes acabats.
7. Indústria alimentària i del tabac
7.1 Escorxadors amb una capacitat de producció de canals superior a 50 t/d.
7.2 Tractament i transformació per a la fabricació de productes alimentaris a partir de:
7.2.a Matèria primera animal (que no sigui la llet), amb una capacitat d'elaboració de productes acabats superior a 75 t/d.
7.2.b Matèria primera vegetal, amb una capacitat d'elaboració de productes acabats superior a 300 t/d (valor mitjà trimestral).
7.3 Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda superior a 200 t/d (valor mitjà anual).

86 Versió 5 23.07.07

9. Indústria del paper
9.1 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de pasta de paper a partir de fusta o d'altres matèries fibroses.
9.2 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció de més de 20 t/d.
9.4 Instal·lacions de producció i tractament de cel·lulosa amb una capacitat de producció superior a 20 t/d.
10. Gestió de residus
10.1 Instal·lacions per la valorització de residus perillosos, inclosa la gestió d’olis usats, o per l’eliminació d’aquests residus en llocs diferents als dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 10 t/d.
10.4 Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals amb una capacitat superior a 3 t/h.
10.5 Instal·lacions per a la eliminació dels residus no perillosos en llocs diferents dels dipòsits controlats amb una capacitat superior a 50 t/d.
10.6. a Dipòsits controlats que rebin més de 10 t/d o que tinguin una capacitat total superior a 25.000 t. amb exclusió dels dipòsits controlats de residus inerts
11. Activitats agroindustrials i ramaderes
11.1 Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva que tinguin més de:
11.1.a 40.000 emplaçaments per a aus de corral, entenent que es tracta de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d'aus.
11.1.b 2.000 places per a porcs d'engreix (de més de 30 kg).
11.1.c 750 places per a truges.
11.3 Instal·lacions per a l'eliminació o l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb una capacitat de tractament superior a 10 t/d.
12. Altres activitats
12.2 Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o productes amb utilització de dissolvents orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum superior a 150 kg de dissolvent per hora o superior a 200 t/any.

87 Versió 5 23.07.07

12.8 Instal·lacions per a la fabricació de carboni sinteritzat o electrografit per a combustió o grafitació.

88 Versió 5 23.07.07

Annex I.2 Activitats sotmeses al règim d’avaluació d’impacte ambiental i d’autorització ambiental, no subjectes a la directiva 96/61/CE de prevenció i control integrat de la contaminació.
1. Energia
1. 8 Fabricació industrial de briquetes d’hulla i de lignit.
1. 12. Instal.lacions industrials, i altres tipus, per a la producció d’electricitat, vapor i aigua calenta amb potència tèrmica superior a 100 MW.
3. Producció i transformació de metalls
3.3.c Aplicació de capes de protecció de metall fos amb una capacitat de tractament de més de 2 t/h, exclòs l’acer brut.
3.30 Fabricació d'automòbils, motocicletes, autocars i similars i de motors per a vehícles, amb una superficie total superior a 30.000 m2..
3.31 Fabricació de material ferroviari mòbil amb una superficie total superior a 30.000 m2.
3. 33 Instal.lacions per la construcció i reparació de aeronaus amb una superfície total superior a 30.000 m2.
3. 34 Instal·lacions o bancs de prova de motors, turbines o reactors que estiguin situades fora de polígons industrials o a menys de 500 m d’una zona residencial.
4. Indústries minerals i de la construcció
4.1.a Fabricació de ciment o clínquer en forns rotatoris quan la suma de les capacitats dels forns sigui superior a 200 t/d i fins a 500 t/d.
4.1.d Fabricació de guix en forns, quan la suma de les capacitats dels forns sigui superior a 50 t/d.
4.9 Instal·lacions de calcinació i de sintetitzat de minerals metàl·lics amb capacitat superior a 5.000 t/any de mineral processat.
4.10 Fabricació de perlita expandida.
4.12 Plantes d'aglomerats asfàltics amb una capacitat de producció superior a 250 t/h
9. Indústria del paper

89 Versió 5 23.07.07

9.3 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de cel·lofana.
10 Gestió de Residus
10.1 Instal·lacions d’eliminació de residus perillosos amb una capacitat fins a 10 t/d.
10.2 Instal·lacions per l’emmagatzemantge de residus perillosos amb una capacitat superior a 30 t.
10.7 Instal·lacions per la valorització de residus no perillosos d’una capacitat superior a 100.000 t/a
10.9 Instal·lacions de tractament de dejeccions ramaderes líquides (purins) d’una capacitat superior a 75.000 t/a
10.10 Instal·lacions de tractament mecànic biològic de RESTA (residus municipals no recollits selectivament) d’una capacitat superior a 50.000 t/a
10.11 Instal·lacions de tractament biològic de residus d’alta fermentabilitat amb una capacitat superior a 25.000 t/a
11. Activitats agroindustrials i ramaderes
Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva que tinguin més de:
11.1.d Places de vacum d’engreix per sobre de 600.
11.1.e Places de vacum de llet per sobre de 300.
11.1.f Places d'oví i de cabrum per sobre de 2.000.
11.1.m Places de conills per sobre de 20.000.
11.1.n Places de pollastres per sobre de 55.000 ( i que estiguin per sota de 85.479, que és l’equivalència per ser IPPC)
11.1.i Places per a una o més d'una de les espècies animals especificades en qualsevol dels annexos d'aquesta Llei, i/o places de la mateixa espècie d'aptituds diferents, la suma de les quals sigui superior a 500 unitats ramaderes procedimentals (URP), definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions previstes en la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).
11.1.l Instal·lacions ramaderes destinades a la cria semiintensiva, entenent com a tal, aquell sistema en què l’alimentació es realitza fonamentalment a pastura, però

90 Versió 5 23.07.07

els animals es troben estabulats durant un cert període de l’any, normalment l’hivern, o bé durant la nit. La capacitat d’aquestes explotacions als efectes de la seva classificació en cada un dels annexos es calcularà proporcionalment als períodes en què els animals romanguin a les instal·lacions i de manera genèrica equival al 33% de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva
11.2 Instal·lacions per l’aquicultura intensiva que tinguin una capacitat de producció superior a 1000 t/a.
12. Altres activitats
12.1 Activitats i instal·lacions afectades per la legislació d’accidents greus.
12.16. Construcció i reparació naval en drassanes amb una superfície total superior a 20.000m2
12.52 Pistes permanents de carreres i de proves per a vehicles motorizats d’una superfície superior a 5 has.
12.53 Instal·lacions per l’emmagatzematge de productes petrolífers amb una capacitat superior a 100.000 t.
Annex I.3 Activitats sotmeses al règim d’avaluació d’impacte ambiental en el règim d’una autorització substantiva per raó de la matèria objecte de l’activitat.
1. Energia
1.11 Parcs eòlics amb un nombre d’aerogeneradors superior a 5, o bé que es trobin a menys de 2 quilòmetres d’un altre parc eòlic.
1.13 Plantes fotovoltaiques de potència superior a 2 MW.
2. Mineria
2.1 Extracció i/o tractament (picolament, esmicolament, trituració, polvorització, mòlta, tamisatge, garbellament, mescla, rentatge, ensacament, assecatge, manutenció i transport) de recursos minerals, com per exemple roques, graves, carbó, argiles i sorres, quan la superfície del terreny afectat sigui superior a 25 has. (*)
2.4 Explotacions mineres subterrànies i operacions connexes i perforacions geotèrmiques (*)

91 Versió 5 23.07.07

2.5 Explotacions que es trobin ubicades en terreny de domini públic hidràulic per extraccions superiors a 20.000 m3/any o en zona de policia de llera i la seva superfície sigui superior a 3 has. (*)

92 Versió 5 23.07.07

2. Annex II
Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental
1. Energia
1.1.Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica de combustió fins a 50 MW.i superior a 2 MW. S’inclouen les instalacions de producció d’energía eléctrica en régim ordinari o en régimen especial, en les que es produeixi la combustió de combustibles fósiles, residus o biomassa i també les instalacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol alre equipament o instal.lació de combustió existent en una industria, sigui aquesta o no la seva activitat principal .
1.6 Generadors de vapor de capacitat superior a 4 tones de vapor per hora.
1.7 Generadors de calor de potència calorífica superior a 3.000 tèrmies/hora.
1.10 Carbonització de la fusta (carbó vegetal), quan es tracti d'una activitat fixa extensiva.
1.11 Parcs eòlics amb un nombre d’aerogeneradors fins a 5, i que es trobin a mes de 2 kilòmetres d’un altre parc eòlic.
1.12. Instal.lacions industrials, i altres tipus, per a la producció d’electricitat, vapor i aigua calenta amb potència tèrmica fins a 100 MW i superior a 0.2 MW.
1.13 Plantes fotovoltaiques de potència fins a 2 MW i superior a 0.2 MW.
2. Mineria
2.3 Extracció de sal marina.
3. Producció i transformació de metalls
3.2 Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers bruts (fusió primària o secundària), incloses les instal·lacions corresponents de fosa contínua d'una capacitat fins a 2,5 t/h.
3.3 Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:
3.3.a Laminatge en calent, amb una capacitat fins a 20 t/h d'acer brut.
3.3.b Forja amb martells amb energia d'impacte fins a 50 kJ o quan la font tèrmica utilitzada sigui de fins a 20 MW.

93 Versió 5 23.07.07

3.3.c Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de tractament fins a 2 t/h de metall base
3.4 Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció fins a 20 t/d i superior a 2 t/d..
3.6 Tractament d'escòria siderúrgica i de fosa.
3.8 Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manutenció i transport de minerals dins les plantes metal·lúrgiques.
3.9.b Instal·lacions per a la fusió de metalls no ferrosos, inclòs l'aliatge, inclosos els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió fins a 4 t/d per al plom i el cadmi, i amb una capacitat fins a 20 t/d per a altres metalls.
3.11 Electròlisi de zenc.
3.12 Instal·lacions per a l'aïllament o el recobriment de fils, superfícies i conductors de coure o similars mitjançant resines o processos d'esmaltatge.
3.13 Aliatges de metall amb injecció de fòsfor.
3.17 Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització.
3.19 Decapatge de peces metàl·liques mitjançant processos tèrmics.
3.21 Instal·lacions de tractament de superfície de metalls i matèries plàstiques per procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes emprades o de les línies completes destinades al tractament sigui fins a 30 m3.
3.25 Fabricació d'armes i municions.
3.26 Fabricació d'electrodomèstics.
3.28 Instal·lacions de fabricació d'acumuladors elèctrics, piles i bateries.
3.30 Fabricació d'automòbils, motocicletes, autocars i similars i de motors per a vehícles, amb una superficie total fins a 30.000 m2.
3.31 Fabricació de material ferroviari mòbil amb una superficie total fins a 30.000 m2.
3. 33 Instal.lacions per la construcció i reparació de aeronaus amb una superficie total fins a 30.000 m2.
4. Indústries minerals i de la construcció

94 Versió 5 23.07.07

4.1 Instal·lacions de:
4.1.a Fabricació de ciment i/o clínquer en forns rotatoris quan la suma de les capacitats dels forns sigui fins a 200 t/d.
4.1.b Fabricació de ciment i/o clínker en forns d'altres tipus quan la suma de les capacitats dels forns sigui fins a 50 t/d.
4.1.c Fabricació de ciment sense forns a partir de clínquer .
4.1.d Fabricació de calç o guix en forns quan la capacitat dels forns sigui fins a 50 t/d.
4.2 Fabricació de formigó i/o d'elements de formigó, guix i ciment.
4.3 Fabricació de productes de fibrociment, llevat dels que continguin amiant.
4.5 Instal·lacions de fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió de fins a 20 t/d i exclosa la fabricació de vidre quan la capacitat de fusió sigui fins a 1 t/d.
4.6 Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una capacitat de fosa fins a 20 t/d i superior a 1 t/d.
4.7 Fabricació de productes ceràmics per a construcció, refractaris, porcellana, gres, argila plàstica i similars en forns de capacitat fins a 75 t/d i superior a 1 t/d, i no inclosos a l'annex I.
4.9 Instal.lacions de calcinació i de sinteritzat de minerals metàlics amb capacitat fins a 5.000 t/any de mineral processat.
4.12 Plantes d'aglomerat asfàltic amb una capacitat de producció fins a 250 t/h.
4.13 Plantes de preparació i ensacament de ciments especials i/o moreters.
4.14 Instal·lacions d'emmagatzematge de productes pulverulents o granulats, amb una capacitat superior a 1.000 tones.
4.16. Instal·lacions de tall, serradura i poliment per mitjans mecànics de roques i pedres naturals amb una capacitat de producció superior a 50 t/d.
4.17 Fabricació de materials abrasius a base d'alúmina, carbur de silici i altres productes similars.
4.19. Tractaments superficials del vidre per mètodes químics.
5. Indústria química

95 Versió 5 23.07.07

5.6 Preparació d'especialitats farmacèutiques o veterinàries.
5.8 Producció de mescles bituminoses a base d'asfalt, betum, quitrans i brees.
5.9 Producció de guarniments de fricció que utilitzen resines fenoplàstiques o aminoplàstiques, llevat dels que continguin amiant.
5.10 Producció de coles i gelatines.
5.11 Fabricació de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments similars.
5.12 Fabricació de:
5.12.a Sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament.
5.12.b Perfums i productes de bellesa i higiene.
5.13 Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la fotografia.
5.14 Oxidació d'olis vegetals.
5.15 Sulfitació i sulfatació d'olis.
5.16. Extracció química sense refinar d'olis vegetals.
5.17.a Fabricació de productes de matèries plàstiques termoestables.
5.17.b Fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques.
5.20 Fabricació o preparació d'altres productes químics i que no estiguin incloses a l’annex I .
6. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs
6.1 Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig, mercerització, formació de xantogenats) o per al tint de fibres o productes tèxtils, quan la capacitat de tractament sigui fins a 10 t/d.
6.2 Instal·lacions per a l'adob (operacions prèvies, ribera, adob, post adob) amb una capacitat de tractament del producte acabat fins a 12 t/d.
7. Indústria alimentària i del tabac
7.1 Escorxadors que tinguin una capacitat de producció de canals fins a 50 t/d i superior a 2 t/d..

96 Versió 5 23.07.07

7.2 Tractament i transformació per a la fabricació de productes alimentaris a partir de:
7.2.a Matèria primera animal (que no sigui la llet) d'una capacitat d'elaboració de productes acabats fins a 75 t/d i superior a 10 t/d.
7.2.b Matèria primera vegetal d'una capacitat de producció de productes acabats fins a 300 t/d (mitjana trimestral) i superior a 5 t/d..
7.4 Producció de midó.
7.8 Tractament, manipulació i processament de productes del tabac.
7.9 Instal·lacions industrials per l’elaboració de greixos i olis vegetals i animals, instal·lacions industrials per l’elaboració de cervesa i Malta, instal·lacions industrials per la fabricació de fècules, instal·lacions industrials per l’elaboració de confitures i almívars, instal·lacions industrials per la fabricació de farina de peix i oli de peix, sempre que a la instal·lació es doni de forma simultània les circumstàncies següents: a) que estigui situada fora de polígons industrials, b) que es trobi situada a menys de 500 m d’una zona residencial, c) que ocupi una superfície de al menys 1 hectàrea, i que s’hauran de sotmetre prèviament a la sol·licitud de la llicència a la prèvia decisió per part de l’òrgan ambiental competent del departament de Medi Ambient i Habitatge de la necessitat o no de sotmetre’s a l’avaluació d’impacte ambiental. .
8. Indústria de la fusta, del suro i de mobles
8.2 Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà.
9. Indústria del paper.
9.2. Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció fins a 20 t/d i superior a 5 t/d.
9.4 Instal·lacions de producció i tractament de cel·lulosa amb una capacitat de producció fins a 20 t/d.
9.5 Instal·lacions industrials destinades a la manipulació de paper i cartró amb una capacitat de producció superior a 20 t/d.
10. Gestió de residus
10.1 Instal.lacions per la valorització de residus perillosos amb una capacitat fins a 10t/d
10.2 Instal·lacions per a l'emmagatzematge de residus perillosos amb una capacitat fins a 30 t.

97 Versió 5 23.07.07

10.4 Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals amb una capacitat fins a 3 t/h.
10.5 Instal·lacions per a la eliminació dels residus no perillosos en llocs diferents dels diposits controlats amb una capacitat fins a 50 t/d.
10.6.a Dipòsits controlats de residus que rebin més fins a 10 t/d i que tinguin una capacitat total fins a 25.000 t. amb exclusió dels diposits controlats de residus inerts.
10.6.b Monodipòsits de residus de la construcció.
10.7 Instal.lacions per la valorització de residus no perillosos amb una capacitat fins a 100.000 t/a
10.8 Instal·lacions per a l'emmagatzematge de residus no perillosos
10.9 Instal.lacions de tractament de dejeccions ramaderes líquides (purins) amb una capacitat fins a 75.000 t/a
10.10 Instal.lacions de tractament mecànic biològic de RESTA (residus municipals no recollits selectivament) amb una capacitat fins a 50.000 t/a
10.11 Instal.lacions de tractament biològic de residus d’alta fermentabilitat amb una capacitat fins a 25.000 t/a
11. Activitats agroindustrials i ramaderes
11.1 Instal·lacions destinades a la cria intensiva que disposin de:
11.1.a Emplaçaments per a aus de corral, entenent que es tracta de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d'aus fins a 40.000 i superior a 2000.
11.1.b Places de porc d'engreix fins a 2.000 i superior a 200.
11.1.c Places de truges fins a 750 i superior a 50.
11.1.d Places de vacum d'engreix fins a 600 i superior a 50.
11.1.e Places de vacum de llet fins a 300 i per sobre de 50.
11.1.f Places d'oví i de cabrum fins a 2000 i per sobre de 500.
11.1.g Places d'equí per sobre de 50.
11.1.m Places de conills fins a 20.000 i per sobre de 1000

98 Versió 5 23.07.07

11.1.h Places per a qualsevol altra espècie animal, no especificades en qualsevol dels annexos d'aquesta Llei, equivalents a 50 o més unitats ramaderes (UR), prenent com a base de referència el vacum de llet (1 UR = 1 plaça de vacum de llet).
11.1.j Places de bestiar porcí i/o boví, de diferents aptituds, tinguin o no places per a altres espècies animals, excepte si disposen de places d'aus de corral, la suma de les quals sigui superior a 33 i fins a 500 unitats ramaderes procedimentals (URP), definides a partir de les equivalències de procediment entre les instal·lacions previstes en la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).
11.1.k Places d'aus de corral i d'altres espècies animals, incloses porcí i/o boví, la suma de les quals sigui superior a 25 i fins a 500 unitats ramaderes procedimentals (URP), definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions previstes en la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).
11.1.l Instal·lacions ramaderes destinades a la cria semiintensiva, entenent com a tal el sistema en què l'alimentació es fa fonamentalment en pastura, però els animals es troben estabulats durant un cert període de l'any, normalment l'hivern, o bé durant la nit. La capacitat d'aquestes explotacions a l'efecte de la seva classificació en cada un dels annexos es calcularà proporcionalment als períodes en què els animals s'estiguin a les instal·lacions i d'una manera genèrica equival al 33% de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva.
11.2 Instal·lacions d'aqüicultura:
11.2.a Intensiva, amb una capacitat de producció fins a 1000 t/a i superior a 5 t/a.
11.2.b Extensiva, amb una capacitat de producció fins a 1000 t/a i superior a 5 t/a.
11.3 Instal·lacions per a l'eliminació o l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb una capacitat de tractament superior a 1 t/d.
11.4 Deshidratació artificial de farratges.
11.7 Assecatge de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials, amb una superfície superior a 500 m2.
11.8 Desmotatge del cotó, amb una superfície superior a 500 m2.
12. Altres activitats
12.2 Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o productes amb utilització de dissolvents orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-

99 Versió 5 23.07.07

los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum fins a 150 kg/h de dissolvent i fins a 200 t/any i la superficie superior a 500 m2.
12.3 Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre qualsevol suport i la cuita i l'assecatge corresponents, quan la quantitat emmagatzemada d'aquestes substàncies en els tallers es superior a 1000 kg i la superfície es superior a 500 m2.
12.4 Instal·lacions d'assecatge amb llit fluid, forn rotatori i d'altres, quan la potència de la instal·lació sigui superior a 1.000 tèrmies per hora.
12.6 Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que utilitzen més d'1 t/any d'aquests dissolvents.
12.7 Instal·lacions de rentatge interior de cisternes de vehicles de transport.
12.9 Fabricació de gel.
12.10 Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics, productes petroliers, gasos combustibles i altres productes perillosos) amb una capacitat superior a 50 m3, a excepció de les instal·lacions expressament excloses de tramitació en la reglamentació de seguretat industrial aplicable.
12.12 Emmagatzematge o manipulació de minerals, combustibles sòlids i altres materials pulverulents.
12.14 Envasament en forma d'aerosols de productes fitosanitaris i biocides que utilitzin com a propel·lent gasos liquats del petroli.
12.16 Construcció i reparació naval en drassanes i escars amb una superficie total fins a 20.000m2
12.18.a Tallers de reparació mecànics, exclosos els de reparació de vehicles automòbils que disposin d'instal·lacions de pintura i tractaments de superficies
12.19. a Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport amb una superfície superior a 500m2 i tots aquells que fan operacions de pintura amb independencia de la superficie.
12.20 Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna.
12.22 Indústria de manufactura de cautxú i similars.
12.23 Laboratoris d'anàlisi i de recerca amb una superfície superior a 75 m2 (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars).
12.24 Laboratoris industrials de fotografia.

100 Versió 5 23.07.07

12.25 Hospitals, clíniques i altres establiments sanitaris amb un nombre superior a 100 llits per a l’hospitalització o ingrés de pacients.
12.26 Centres d'assistència primària i hospitals de dia amb una superfície superior a 750 m2.
12.35. a. Activitats recreatives d'acord amb el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i establiments públics (aquestes activitats tenen un règim especial de tramitació de llicència).
12.35.b Camps de golf.
12.36 Establiments hotelers en tots els seus grups, modalitats categories i especialitats amb un nombre d’habitacions superior a 400.
12. 37 Campings. Aquestes activitats s’hauran de sotmetre prèviament a la sol·licitud de la llicència a la prèvia decisió per part de l’òrgan ambiental competent del departament de Medi Ambient i Habitatge de la necessitat o no de sotmetre’s a l’avaluació d’impacte ambiental
12.39 Bugaderia industrial.
12.41 Instal·lacions de neteja en sec en establiment comercial, amb una superfície superior a 500 m2.
12.42 Fabricació de circuits integrats i circuits impresos.
12.44.a Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana o en espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural o que d'acord amb el planejament urbanístic municipal siguin qualificats d'especial protecció.
12.47 Instal·lacions i activitats de neteja de vehicles.
12.52 Pistes permanents de carreres i de probes per a vehícles motorizats d’una superficie igual o inferior a 5 has.
12.54 Parcs temátics. Aquestes activitats s’hauran de sotmetre prèviament a la sol·licitud de la llicència a la prèvia decisió per part de l’òrgan ambiental competent del departament de Medi Ambient i Habitatge de la necessitat o no de sotmetre’s a l’avaluació d’impacte ambiental.
12.55 Projectes d’activitats i/o instal·lacions no inclosos en l’annex I que afectin directament espais naturals d’elevada sensibilitat ambiental com ara, els espais del Pla d’espais d’interès natural aprovat pel decret 328/1992 (PEIN), Espais naturals de Protecció Especial declarats d’acord amb la Llei 12/1985, Zones Humides i les àrees designades en aplicació de les directives 79/409/CEE i 92/43/CEE (Xarxa Natura) i

101 Versió 5 23.07.07

que s’hauran de sotmetre prèviament a la sol·licitud de la llicència a la prèvia decisió per part de l’òrgan ambiental competent de la Generalitat de la necessitat o no de sotmetre’s a l’avaluació d’impacte ambiental.
12.60 Qualsevol altre activitat amb incidència ambiental no inclosa als annexos I, II o III es classificarà en l’annex corresponent atenent a la seva incidència ambiental
3. Annex III
Relació d'activitats sotmeses al règim de comunicació
1. Energia
1.1.Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica de combustió fins a 2 MW. S’inclouen les instal·lacions de producció d’energia elèctrica en regim ordinari o en régim especial, en les que es produeixi la combustió de combustibles fósiles i també les instalacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol alre equipament o instal.lació de combustió existent en una industria, sigui aquesta o no la seva activitat principal .
1.6 Generadors de vapor de capacitat fins a 4 tones de vapor per hora.
1.7 Generadors de calor de potència calorífica fins a 3.000 tèrmies per hora.
1.12 Instal.lacions industrials, i altres tipus, per la fabricació d’energia elèctrica, vapor i aigua calenta amb una potència tèrmica fins a 0.2 MW.
3. Producció i transformació de metalls
3.4 Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció fins a 2 t/d.
3.5 Fabricació de tubs i perfils.
3.7 Indústria de la transformació de metalls ferrosos.
3.10 Producció i primera transformació de metalls preciosos.
3.14 Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos i/o serralleries
3.15 Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d'aigua calenta).
3.16 Fabricació de generadors de vapor.
3.18 Tractament tèrmic de metall.

102 Versió 5 23.07.07

3.20 Afinament de metalls.
3.23 Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars.
3.24 Instal·lacions per a la producció de pols metàl·lica per picament o mòlta.
3.27 Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òptics.
3.32 Fabricació d'articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria i similars.
4. Indústries minerals i de la construcció
4.5 Instal·lacions de fabricació de vidre, exclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió fins a 1 t/d.
4.6 Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una capacitat de fosa fins a 1 t/d.
4.7 Fabricació de productes ceràmics, refractaris, porcellana, gres, argila plàstica i similars, quan la capacitat de la instal·lació és fins a 1 t/d i no estan inclosos en l'annex .
4.14 Instal·lacions d'emmagatzematge de productes pulverulents o granulats, amb una capacitat fins a 1.000 t.
4.16 Instal·lacions de tall, serradura i poliment per mitjans mecànics de roques i pedres naturals.
4.18 Instal·lacions de sorrejament amb sorra, grava menuda o d'altres abrasius
4.20 Tractaments superficials del vidre per mètodes físics.
5. Indústria química
5.19 Emmotllament per fusió d'objectes parafínics.
6. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs
6.3 Fabricació de feltres, buates i làmines tèxtils no teixides.
6.4 Filatura de fibres.
6.5 Fabricació de teixits.
6.6 Acabats de la pell.

103 Versió 5 23.07.07

6.7 Obtenció de fibres vegetals per procediments físics.
6.8 Amaratge del lli, del cànem i d'altres fibres tèxtils.
6.9 Filatura del capoll del cuc de seda.
6.10 Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars.
7. Indústria alimentària i del tabac
7.1 Escorxadors amb una capacitat de producció de canals fins a 2 t/d.
7.2.a Matèria primera animal (que no sigui la llet) d'una capacitat d'elaboració de productes acabats fins a 10 t/d.
7.2.b Matèria primera vegetal d'una capacitat de producció de productes acabats fins a 5 t/d (mitjana trimestral).
7.3 Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda fins a 200 t/d (valor mitjà anual).
7.5 Instal·lacions d'emmagatzematge de gra i de farina
7.6 Carnisseries amb obrador.
7.7 Fleques amb forns de potencia
8. Indústria de la fusta, del suro i dels mobles
8.3 Fabricació de mobles
8.4 Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i enllistonats amb partícules aglomerades o amb fibres, i fabricació d'altres taulons i plafons
8.5 Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i linòleums.
8.6 Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de suro.
8.7 Serradura i especejament de la fusta i del suro
8.8 Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro.
8.9 Fusteries, ebenisteries i similars amb superfície superior a 500 m2, o de qualsevol superficie si disposen d'instal·lacions de pintura, envernissament o lacatge
9. Indústria del paper

104 Versió 5 23.07.07

9.2. Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció fins a 5 t/d.
9.5 Instal·lacions industrials destinades a la manipulació de paper i cartró fins a 20 t/d.
11. Activitats agroindustrials i ramaderes
11.1 Instal·lacions destinades a la cria intensiva que disposin de:
11.1.a Emplaçaments per a aus de corral, entenent que es tracta de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d'aus fins a 2.000 i per sobre de 30.
11.1.b Places de porcs d'engreix fins a 200 i per sobre de 10.
11.1.c Places de truges fins a 50 i per sobre de 5.
11.1.d Places de vacum d'engreix fins a 50 i per sobre de 5.
11.1.e Places de vacum de llet fins a 50 i per sobre de 5.
11.1.f Places d'oví i de cabrum fins a 500 i per sobre de 10.
11.1.g Places d'equí fins a 50 i per sobre de 5.
11.1.h Places de qualsevol altra espècie animal no especificades en qualsevol dels annexos d'aquesta Llei, fins a 50 i per sobre de 5 unitats ramaderes (UR), prenent com a base de referència el vacum de llet (1 UR = 1 plaça de vacum de llet).
11.1.j Places de bestiar porcí i/o boví, de diferents aptituds, tinguin o no places per a altres espècies animals, excepte si disposen de places d'aus de corral, la suma de les quals sigui per sobre de 3 i fins a 33 unitats ramaderes procedimentals (URP), definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions previstes en la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).
11.1.k Places d'aus de corral i d'altres espècies animals, incloses porcí i/o boví, la suma de les quals sigui superior a 1 i fins a 25 unitats ramaderes procedimentals (URP), definides a partir d'equivalències de procediment entre instal·lacions previstes en la Directiva 96/61/CE, prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).
11.1.l Instal·lacions ramaderes destinades a la cria semiintensiva, entenent com a tal aquell sistema en que l'alimentació es fa fonamentalment en pastura però els animals estan estabulats durant un cert període de l'any, normalment l'hivern, o bé durant la nit. La capacitat d'aquestes explotacions a efectes de la seva classificació

105 Versió 5 23.07.07

en cada un dels annexos es calcularà proporcionalment als períodes en que els animals romanguin a les instal·lacions; d'una manera genèrica equival al 33% de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva.
11.2 Instal·lacions d'aqüicultura:
11.2.a Intensiva, amb una capacitat de producció fins a 1 t/d.
11.2.b Extensiva, amb una capacitat de producció fins a 1 t/d.
11.3 Instal·lacions per a l'eliminació i l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb una capacitat de tractament fins a 1 t/d.
11.5 Assecatge del pòsit del vi.
11.6 Assecatge del llúpol amb sofre.
11.7 Assecatge de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials, amb una superfície fins a 500 m2.
11.8 Desmotatge del cotó, amb una superfície fins a 500 m2.
12. Altres activitats
12.2 Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o productes amb utilització de dissolvents orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de dissolvent fins a 150 kg/h i fins a 20 t/any i una superfície fins a 500 m2.
12.3 Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre qualsevol suport i la cuita i l'assecatge corresponents, quan la quantitat emmagatzemada d'aquestes substàncies en els tallers és de fins a 1.000 kg i la superfície fins a 500 m2.
12.4 Instal·lacions d'assecatge amb llit fluid, forn rotatori i d'altres, quan la potència de la instal·lació sigui fins a 1.000 tèrmies per hora.
12.5 Argentament de miralls.
12.6 Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que utilitzen fins a 1 t/any d'aquests dissolvents.
12.10 Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics, productes petroliers, gasos combustibles i altres productes perillosos) amb una capacitat fins a 50 m3.

106 Versió 5 23.07.07

12.13 Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents
12.15 Envasament d'aerosols, no inclusos en l’apartat 12.15 (fitosanitaris)
12.18.b Tallers de reparació mecànics, exclosos els de reparació de vehicles automòbils, llevat dels que disposen d'instal·lacions de pintura i tractaments de superfícies.
12.19 b. Manteniment i reparació de vehícles de motor i material de transport i que no fan operacions de pintura, amb una superficie fins a 500 m2 .
12.23 Laboratoris d'anàlisi i de recerca, amb una superfície fins a 75 m2 (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars).
12.25 Hospitals, clíniques i altres establiments sanitaris amb un nombre fins a 100 llits per a l’hospitalització o ingrés de pacients.
12.26 Centres d'assistència primària i hospitals de dia, amb una superfície fins a 750 m2.
12.27 Centres geriàtrics.
12.29 Serveis funeraris.
12.28 Centres de diagnosi per la imatge.
12.30 Cementiris.
12.33 Centres i establiments que allotgen, comercialitzen, tracten i reprodueixen animals
12.34 Centres de cria i subministrament, i centres usuaris d'animals d'experimentació.
12.32 Centres veterinaris.
12.36 Establiments hotelers en tots els seus grups, modalitats categories i especialitats amb un nombre d’habitacions fins a 400.
12.38 Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut.
12.40 Bugaderies no industrials.
12.41 Instal·lacions de neteja en sec en establiment comercial, amb una superfície fins a 500 m2.
12.43 Fabricació de fibra òptica.

107 Versió 5 23.07.07

12.44.b Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació no urbana. Instal·lacions de radiocomunicació incloses en l'epígraf 12 de l'annex II.2 quan així ho acordi l'ajuntament en el terme municipal del qual s'emplacin, sempre que en les instal·lacions la PIRE (potència isotròpica radiada equivalent) sigui inferior a 100 W.
12.45. Campaments juvenils.
12.46 Activitats de garatge i aparcament de vehicles amb una superfície superior a 100 m2.
12.48 Centres docents.
12.49 Establiments comercials de superfície total superior a 400 m2.
12.55 Projectes d’activitats i/o instal·lacions inclosos en aquest annex III i que afectin directament espais naturals d’elevada sensibilitat ambiental com ara, els espais del Pla d’espais d’interès natural aprovat pel decret 328/1992 (PEIN), Espais naturals de Protecció Especial declarats d’acord amb la Llei 12/1985, Zones Humides i les àrees designades en aplicació de les directives 79/409/CEE i 92/43/CEE (Xarxa Natura) i que s’hauran de sotmetre prèviament a la sol·licitud de la llicència a la prèvia decisió per part de l’òrgan ambiental competent de la Generalitat de la necessitat o no de sotmetre’s a l’avaluació d’impacte ambiental.
12.56. Establiments de turisme rural en tots els seus grups i modalitats
12.57 Establiments d’apartaments turístics.
Annex IV
Criteris de selecció del procediment d’avaluació d’impacte ambiental d’activitats de l’annex II.
1. Característiques dels projectes
Les característiques dels projectes s’han de considerar, en particular, des del punt de vista de:
a) La mida del projecte
b) L’acumulació amb altres projectes
c) La utilització de recursos naturals
d) La generació de residus
e) Contaminació i altres inconvenients
f) El risc d’accidents, tenint en compte en particular les substàncies i les tecnologies utilitzades.

108 Versió 5 23.07.07
2. Ubicació dels projectes
La sensibilitat mediambiental de les àrees geogràfiques que puguin estar afectades pels projectes s’haurà de tenir en compte, en particular:
a) L’ús existent del sòl
b) La relativa abundància, qualitat i capacitat regenerativa dels recursos naturals de l’àrea.
c) La capacitat de càrrega del medi natural, amb especial atenció a les àrees següents:
1a. Zones humides
2a. Zones costeres
3a. Àrees de muntanya i de bosc
4a. Reserves naturals i parcs
5a. Àrees classificades o protegides per la legislació de l’Estat o de les Comunitats Autònomes; àrees d’especial protecció designades en aplicació de les Directives 79/409/CEE i 92/43/CEE.
6a. Àrees en què s’han ultrapassat els objectius de qualitat mediambiental establerts en la legislació comunitària.
7a. Àrees de densitat demogràfica
8a. Paisatges amb significació històrica, cultural i/o arqueològica.
3. Característiques del potencial impacte
Els potencials efectes significatius dels projectes s’han de considerar en relació amb els criteris establerts als anteriors punts 1 i 2, i tenint en compte en particular:
a) L’extensió de l’impacte (àrea geogràfica i mida de la població afectada).
b) El caràcter transfronterer de l’impacte.
c) La magnitud i complexitat de l’impacte.
d) La probabilitat de l’impacte.
e) La duració, freqüència i reversibilitat de l’impacte.
Annex V
Règim d’intevenció administrativa de les activitats de risc d’incendi determinat en la disposició transitòria primera

Tipus AV
Tipus AH
Tipus B
Tipus C
Tipus D
Tipus E
Risc Baix1, 2
> 500 m2
> 1500 m2
>1500 m2
En cap cas
En cap cas
En cap cas
Risc Mig1, 2
No admès
Sempre
Sempre
> 5000 m2
En cap
En cap

109 Versió 5 23.07.07

1 Nivell de risc intrínsec (baix, mig o alt) conforme les definicions establertes en el Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials, aprovat pel Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre.
2 Les superfícies indicades corresponen a superfícies construïdes.
CARACTERÍSTIQUES EN RELACIÓ A L’ENTORN
Tipus AV: l’establiment industrial ocupa parcialment un edifici de disposició vertical que té, a més, altres establiments, siguin o no d’us industrial, que ocupen plantes superiors i/o inferiors.
Tipus AH: l’establiment industrial ocupa parcialment un edifici de disposició horitzontal que té, a més, altres establiments, siguin o no d’us industrial .
Tipus B: l’establiment industrial ocupa totalment un edifici que està adossat a un altre o uns altres edificis, o a una distancia igual o inferior a tres metres d’un altre o uns altres edificis, d’un altre establiment, ja siguin aquests d’ús industrial o bé d’altres usos.

s/D241/94
cas
cas
Risc Alt1, 2
No admès s/RSCIEI
No admès s/RSCIEI
Sempre
>2500 m2
En cap cas
En cap cas

110 Versió 5 23.07.07

Tipus C: l’establiment industrial ocupa totalment un edifici, o diversos, si s’escau, que és a una distancia superior a tres metres de l’edifici més pròxim d’altres establiments. Aquesta distancia ha d’estar lliure de mercaderies combustibles o elements intermedis susceptibles de propagar l’incendi.
Tipus D: l’establiment industrial ocupa un espai obert, que pot estar totalment cobert, alguna de les façanes del qual manca totalment de tancament lateral.
Tipus E: l’establiment industrial ocupa un espai obert, que pot estar parcialment cobert (fins a un 50 per cent de la seva superfície), alguna de les façanes del qual en la part coberta manca totalment de tancament lateral.

111

ALEGACIONS A LA GENERALITAT DE LA CANTERA

2007-09-19T20:03:00.000+02:00

ES UN BORRADOR PERO AQUI EL TENIM PERQUE EL LLEGIU I OPINEU.
DEPARTAMENT MEDI AMBIENT I HABITATGE
A/A. DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL I EQUIP DE SUPORT LLEI 3/1998

Don Cristobal Garcia , en representació pròpia com ciutadà i en representació del Partit Polític Som del Poble,
Amb relació a l’expedient nº BA20060268 sobre l’activitat extractiva del Rocar, al municipi de Dosrius (comarca del Maresme),presentem les següents al·legacions acollint-nos a la llei 3/1998 de 27 de febrer,, “DIRECTIVA 2003/35/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 26 de mayo de 2003, «Convenio de Aarhus»)” ,i en els seus defectes al decret 50/2005 de 29 de març, decret 343/1983 de 15 de juliol també la llei del 12/1981 de 24 de setembre,juntament amb el Decret legislatiu 14/1994 de 26 de juliol i ordre de 6 de juny del 1988 de desplegament parcial del Decret 343/1983 de 15 de juliol incloent en la totalitat també aquest últim decret abans citat, sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives,i acollint-nos per separat a lo citat anteriorment ,a la llei 7/1985, de 2 de abril, i article 71 reguladora de las Bases del Régimen Local,acompanyant en el seu defecte a l’article 92 i punt numero u de la Constitució Espanyola, d’una part,

exposem :

- L’activitat d’extracció causa un greu perjudici als veïns i ciutadans pròxims a la mateixa,(que estimem que no superen els llindars de la Cantera amb el nucli de població mes pròxim els 400 ml), perquè es produeixen esquerdes a les cases degut a les explosions i vibracions per l’extracció,a part de la pols ocasionada per manca de mitjans eficaços(el camí fins arribar a la cantera es un exemple clar de pols),el soroll,i òbviament l’impacta visual mediambiental que esta ocasionant degut a la no reforestació,i apel·lant també al sentit comú i per vetllar per el benestar real dels veïns afectats i ciutadans,la formació Som del Poble,ens veiem amb la obligació de defensar els veïns i ciutadans afectats que ens ho demanen,així mateix val a dir que la societat del benestar no només es té que predicar sinó demostrar per part de les administracions i els politics que la representen.
Si l’estat democràtic i social actual ,que en formem part tothom,no es capaç d’assolir i solucionar reptes com aquest present,posant de manifest que prima sobre tota cosa el deure polític e institucional d’emetre actuacions correctores previ estudis inequívocs que demostrin qui té la raó i perquè, i que demostrin els mateixos que no s’alteren les llibertats individuals i col·lectives de les persones ,demostrant així contar amb el beneplàcit del benestar de les persones i del medi ambient de forma justificada,estudiant , inspeccionant i avaluant a fons abans de dictar una resolució definitiva,dit això es obvi que els veïns de Can Massuet afectats no entenen la majoria ,d’anàlisis de projectes i estudis ambientals,però si que entenem que la Cantera d’extracció ocasiona danys a propietats privades i públiques per que es una afectació directe que vivim dia a dia. Aquesta futura decisió d’atorgar l’autorització ambiental esperem que es denegui,en cas de que es concedeixi,les al·legacions hauran quedat obsoletes,però les altres formes democràtiques fora d’al.legacions, per demostrar disconformitat s’executaran amb mes força que mai degut a la incomprensió institucional,administrativa i política. Es per això que preguem que tinguin en consideració les següents,d’altre part,

al.legacions :

De la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental
Títol I Disposicions generals
Article 1 Objecte
L'objecte d'aquesta Llei és establir el sistema d'intervenció administrativa de les activitats susceptibles d'afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones, en l'àmbit territorial de Catalunya.
Al.legacio : Es aplicable a la Cantera.
Article 2 Finalitats
Les finalitats d'aquesta Llei són: a) Assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient en conjunt, per a garantir la qualitat de vida, mitjançant la utilització dels instruments necessaris que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar els impactes que les activitats sotmeses a aquesta Llei originen.

Al.legació : La Cantera no garanteix avui un nivell alt de protecció a les persones,ni una qualitat de vida degut a que la cantera no utilitza els instruments necessaris per minimitzar-los, ni l’administració local actua responsablement amb el problema.

Article 3 Àmbit d'aplicació
1. Queden sotmeses a aquesta Llei totes les activitats, de titularitat pública o privada, susceptibles d'afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones.

Al.legació : Es aplicable a la Cantera.

Article 5 Condicions generals de funcionament de les activitats
Les administracions públiques, en l'àmbit de les respectives competències, han de vetllar perquè els titulars de les activitats compreses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei les exerceixin d'acord amb els principis següents: a) Prevenir la contaminació, mitjançant l'aplicació de les mesures adequades i, en especial, de les millors tècniques disponibles.

Al.legació : Ni l’administració vetlla l’aplicació al 100 % d’aquesta llei,en especial l’administració local,ni disposen de les millors tecniques disponibles de prevenció.

Article 6 Obligacions generals de les persones titulars de les activitats
1. Les activitats objecte d'aquesta Llei i les instal·lacions que hi estiguin vinculades han d'ésser projectades, instal·lades, utilitzades, mantingudes i controlades de manera que s'assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de seguretat que fixa la legislació vigent.
2. Als efectes d'aquesta Llei, les activitats i les instal·lacions que hi són vinculades compleixen les obligacions generals fixades a l'apartat 1 si són desenvolupades i utilitzades, respectivament, d'acord amb la finalitat i l'ús que els són propis i compleixen les condicions següents: a) Que han estat projectades, instal·lades, controlades i es mantenen d'acord amb la reglamentació vigent i les instruccions de l'Administració competent, i, en absència de reglamentació o d'instruccions específiques, que s'ajusten a les normes tècniques de reconeixement general. b) Que compleixen les establertes per l'autorització o la llicència, si aquestes són preceptives.

Al.legacions : No s’assoleixen les obligacions de qualitat ambiental i de seguretat fixades per la legislació vigent,Així com es preceptiu que compleixi les establertes per l'autorització o la llicència,que si vostes l’autoritzen sense estudi tecnic i visual in situ,s’equivocaran creant un greu perjudici als veïns pròxims.

Article 7 Règim d'intervenció administrativa
Les activitats incloses en l'àmbit d'aplicació de la Llei, d'acord amb la potencialitat d'incidència sobre el medi ambient, la seguretat i la salut, queden sotmeses: a) Les de l'annex I, al règim d'autorització i control ambiental.

Al.legació : Es aplicable a la Cantera.

Article 8 Els valors límit d'emissions i prescripcions tècniques de caràcter general
1. Els valors límit d'emissió i les prescripcions tècniques de caràcter general que fixa la legislació ambiental són aplicables a totes les activitats que són objecte d'aquesta Llei.
2. Per a l'establiment dels valors límit d'emissió i les prescripcions tècniques de caràcter general, cal tenir en compte: a) Les condicions de qualitat del medi ambient potencialment afectat. b) Les millors tècniques disponibles. c) Les característiques de les activitats afectades. d) Les transferències de contaminació d'un medi a l'altre. e) Les substàncies contaminants. f) Les condicions climàtiques generals i els episodis microclimàtics.
3. S'han de comunicar a la Comissió de la Unió Europea, en els terminis i la forma legalment establerts, els valors límit d'emissió que s'estableixin amb caràcter general i, si escau, les millors tècniques disponibles que s'utilitzin com a referència.
4. Els valors límit d'emissió i les prescripcions tècniques es poden establir també en un acord voluntari subscrit entre l'Administració i una empresa o un sector industrial determinat.

Al.legacions : Per a l'establiment dels valors límit d'emissió i les prescripcions tècniques de caràcter general, no s’ha tingut en compte amb un alt nivell de transparencia técnica, de l’apartat dos desde l’apartat a) al f),sol.licitant a la generalitat en aquest punt que comprovin tècnics de la Generalitat els mateixos.Del punt 3,les millors tècniques disponibles utilitzades no son suficientment correctores del problema(Soroll,pols,moviments de terra que afecten els veïns,etc…). Del punt 4 entenem amb les molesties del dia a dia amb les explosions entre d’altres, que els valors límits d’emissió no son eficaços sinó molestos.

Article 9 Informació ambiental
1. L'òrgan ambiental competent de l'Administració de la Generalitat ha de disposar d'informació suficient sobre: a) La qualitat dels recursos naturals i les condicions del medi ambient en l'àmbit territorial de Catalunya. b) Els objectius i les normes de qualitat sobre el medi ambient i, especialment, sobre els nivells màxims d'immissió fixats legalment. c) Les principals fonts d'emissió de contaminants. d) Els nivells d'emissió i la resta de prescripcions tècniques establertes amb caràcter general i les millors tècniques disponibles que han servit de base per a establir-los.
2. La informació assenyalada en l'apartat 1 és pública, es conté en una base de dades ambientals establerta amb la participació dels ens locals, que han de tenir-hi lliure accés per a exercir llurs competències, i constitueix la referència per als estudis d'impacte ambiental i per a l'avaluació ambiental de les activitats.
3. La informació a què es refereix l'apartat 1.c i d, pel que fa a les activitats de l'annex I, s'ha de comunicar, mitjançant els conductes competents, a la Comissió de la Unió Europea, en els terminis legalment establerts.

Al.legacions : Del punt 2,la participació de l’ens local no es transparent en el moment que emet un informe favorable sense informar previament a la Generalitat de les queixes dels veïns,que demanem a la Generalitat que pregui a l’ajuntament a informar als veïns afectats sobre l’informe favorable emes i un cop informats els veïns s’obri un període d’al.legacions per els ciutadans a fi efecte d’informar als veïns sobre el succeït.Del punt 3,es del tot imposible si algú es queixa i inspecciona com cal l’expedient que la Comissió de la Unió Europea accepti l’autorització ambiental,sobretot quan l’hi arrivin queixes dels veïns directament per la manca de lleialtat al benestar de les persones afectades per l’administració Catalana.

Article 10
Article 10 Ús de mitjans tècnics
Per tal d'agilitar al màxim els procediments, i d'acord amb el que es determini per reglament, els ciutadans i ciutadanes poden relacionar-se amb l'òrgan ambiental competent amb tècniques i mitjans electrònics, informàtics i telemàtics, amb respecte per les garanties i els requisits establerts per les normes de procediment administratiu.

Al.legacions : Encara que el període d’al·legacions s’ha esgotat,per la manca d’informació i transparència bo i coneixent el problema veïnal l’ajuntament de Dosrius(La Cantera subvenciona coses del poble a l’ajuntament) i que no hem tingut temps preguem les acceptin degut al gran greuge que ocasiona als veïns i ciutadans de Dosrius

Títol II Sistema de prevenció
Capítol I Règim de l'autorització ambiental
Secció primera Objecte i finalitat
Article 11 Activitats sotmeses a autorització ambiental
Se sotmeten al règim d'autorització ambiental de l'Administració de la Generalitat les activitats que es relacionen en l'annex I, tant per a ésser implantades com per a tot canvi substancial que s'hi pretengui introduir un cop autoritzades.

Al.legacions : Es aplicable a la Cantera,i no nomes es tenen que implantar canvis substancials encara que l’autorització ambiental estigui en el seu tramit final, perquè no eviten malestar al veïns,sinó que es tenen que plantejar canviar-la de lloc o tancar-la definitivament degut a la proximitat de les cases.

Article 12 Finalitat de l'autorització ambiental
La finalitat de l'autorització ambiental és: a) Prevenir i reduir a l'origen les emissions a l'atmosfera, l'aigua i el sòl que produeixin les activitats corresponents, incorporar-hi les millors tècniques disponibles validades per la Unió Europea i, alhora, fixar les condicions per a una gestió correcta d'aquestes emissions. b) Disposar d'un sistema de prevenció que integri en una única autorització les autoritzacions sectorials existents en matèria d'abocament d'aigües residuals, producció i gestió de residus i emissions a l'atmosfera, de tal manera que es dugui a terme un enfocament integrat respecte al tractament de les emissions contaminants que poden afectar el medi ambient en conjunt. c) Integrar en una resolució única de l'òrgan ambiental de l'Administració de la Generalitat les decisions dels òrgans que hagin d'intervenir per raó de prevenció d'incendis, d'accidents greus i de protecció de la salut, i integrar també la declaració d'impacte ambiental respecte a les activitats que són sotmeses a ambdós sistemes.

Al.legacions : Es evident que no compleix totes les finalitats,( ocasiona encara ara ,Pols,sorolls,moviment de terra que provoquen esquerdes a les cases dels veïns,etc…)Per això demanem que no otorguin l’autorització ambiental fins que inequívocament decideixin que no afecta als veïns .

Secció segona Procediment
Article 13
Tràmits 1. La sol·licitud d'autorització ambiental se sotmet als tràmits següents: a) La sol·licitud i la documentació que l'acompanya es presenten a l'ajuntament del municipi en què es pretengui implantar l'activitat, sens perjudici del que estableix la normativa de règim jurídic i del procediment administratiu comú sobre el registre. b) L'ajuntament, en el termini màxim de cinc dies, tramet l'expedient a les oficines de gestió ambiental unificada, que es creen per mitjà d'aquesta Llei. c) L'ajuntament, amb el tràmit previ d'informació veïnal, emet informe vinculant sobre tots els aspectes que siguin de la seva competència, en el termini màxim de dos mesos a comptar de la data de la sol·licitud, i el tramet a l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada corresponent. Transcorregut el termini fixat sense que s'hagi tramès l'informe, s'ha d'entendre que és favorable al projecte.
L'Oficina de Gestió Ambiental Unificada sotmet la sol·licitud als tràmits següents: a) La verificació formal de la documentació presentada. b) L'anàlisi de la suficiència i la idoneïtat del projecte. c) La informació pública i la sol·licitud d'informes. d) L'avaluació d'impacte ambiental. e) La proposta de resolució. f) L'audiència de les persones interessades. g) La declaració d'impacte ambiental, si escau. h) La resolució.

Al.legacions : L’ajuntament de Dosrius no ha realitzat el tràmit d’informació veïnal de forma que tots els veïns s’hagin informat,no nomès a les associacions de veïns existents, que si l’ajuntament els va informar no ens consta que ho fessin públicament a tots els veïns; sinó a veï per veï dels mes pròxims al problema.Per això demanem que la Generalitat pregui a l’Ajuntament a que informi mitjançant carta personalitzada als veïns de Can Massuet el Far sobre l’informe favorable que ha emes l’ajuntament de Dosrius sense comunicar-ho previament al poble,i que amb posterioritat l’ajuntament informi a la Generalitat el succeit un cop informat al poble,que l’alcalde sempre ha dit que es imposible solucionar lo de la Cantera tirant pilotes fora sempre i adreçant als veïns que es queixen a la policia local,que aquesta no fa ni els informes de queixa dels veïns al.legant que no es competencia d’ells,es evident que no els interessa a l’ajuntament que s’escriguin les queixes.

Article 14 Sol·licitud
1. La sol·licitud d'autorització ambiental ha d'anar acompanyada de la documentació següent: a) El projecte bàsic, signat per un tècnic o tècnica competent, amb informació detallada sobre: Primer. L'activitat projectada i, específicament, la descripció de les instal·lacions, els processos, les matèries primeres i auxiliars, l'energia i els productes. Segon. Les emissions de la instal·lació en l'aire, l'aigua i el sòl, els tipus d'elements i compostos que poden emetre's i les quantitats estimades de cadascun d'aquests. Tercer. Les tècniques de prevenció i reducció de les emissions. Quart. Les tècniques i les mesures de gestió dels residus generats. Cinquè. Els sistemes de control de les emissions. Sisè. El medi potencialment afectat. b) L'estudi d'impacte ambiental, si escau, amb el contingut que determina la legislació sectorial en aquesta matèria. c) La documentació que sigui preceptiva en els aspectes de prevenció d'incendis, d'accidents greus i de protecció de la salut. d) La certificació de compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic, expedida per l'ajuntament on es projecti dur a terme l'activitat. e) L'acreditació de la qualitat del sòl a ocupar per les instal·lacions i la compatibilitat d'aquest per a l'exercici de l'activitat. f) El nom de la persona responsable tècnica de l'execució del projecte. g) La declaració de dades que, a criteri del sol·licitant, gaudeixin de confidencialitat emparada per norma amb rang de llei. h) Qualsevol altra documentació que es determini per reglament.
2. La sol·licitud ha d'anar acompanyada també d'un resum de la documentació assenyalada en l'apartat 1, formulat de manera comprensible per als ciutadans i ciutadanes.
3. En el cas d'un canvi substancial en una activitat ja autoritzada conformement a les disposicions d'aquesta Llei, la sol·licitud s'ha de referir a les parts de la instal·lació i als aspectes afectats pel canvi. 4. Els paràmetres bàsics de la documentació del punt 1.a i c s'han de presentar en suport informàtic, d'acord amb el que es determini per reglament.

Al.legacions : La certificació de compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic, expedida per l'ajuntament on es projecta dur a terme l'activitat preguem que la revisin in situ per que els tècnics de la Generalitat in situ siguin coneixedors de la distancia que separa la Cantera amb les cases,i que aprofitin la revisió el día que dinamitin per extreure material. L'acreditació de la qualitat del sòl a ocupar per les instal·lacions i la compatibilitat d'aquest per a l'exercici de l'activitat no es posible degut a la proximitat de les cases així com les esquerdes que ocasionen a les cases el sacseig de les explosions.

Article 15 Ponència ambiental
1. Una ponència ambiental avalua la sol·licitud presentada i, si escau, l'impacte ambiental, d'acord amb la normativa vigent, a fi de garantir un enfocament integrat de l'autorització ambiental.
2. La composició, les funcions i el règim de funcionament de la ponència d'avaluació ambiental es determinen per reglament.
3. L'anàlisi del projecte i de la documentació que sigui preceptiva en els aspectes de prevenció d'incendis, d'accidents greus i de protecció de la salut correspon als òrgans competents en aquestes matèries.

Al.legacions : Que els Organs competents emetin informe favorable inequívoc del projecte i documentació en tots els aspectes,sobretot de salud i benestar de les persones.

Article 17 Informes
1. Als efectes de la resolució del procediment, s'ha de sol·licitar informe dels òrgans competents en matèria de prevenció d'incendis, d'accidents greus i de protecció de la salut.
2. S'han de sol·licitar també tots els altres informes que per la naturalesa de l'activitat siguin preceptius i els altres que es jutgin necessaris per a resoldre el procediment.
3. Els informes assenyalats en l'apartat 2 han d'ésser emesos en el termini màxim de quinze dies, passats els quals, si no han estat comunicats, poden prosseguir les actuacions.

Al.legacions : Totes les demandes d’al.legacions d’altres Punts son de naturalesa de l’activitat i necessaris per resoldre els problemas dels veïns.Preguem les tinguin en consideració i les realitzin.

Article 18 Proposta de resolució
1. A la vista de les al·legacions efectuades en el tràmit d'informació pública, dels informes emesos i, quan s'escaigui, de l'avaluació de l'estudi d'impacte ambiental, la ponència ambiental elabora la proposta de resolució i, si escau, la declaració d'impacte ambiental.
2. En la proposta de resolució s'incorporen els resultats de l'anàlisi del projecte i de la documentació preceptiva en matèria de prevenció d'incendis, d'accidents greus i de protecció de la salut, i també les determinacions sobre sorolls, vibracions, escalfor, olors o d'altres que hagi establert l'ajuntament en el seu informe segons la seva competència.

Al.legacions :Del punt 2, l’Ajuntament emet l’informe favorable sense tenir en compte la realitat d’aquests factors de forma real e inequívoca i sense previ estudi certificat actualitzat,per les tècnics municipals,i el pitjor,sense informar ni deixar fer a la participació ciudadana afectada.

Article 19 Audiència de les persones interessades
S'ha de donar trasllat de la proposta de resolució a les persones interessades i a l'ajuntament en què es projecti emplaçar l'activitat, als efectes que, en el termini màxim de deu dies, hi facin les observacions que considerin oportunes.

Al.legacions : L’ajuntament no ha traslladat de forma clara i directa als propietaris veïns afectats de cap proposta,ni tant sols la del informe favorable emes per l’ajuntament.Preguem a la Generalitat que obligui a l’ajuntament a informar del succeït als veïns de forma personal via carta a domicili.

Article 20 Resolució
La resolució que dicta l'òrgan ambiental competent de l'Administració de la Generalitat sobre la sol·licitud presentada posa fi al procediment. L'autorització ambiental inclou les mesures necessàries per a la protecció del medi ambient en conjunt, i les corresponents a la prevenció d'incendis, d'accidents greus i de protecció de la salut, i també les determinacions sobre sorolls, vibracions, escalfor, olors o d'altres que hagi establert l'ajuntament segons la seva competència.

Al.legacions : L’òrgan ambiental competent de la Generalitat té que asegurar que l’informe de l’ajuntament favorable es realment favorable,cosa que no es dona en aquest cas,degut al greu perjudici que esta ocasionant als veïns,o pendre mesures correctores unilateralment per garantir l’eficàcia de l’autorització ambiental a otorgar.

Article 23 Notificació i publicitat

1. La resolució per la qual s'atorga o es denega l'autorització ambiental es notifica a les persones interessades per mitjà de l'ajuntament en el terme del qual es projecti emplaçar l'activitat.
2. Són d'accés públic les resolucions d'autorització ambiental, amb les limitacions establertes sobre el dret d'accés a la informació en matèria de medi ambient i d'altra normativa que hi sigui aplicable.

Al.legacions : Creiem necessari que la Generalitat vetlli com cal per els ciutadans de Catalunya,l’estat democràtic i de benestar dels ciutadans estan per sobre d’interessos econòmics particulars en el moment que aquests afecten als ciutadans de forma directa,i no només en aquest cas als ciutadans sinó al medi ambient també,provocant una doble afectació.Per aquest motiu es no només necessari ,sinó entenem que obligatori que L’organ competent de la Generalitat denegui l’autorització ambiental,i que decideixi tancar-la,donant i demostrant un clar exemple als ciutadans de Dosrius afectats que l’administració es eficaç quan es detecten problemes que afecten als ciutadans i el seu benestar.Amb la confiança de que l’administració Catalana obrarà conseqüentment preguem que darrera la denegació facin servir els mecanismes legals existents per clausurar la Cantera,evitant així futures manifestacions veïnals i associatives.

De la “DIRECTIVA 2003/35/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 26 de mayo de 2003, «Convenio de Aarhus»)”
COMISIÓN ECONÓMICA PARA EUROPA
Comité de Política Ambiental

CONVENCIÓN SOBRE EL ACCESO A LA INFORMACIÓN, LA PARTICIPACIÓN
DEL PÚBLICO EN LA TOMA DE DECISIONES Y EL ACCESO A
LA JUSTICIA EN ASUNTOS AMBIENTALES*

Las Partes en la presente Convención,

Recordando el primer principio de la Declaración de Estocolmo sobre el
Medio Ambiente Humano,

Recordando también el principio 10 de la Declaración de Río sobre el
Medio Ambiente y el Desarrollo,

Recordando además las resoluciones de la Asamblea General 37/7 de 28 de
octubre de 1982 relativa a la Carta Mundial de la Naturaleza y 45/94 de 14 de diciembre de 1990 relativa a la necesidad de garantizar un medio ambiente sano para el bienestar de las personas,

Recordando también la Carta Europea sobre el Medio Ambiente y la Salud
adoptada en la Primera Conferencia Europea sobre Medio Ambiente y la Salud que se celebró bajo la égida de la Organización Mundial de la Salud en Frankfurt-am-Main, Alemania, el 8 de diciembre de 1989,

Afirmando la necesidad de proteger, preservar y mejorar el estado del
medio ambiente y de garantizar un desarrollo duradero y ecológicamente idóneo,

La Convención fue adoptada en la Conferencia Ministerial "Medio Ambiente para Europa" celebrada en Aarhus, Dinamarca, el 25 de junio de 1998 (véase el documento ECE/CEP/43 en francés y ruso). La Comisión Económica para Europa publica una traducción en español para promover la conciencia pública en los hispanohablantes de todo el mundo. Sin embargo, no se distribuirá por los habituales conductos oficiales de distribución de las Naciones Unidas.

GE.99-30148 (S) -2-

Reconociendo que una protección adecuada del medio ambiente es esencial
para el bienestar humano, así como para el goce de los derechos
fundamentales, en particular el derecho a la vida,

Reconociendo también que toda persona tiene el derecho a vivir en un
medio ambiente que le permita garantizar su salud y su bienestar, y el deber, tanto individualmente como en asociación con otros, de proteger y mejorar el medio ambiente en interés de las generaciones presentes y futuras,

Considerando que para poder estar en condiciones de hacer valer este
derecho y cumplir con ese deber, los ciudadanos deben tener acceso a la
información, estar facultados para participar en la toma de decisiones y
tener acceso a la justicia en asuntos ambientales, y reconociendo a este
respecto que los ciudadanos pueden necesitar asistencia para ejercer sus
derechos,

Reconociendo que, en la esfera del medio ambiente, un mejor acceso a la
información y una mayor participación del público en la toma de decisiones permiten tomar mejores decisiones y aplicarlas más eficazmente, contribuyen a sensibilizar al público respecto de los problemas ambientales, le dan la posibilidad de expresar sus preocupaciones y ayudan a las autoridades públicas a tenerlas debidamente en cuenta,

Pretendiendo de esta manera favorecer el respeto del principio de la
obligación de rendir cuentas y la transparencia del proceso de toma de
decisiones y garantizar un mayor apoyo del público a las decisiones adoptadas sobre el medio ambiente,

Reconociendo que es deseable que la transparencia reine en todas las
ramas de la administración pública e invitando a los órganos legislativos
a aplicar en sus trabajos los principios de la presente Convención,

Reconociendo también que el público debe tener conocimiento de los
procedimientos de participación en la toma de decisiones en asuntos
ambientales, tener libre acceso a los mismos y saber cómo utilizarlos,

Reconociendo además el importante papel que los ciudadanos, las
organizaciones no gubernamentales y el sector privado pueden desempeñar en la protección del medio ambiente,

Deseosas de promover la educación ecológica a fin de hacer comprender mejor lo que son el medio ambiente y el desarrollo sostenible, y de alentar al público en general a estar atento a las decisiones que inciden en el medio ambiente y en el desarrollo sostenible, y a participar en esas decisiones,

Observando, a este respecto, que es importante recurrir a los medios de
comunicación, así como a los modos de comunicación electrónicos y a otros
modos de comunicación que aparecerán en el futuro,

Reconociendo que es importante que en la toma de decisiones los gobiernos
tengan plenamente en cuenta consideraciones relacionadas con el medio
ambiente y que, por tanto, las autoridades públicas deben disponer de
informaciones exactas, detalladas y actualizadas sobre el medio ambiente,

Conscientes de que las autoridades públicas tienen en su poder
informaciones relativas al medio ambiente en el interés general,

Deseando que el público, incluidas las organizaciones, tengan acceso a
mecanismos judiciales eficaces para que los intereses legítimos estén
protegidos y para que se respete la ley,

Observando que es importante informar debidamente a los consumidores
sobre los productos para que puedan tomar opciones ecológicas con pleno
conocimiento de causa,

Conscientes de la inquietud del público respecto de la diseminación
voluntaria de organismos modificados genéticamente en el medio ambiente y
la necesidad de aumentar la transparencia y de fortalecer la participación del público en la toma de decisiones en esta esfera,

Convencidas de que la aplicación de la presente Convención contribuirá a
fortalecer la democracia en la región de la Comisión Económica de las
Naciones Unidas para Europa (CEPE),

Conscientes del papel desempeñado a este respecto por la CEPE y
recordando en particular las directrices de las CEPE para el acceso a la
información sobre el medio ambiente y la participación del público en la toma de decisiones en asuntos ambientales, aprobadas en la Declaración Ministerial adoptada en la Tercera Conferencia Ministerial sobre el tema "Un medio ambiente para Europa" celebrada en Sofía, Bulgaria, el 25 de octubre de 1995,

Teniendo en cuenta las disposiciones pertinentes de la Convención sobre
la evaluación de los efectos en el medio ambiental, en un contexto
transfronterizo, adoptada en Espoo, Finlandia, el 25 de febrero de 1991, así como la Convención sobre los efectos transfronterizos de los accidentes industriales y la Convención sobre la protección y utilización de los cursos de agua transfronterizos y de los lagos internacionales, adoptadas ambas en Helsinki el 17 de marzo de 1992 y otras convenciones regionales,

Conscientes de que la adopción de la presente Convención contribuirá al
fortalecimiento del proceso "Un medio ambiente para Europa" y al éxito de la Cuarta Conferencia Ministerial que se celebrará en Aarhus, Dinamarca, en junio de 1998,

Alegaciones : La explotación de la Cantera no permite gozar de los derechos fundamentales, en particular el derecho a la vida de los ciudadanos que habitan cerca de la Cantera, que se sienten afectados con ruidos, agrietas en sus casas, polvo, trafico intenso, etc…Pedimos a la Generalitat que proceda a tomar medidas correctoras no otorgando la autorización ambiental y que proceda posteriormente al cierre de la Cantera, indemnizando si procede al concesionario actual porque la actividad no reconoce una protección adecuada del medio ambiente ni del bienestar humano así como el goce de los derechos fundamentales, en particular el derecho a la vida,
No reconoce el derecho a vivir en un medio ambiente que permita garantizar la salud y su bienestar de los vecinos próximos a la cantera, y el deber, tanto individualmente como en asociación con otros, de proteger y mejorar el medio ambiente en interés de las generaciones presentes y futuras.
Los ciudadanos no han tenido un claro y eficaz acceso a la Información sobre el informe favorable emitido por el Ayuntamiento de Dosrius ,privando al ciudadano afectado por la Cantera de estar facultado para participar en la toma de decisiones y tener acceso a la justicia en asuntos ambientales como el presente, y reconociendo a este respecto que la administración local en este caso ha privado a los ciudadanos el derecho de asistencia para ejercer sus derechos, así como el acceso a la información de competencia municipal e impidiendo una mayor participación del público en la toma de decisiones para tomar mejores decisiones y aplicarlas más eficazmente, y no dando opción al ciudadano de Dosrius afectado a la posibilidad de expresar sus preocupaciones.
Faltando el respeto el Ayuntamiento de Dosrius del principio de la obligación de rendir cuentas y la transparencia del proceso de toma de decisiones y garantizar un mayor apoyo del público a las decisión a Adoptar sobre la autorización ambiental y Cantera.

Han convenido lo siguiente:

Artículo 1
Objetivo

A fin de contribuir a proteger el derecho de cada persona, de las
generaciones presentes y futuras, a vivir en un medio ambiente que permita garantizar su salud y su bienestar, cada Parte garantizará los derechos de acceso a la información sobre el medio ambiente, la participación del público en la toma de decisiones y el acceso a la justicia en asuntos ambientales de conformidad con las disposiciones de la presente Convención.

Alegaciones : No se protege el derecho de cada persona, ni la generacional, ni su bienestar, pedimos a la Generalitat que sea justa y aplique justicia denegando la autorización ambiental y posterior cierre por no garantizar el derecho de cada persona afectada por la cantera, ni de las generaciones presentes y futuras.

Artículo 3
Disposiciones generales

1. Cada Parte adoptará las medidas legislativas, reglamentarias o de
otro tipo necesarias, en particular, las medidas encaminadas a garantizar la compatibilidad de las disposiciones que dan efecto a las disposiciones de la presente Convención relativas a la información, la participación del público y al acceso a la justicia, así como las medidas de ejecución apropiadas, con objeto de establecer y mantener un marco preciso, transparente y coherente a los efectos de aplicar las disposiciones de la presente Convención.

2. Cada Parte procurará que los funcionarios y las autoridades ayuden
al público y le den consejos para permitirle tener acceso a la información, participar más fácilmente en la toma de decisiones y recurrir a la justicia en asuntos ambientales.

3. Cada Parte favorecerá la educación ecológica del público y le
concienciará respecto de los problemas ambientales a fin de que sepa cómo
proceder para tener acceso a la información, participar en la toma de
decisiones y recurrir a la justicia en asuntos ambientales.

4. Cada Parte concederá el reconocimiento y el apoyo requeridos a las
asociaciones, organizaciones o grupos que tengan por objetivo la protección del medio ambiente y procurará que su sistema jurídico nacional sea compatible con esta obligación.

5. Las disposiciones de la presente Convención no atentarán contra el
derecho de las Partes a seguir aplicando o adoptar, en lugar de las medidas previstas por la presente Convención, medidas que garanticen un acceso más amplio a la información, una mayor participación del público en la toma de decisiones y un acceso más amplio a la justicia en asuntos ambientales.

6. Nada de lo dispuesto en la presente Convención obligará a derogar
los derechos existentes en materia de acceso a la información, participación del público en la toma de decisiones y acceso a la justicia en materia ambiental.

7. Cada Parte procurará que se apliquen los principios enunciados en la
presente Convención en la toma de decisiones internacionales en materia de medio ambiente, así como en el marco de las organizaciones internacionales cuando se trate del medio ambiente.

8. Cada Parte velará por que las personas que ejerzan sus derechos de
conformidad con las disposiciones de la presente Convención no se vean en
modo alguno penalizadas, perseguidas o sometidas a medidas vejatorias por sus actos. La presente disposición no afecta en modo alguno al poder de los tribunales nacionales de imponer costas de una cuantía razonable al término de un procedimiento judicial.

9. Dentro de los límites del ámbito de aplicación de las disposiciones
pertinentes de la presente Convención, el público tendrá acceso a la
información, tendrá la posibilidad de participar en la toma de decisiones y acceso a la justicia en asuntos ambientales sin discriminación fundada en la nacionalidad, la ciudadanía o el domicilio, y en el caso de una persona moral, sin discriminación por el lugar en que tenga su sede oficial o un centro verdadero de actividades.

Alegaciones : Cada Parte no ha adoptado las medidas legislativas, reglamentarias o de otro tipo necesarias, en cuanto a la participación del público no se a procurado, con la forma de actuar del ente local que los funcionarios y las autoridades ayuden al público y le den consejos para permitirle tener acceso a la información, y poder así participar más fácilmente en la toma de decisiones ,además de afectar al derecho de las Partes a seguir aplicando o adoptar, en lugar de las medidas previstas por la presente Convención, medidas que garanticen un acceso más amplio a la información, una mayor participación del público en la toma de decisiones y un acceso más amplio, motivos suficientes para pedir que se inicie el proceso de participación ciudadana afectada por la Cantera a nivel municipal, para proceder a que sea la ciudadanía ,junto con el ente local, los que con consenso mutuo accedan a dar un informe favorable para la autorización.

Artículo 5
Recogida y difusión de informaciones sobre el medio ambiente

1. Cada Parte procurará:

a) Que las autoridades públicas posean y tengan al día las
informaciones sobre el medio ambiente que sean útiles para el desempeño de sus funciones;

b) Que se establezcan mecanismos obligatorios para que las autoridades
públicas estén debidamente informadas de las actividades propuestas o en
marcha que puedan tener efectos importantes sobre el medio ambiente;

c) Que en caso de amenaza inminente para la salud o el medio ambiente,
ya sea imputable a actividades humanas o debida a causas naturales, todas las informaciones susceptibles de permitir al público tomar medidas para prevenir o limitar los daños eventuales que estén en posesión de una autoridad pública se difundan inmediatamente y sin demora a las personas que puedan resultar afectadas.

2. Cada Parte procurará que, en el marco de la legislación nacional,
las autoridades públicas pongan las informaciones sobre el medio ambiente a disposición del público de manera transparente y que esas informaciones sean realmente accesibles, en particular:

a) Proporcionando al público informaciones suficientes sobre el tipo
y el alcance de las informaciones sobre el medio ambiente que poseen las
autoridades públicas competentes, sobre las principales condiciones en que esas informaciones se ponen a su disposición y les son accesibles y sobre el procedimiento que han de seguir para obtenerlas;

b) Adoptando y manteniendo disposiciones prácticas, por ejemplo:

i) elaborando listas, registros o ficheros accesibles al público;

ii) obligando a los funcionarios a aportar su concurso al público que
trate de tener acceso a informaciones en virtud de la presente
Convención;

iii) designando puntos de contacto; y

c) Dando acceso gratuitamente a las informaciones sobre el medio
ambiente que figuren en las listas, registros o ficheros mencionados en el inciso i) del apartado b) supra.

3. Cada Parte velará por que las informaciones sobre el medio ambiente
estén cada vez más disponibles en bases electrónicas de datos a las que el público pueda tener fácilmente acceso por medio de las redes públicas de telecomunicaciones. En particular, deberían estar accesibles en esta forma las informaciones siguientes:

a) Los informes sobre el estado del medio ambiente a que hace
referencia el párrafo 4 infra;

b) Los textos de las leyes sobre el medio ambiente o relativos al
mismo;

c) En su caso, las políticas, planes y programas sobre el medio
ambiente o relativas al medio ambiente y los acuerdos relativos a éste; y

d) Otras informaciones, en la medida en que la posibilidad de
obtenerlas de esta forma facilite la aplicación de la legislación nacional que tenga por objeto aplicar la presente Convención, siempre que esas informaciones ya estén disponibles en forma electrónica.

4. Cada Parte publicará y difundirá a intervalos regulares que no
rebasen los tres o cuatro años un informe nacional sobre el estado del medio ambiente, en particular informaciones sobre la calidad del medio ambiente e informaciones sobre las presiones que se ejercen sobre el medio ambiente.

5. Cada Parte adoptará medidas, en el marco de su legislación, a fin de
difundir:

a) Los textos de leyes y los documentos orientativos tales como los
documentos sobre las estrategias, políticas, programas y planes de acción
relativos al medio ambiente, y los informes que precisen la situación sobre su aplicación, elaborados a los distintos niveles de la administración pública;

b) Los tratados, convenciones y acuerdos internacionales relativos a
cuestiones ambientales; y

c) En su caso, los demás documentos internacionales sobre cuestiones
relativas al medio ambiente.

6. Cada Parte alentará a los explotadores cuyas actividades tengan un
impacto importante sobre el medio ambiente a informar periódicamente al
público del impacto sobre el medio ambiente de sus actividades y de sus
productos, en su caso, en el marco de programas voluntarios de etiquetado
ecológico o de ecobalances o por otros medios.

7. Cada Parte:

a) Hará públicos los hechos y los análisis de hechos que considere
pertinentes e importantes para elaborar las propuestas relativas a las
medidas esenciales que hayan de adoptarse en materia de medio ambiente;

b) Publicará o hará accesibles de otra manera los documentos
disponibles que expliquen cómo trata con el público los asuntos comprendidos en la presente Convención; y

c) Comunicará en forma apropiada informaciones sobre la manera en que
la administración, a todos los niveles, desempeña las funciones públicas o presta servicios públicos relativos al medio ambiente.

8. Cada Parte elaborará mecanismos con objeto de procurar que
informaciones suficientes sobre los productos se pongan a disposición del
público de forma que los consumidores puedan tomar opciones ecológicas con pleno conocimiento de causa.

9. Cada Parte adoptará medidas para establecer progresivamente, habida
cuenta en su caso de los procedimientos internacionales, un sistema coherente de alcance nacional consistente en inventariar o registrar los datos relativos a la contaminación en una base informatizada de datos estructurada y accesible al público, tras recoger esos datos por medio de fórmulas de declaración normalizadas. Este sistema podrá tener en cuenta las aportaciones, los rechazos y las transferencias en los diferentes medios y en los lugares de tratamiento y de eliminación, en el sitio y fuera del sitio,de una serie determinada de sustancias y de productos resultantes de una serie dada de actividades, en particular el agua, la energía y los recursos utilizados a los fines de estas actividades.

10. Nada de lo dispuesto en el presente artículo menoscabará el derecho
de las Partes a negarse a divulgar determinadas informaciones relativas al medio ambiente de conformidad con los párrafos 3 y 4 del artículo 4.

Alegaciones : Existe no solo amenaza inminente de daños mayores sinó en la actualidad, para la salud y el medio ambiente, imputable a las actividades humanas ejercidas en la Cantera; todas las informaciones susceptibles de permitir al público tomar medidas para prevenir o limitar los daños eventuales no están en posesión de la autoridad pública local, ni esta los difunde a las personas que resultan afectadas, no proporcionando el Ayuntamiento de Dosrius ni otro órgano superior, al los ciudadanos de Dosrius las informaciones suficientes sobre los niveles de contaminación (Ruidos, polvo, etc.…) ,provocados por la Cantera y el alcance del impacto ambiental sobre el medio ambiente , por lo que el ciudadano de Dosrius no le son accesibles ni facilitadas mencionadas informaciones, tampoco sobre el procedimiento que han de seguir para obtenerlas; Si el Ayuntamiento de Dosrius ha elaborando listas, registros o ficheros, no son accesibles a todo el público, además de que el ente local no vela por que las informaciones sobre el medio ambiente estén disponibles en bases electrónicas de datos a las que el público pueda tener fácilmente acceso. El Ayuntamiento de Dosrius tampoco obliga a los explotadores cuyas actividades tienen un impacto importante sobre el medio ambiente a informar periódicamente al los ciudadanos del municipio de Dosrius. El ente local tampoco ha informado ni difundido, sobre los datos relativos a la contaminación en una base informatizada de datos estructurada y accesible al público. Por todo ello rogamos que el ente local informe de todo lo antes cito a los ciudadanos mediante canal muy accesible y de modo personalizado a los afectados mas próximos a la Cantera, para que el ciudadano disponga de la información, por todo ello además Rogamos a la Generalitat que vulnerandose desde años los derechos de los ciudadanos de Dorius por parte de la administración local y del Explotador, den por inválido y rescindido ,debido a la prohibición de derechos civiles entre otras causas salubres, todas las prorrogas de concesión y pactos entre el explotador concesionario y la administración por ser fraudulentos en modo y forma para la ciudadanía de Dosrius.

Artículo 6

Participación del público en las decisiones relativas
a actividades particulares

1. Cada Parte:

a) Aplicará las disposiciones del presente artículo cuando se trate de
autorizar o no actividades propuestas como las enumeradas en el anexo I;

b) Aplicará también las disposiciones del presente artículo, de
conformidad con su derecho interno, cuando se trate de adoptar una decisión respecto de actividades propuestas no enumeradas en el anexo I que puedan tener un efecto importante sobre el medio ambiente. Las Partes determinarán en cada caso si la actividad propuesta cae dentro del ámbito de estas disposiciones; y

c) Podrán decidir, caso por caso, si el derecho lo prevé, no aplicar
las disposiciones del presente artículo a las actividades propuestas que
respondan a las necesidades de la defensa nacional si esta Parte que
considera esta aplicación iría en contra de esas necesidades.

2. Cuando se inicie un proceso de toma de decisiones respecto del medio
ambiente, se informará al público interesado como convenga, de manera eficaz y en el momento oportuno, por medio de comunicación pública o
individualmente, según los casos, al comienzo del proceso. Las informaciones se referirán en particular a:

a) La actividad propuesta, incluida la solicitud correspondiente
respecto de la que se adoptará una decisión;

b) La naturaleza de las decisiones o del proyecto de decisión que
podrían adoptarse;

c) La autoridad pública encargada de tomar la decisión;

d) El procedimiento previsto, en particular, los casos en que estas
informaciones puedan facilitarse:

i) La fecha en que comenzará el procedimiento;

ii) Las posibilidades que se ofrecen al público de participar en
el mismo;

ii) La fecha y el lugar de toda audiencia pública prevista;

iv) La autoridad pública a la que cabe dirigirse para obtener
informaciones pertinentes ante la que se hayan depositado esas
informaciones para que el público pueda examinarlas;

v) La autoridad pública o cualquier otro organismo público o competente
al que puedan dirigirse observaciones o preguntas y el plazo
previsto para la comunicación de observaciones o preguntas;

vi) La indicación de las informaciones sobre el medio ambiente relativas
a la actividad propuesta que están disponibles; y

e) El hecho de que la actividad sea objeto de un procedimiento de
evaluación del impacto nacional o transfronterizo sobre el medio ambiente.

3. Para las diferentes fases del procedimiento de participación del
público se preverán plazos razonables que dejen tiempo suficiente para
informar al público de conformidad con el párrafo 2 supra y para que el
público se prepare y participe efectivamente en los trabajos a lo largo de todo el proceso de toma de decisiones en materia ambiental.

4. Cada Parte adoptará medidas para que la participación del público
comience al inicio del procedimiento, es decir, cuando todas las opciones
y soluciones son aún posibles y cuando el público pueda ejercer una
influencia real.

5. Cada Parte debería, si procede, alentar a cualquiera que tenga el
propósito de presentar una solicitud de autorización a identificar al público afectado, a informarle del objeto de la solicitud que se propone presentar y a entablar el debate con él al respecto antes de presentar su solicitud.

6. Cada Parte exigirá a las autoridades públicas competentes que obren
de forma que el público interesado pueda consultar cuando lo pida y cuando el derecho interno lo exija, de forma gratuita, desde que estén disponibles, todas las informaciones que ofrezcan interés para la toma de decisiones a que se refiere el presente artículo que puedan obtenerse en el momento del procedimiento de participación del público, sin perjuicio del derecho de las Partes a negarse a divulgar determinadas informaciones con arreglo a los párrafos 3 y 4 del artículo 4. Las informaciones pertinentes comprenderán como mínimo y sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 4:

a) Una descripción del sitio y de las características físicas y
técnicas de la actividad propuesta, incluida una estimación de los desechos y de las emisiones previstos;

b) Una descripción de los efectos importantes de la actividad propuesta
sobre el medio ambiente;

c) Una descripción de las medidas previstas para prevenir o para
reducir esos efectos, en particular las emisiones;

d) Un resumen no técnico de lo que precede;

e) Una sinopsis de las principales soluciones alternativas estudiadas
por el autor de la solicitud de autorización; y

f) De conformidad con la legislación nacional, los principales informes
y dictámenes dirigidos a la autoridad pública en el momento en que el público interesado deba ser informado de conformidad con el párrafo 2 supra.

7. El procedimiento de participación del público prevé la posibilidad
de que el público someta por escrito o, si conviene, en una audiencia o una investigación pública en la que intervenga el autor de la solicitud, todas las observaciones, informaciones, análisis u opiniones que considere pertinentes respecto de la actividad propuesta.

8. Cada Parte velará por que, en el momento de adoptar la decisión, los
resultados del procedimiento de participación del público sean tenidos
debidamente en cuenta.

9. Cada Parte velará también por que, una vez adoptada la decisión por
la autoridad pública, el público sea rápidamente informado de ella siguiendo el procedimiento apropiado. Cada Parte comunicará al público el texto de la decisión acompañado de los motivos y consideraciones en que dicha decisión se basa.

10. Cada Parte velará por que, cuando una autoridad pública reexamine o
actualice las condiciones en que se ejerce una actividad mencionada en el
párrafo 1, las disposiciones de los párrafos 2 a 9 del presente artículo se apliquen mutatis mutandis y como corresponda.

11. Cada Parte aplicará, dentro de su derecho interno, y en la medida en
que sea posible y apropiado, las disposiciones del presente artículo cuando se trate de decidir si procede autorizar la diseminación voluntaria en el medio ambiente de organismos modificados genéticamente.

Alegaciones : Cuando se inicia un proceso de toma de decisiones respecto del medio ambiente,la administración tiene que informar al público interesado y afectado de manera eficaz y en el momento oportuno, que en este caso no solo no se ha informado eficazmente, sino que por la condición y gravedad del problema ,la comunicación por parte del ente local no solo se tendría que haber hecho individualmente, sino al comienzo del proceso para informar sobre las normas de participación ciudadana para dictaminar previa exposición ciudadana si procede o no emitir un informe favorable por parte del ente local, todo lo cito aquí es procedente porque no estamos ante una explotación de recursos minerales que responda a necesidades de defensa nacional.
Tampoco se a previsto la posibilidad de que el ciudadano ejerza el derecho de someter por escrito o en una audiencia en la que intervenga el autor de la solicitud para informar sobre la actividad, resumiendo, la participación ciudadana no a sido tenido debidamente en cuenta, además también pedimos que la actividad mencionada en el párrafo 1, las disposiciones de los párrafos 2 a 9 del presente artículo se apliquen mutatis mutandis y como corresponda basandose en nuestras peticiones y alegaciones.

Artículo 7
Participación del público en los planes, programas y políticas
relativos al medio ambiente

Cada Parte adoptará disposiciones prácticas u otras disposiciones
necesarias para que el público participe en la elaboración de los planes y programas relativos al medio ambiente en un marco transparente y equitativo, tras haberle facilitado las informaciones necesarias. En este marco, se aplicarán los párrafos 3, 4 y 8 del artículo 6. El público susceptible de participar será designado por la autoridad pública competente, teniendo en cuenta los objetivos de la presente Convención. Siempre que convenga, cada Parte se esforzará por dar al público la posibilidad de participar en la elaboración de las políticas relativas al medio ambiente.

Alegaciones : Es aplicable a la situación y pedimos la participación en los planes, programas y políticas relativos al medio ambiente.

Para finalizar las alegaciones decir que no se pueden alterar las libertades de los ciudadanos, mas cuando afectan a su salud(Polvo),afectan al bienestar del ciudadano en su domicilio particular( grietas y movimientos),entre otras, y decir que la administración no puede anteponer la posible indemnización que supondría clausurar la cantera por su valor de coste, porque hay una cosa que no se puede comparar con valor económico porque no tiene precio “ el bienestar de las personas “ y en el estado de derecho en que afortunadamente vivimos las administraciones publicas tienen la obligación y el deber como objetivo principal y de mayor importancia velar por que el bienestar sea un hecho real y no ficticio. El bienestar no solo lo necesitamos sino que también el ciudadano paga por ello.
Queremos decir,expresar y pedir con la presente que clausuren la cantera existente o la desplacen donde no sea un problema para ningún ciudadano.

A la espera que tomen en consideración las presentes alegaciones, saludos cordiales.

PUBLICAT AL PUNT

2007-09-18T08:56:00.000+02:00

Maresme. Crítiques a Dosrius perquè la nova escola de primària comença el curs amb «mancances greus»Són mòduls prefabricats i el menjador s'haurà de muntar i desmuntar cada dia

ADELA GENÍS. DosriusDosrius estrenarà aquest curs una escola en mòduls prefabricats. Tindrà 44 alumnes de P3, P4 i P5, però les instal·lacions no agraden a tothom. Alguns pares consideren que són «tercermundistes» i es queixen perquè el menjador s'haurà de muntar i desmuntar cada dia, ja que no hi ha lloc per fer la classe de psicomotricitat. L'AMPA de l'escola ja ha posat fre a aquestes denúncies, que ha qualificat de desafortunades. L'alcalde, Josep Jo (PSC), també ha defensat les instal·lacions.

El motiu de les queixes és que només hi ha dos mòduls per acollir els 44 nens –que aniran en dos grups de P3, de P4 i de P5–. Així, consideren que les instal·lacions són insuficients i recorden, també, que el Departament d'Educació havia «promès» que hi hauria tres mòduls. De moment, aquest tercer no ha arribat i el menjador s'haurà de muntar i desmuntar cada dia per fer la classe de psicomotricitat. Els accessos a l'escola també són el centre d'algunes queixes, ja que «no s'hi pot arribar a peu i no hi ha cap vorera». «No sabem si som a l'Àfrica o a Europa», asseguren en un comunicat.

RESPOSTA DE LA DIRECTORA

La directora del centre, Cuca Calsapeu, també ha posat fre a aquestes acusacions. «Tot està a punt per començar», afirma la directora. Calsapeu, a més, assenyala que el nombre d'alumnes matriculats ha estat «molt alt». «No ens esperàvem tenir tants nens, però això significa que estem fent les coses bé i que la gent vol quedar-se a Dosrius», assegura. La professora també va explicar que el tercer mòdul ja s'està tramitant al Departament d'Educació. «Es calcula que en el segon trimestre del curs ja el tindrem aquí», diu Calsapeu.
L'associació de mares i pares de l'escola també s'ha desvinculat d'aquestes acusacions, que provenen d'alguns pares. Tot i això, reconeix que a l'escola hi ha mancances. L'associació considera que són queixes «desafortunades» i afirma que es tracta «d'una iniciativa totalment personal que, en cap moment, s'ha portat a terme amb el coneixement ni l'autorització de la resta de l'AMPA», assenyala en una carta dirigida a l'alcalde. L'associació està convençuda que «aquesta escola pot arribar a ser un referent educatiu i de qualitat de servei a la comarca». En aquest sentit, un d'aquests pares, Eduard García, va explicar que, en reunions amb l'Ajuntament, s'ha arribat a acords i que el consistori ja ha accedit a peticions com ara millorar els accessos a l'escola –la majoria de pares s'hi desplaçaran en cotxe– i arreglar l'entorn, perquè «quan plogui pot ser un fangar». «Encara no sabem les dates, però hi ha una bona predisposició de l'Ajuntament per solucionar-ho», assegura Garcia.
L'alcalde de Dosrius, Josep Jo, reconeix que la nova escola «no estarà perfecta». Tot i això, assenyala els esforços que s'han fet per tal que estigui a punt. Jo assegura que Dosrius té una bona oferta educativa –dues escoles i un institut– i que en el futur «encara serà millor». També va explicar que hi haurà una gran zona d'equipaments a Can Batlle, on està situada ara l'escola Encarnació Fonoll.

NOTA : La Senyora Cuca Calsapeu,Directora del centre i vinculada al PSC de Dosrius com tots sabem,diu al Punt :

“...La professora també va explicar que el tercer mòdul ja s'està tramitant al Departament d'Educació. «Es calcula que en el segon trimestre del curs ja el tindrem aquí», diu Calsapeu....”

Això entenc per les dates i situació d’acolliment que estem necessitats d’aquest tercer mòdul (sinó no tindria raò de solicitar-ho)que la directora calcula que en el segon trimestre del curs ja el tindrem,entenent que si es demana es perquè es necessari per els alumnes,fruit d’això entenc també que si durant el primer trimestre no el disposarem i es necessari,alguns alumnes patiran la manca d’aquest espai durant el trimestre;bo i no disposar personalment de tota la informació real aquesta es la meva simple deducció sobre les declaracions.
Que també cal dir que si l’ajuntament ha accedit a millorar els accessos a l’escola es perquè reconeixen que no estan en estat òptim, pot ser que el o la regidora d ‘ ensenyament al municipi de Dosrius o no s’ha adonat o ha volgut esperar que algun pare o bé l’ AMPA es queixes a L’Ajuntament.
Aquest es l’anàlisi que trec de les declaracions fetes públiques. Desitjo que es solucioni tot lo mes ràpid possible per el bé de tothom,i mencionar que aquest tipus de critiques fetes publiques no ajuden al nostre municipi,sobre tot quant el problema està en el bon camí per solucionar-ho,encara que alguna o algunes persones no s’hagin anticipat per evitar a temps el succeït.

TORNA LA NORMALITAT

2007-09-17T17:17:00.000+02:00

El període de vacances s’ha acabat fa dies,tot torna a la normalitat,la feina, l’escola dels nens,etc… I torna l’activitat política per fer front a les demandes que,cadascú a la seva forma d’entendre les coses demana i lluita.
Des de Som del Poble tornem a posar els motors en marxa,l’oli i l’aigua del refrigerador desafortunadament per el poble ens la ven en exclusivitat el PSC fruit de les eleccions, però treballarem de valent perquè aquesta exclusivitat desaparegui a les pròximes urnes municipals,aprofito la tornada per recordar que tothom pot entrar a formar part del nostre partit polític.

El PSC tindrà que ajustar motor per aguantar be a Som del Poble

DIMITEIX EL COMPANY JOSE BONURA DEL P.H.

2007-07-26T09:20:00.000+02:00

Amb data 19 de juliol del present,el Cap de Llista sr. Jose Bonura ha demanat la seva dimissió al Partit Humanista de Catalunya, motiu per el qual no exercirà d’ara endavant cap acció al municipi de Dosrius,no obstant la present,des de Som del Poble l’hem convidat a militar al nostre partit,partit obert a tothom que vulgui participar des de el consens col·lectiu i amb la finalitat de millorar el nostre poble,el sr. Bonura ha demostrat amb independència partidista,voler treballar per un Dosrius cada dia millor,fet per si sol molt lloable,esperem que el sr. Bonura es plantegi un futur polític des de la militància de Som del Poble, i convidem des d'aqui també al seu equip de llista a que participin i s’integrin a la nostra formació, la unió fa la força que ajuda a consolidar objectius a llarg termini i amb la finalitat de fer un poble cada dia millor. Ànim Sr. Bonura.

DIMISSIO DEL SR. PIQUE,¿AMB QUINA RAO DE VERITAT DE FONS?

2007-07-20T12:21:00.000+02:00

Piqué plega com a president del PP tip dels entrebancs de l'ala dura de MadridEs considera desautoritzat per la interpretació dels nomenaments de campanya i Francesc Vendrell també dimiteix

EMILI AGULLÓ.

BarcelonaJosep Piqué ha dit prou. Plega com a president del PP a Catalunya tip dels entrebancs de l'ala dura representada per Ángel Acebes i Eduardo Zaplana, que no han parat de posar entrebancs al seu projecte polític de dreta liberal i moderada a Catalunya. Piqué va enviar una carta ahir a Mariano Rajoy, a qui exculpa, en sentir-se desautoritzat per com s'han interpretat –a parer de Piqué per filtracions interessades de Madrid– els nomenaments del comitè electoral del partit a Catalunya, que el fins ara líder del PP assegura que va pactar amb Rajoy per no dimitir abans. Piqué esperava que ahir Rajoy o Acebes desautoritzessin les interpretacions periodístiques i, com que no van fer-ho, va considerar que no podia afrontar ni la campanya electoral com a candidat, ni dirigir el partit.
Piqué va comunicar la decisió ahir a la tarda i per carta al president del partit, Mariano Rajoy, «després de constatar la voluntat de la direcció nacional del partit d'imposar un replantejament estratègic a Catalunya perjudicant la imatge i l'autoritat personal del seu president a Catalunya i del seu equip». Rajoy va mirar de frenar la dimissió, sense èxit, a través de diverses converses telefòniques al llarg del dia. Piqué exculpa Rajoy, però indica que no pot ser que s'aprofitin uns canvis pactats per intentar erosionar la seva imatge i transmetre que el partit a Catalunya és una sucursal de Madrid. Piqué havia admès les mancances en l'estructura del partit i estava d'acord a fer canvis i donar confiança a més gent. És més, en la carta a Rajoy revela que fa uns dies ja li havia escrit per deixar el partit i la política per raons «que segueixen sent vàlides». Però que ha continuat treballant en circumstàncies «gens fàcils». Però Piqué es va comprometre amb Rajoy a continuar fins a les eleccions espanyoles només per ajudar-lo, pensant que això comportava «reforçar» la seva autoritat i fent els canvis necessaris, però no per l'episodi de la filtració, que l'entorn del dimitit president del PP català va titllar de «mala fe». En l'equip que prepararà la campanya de les espanyoles a Catalunya no hi ha homes de confiança de Piqué com ara Francesc Vendrell i Rafael Luna i «algú amb molt de pes a Génova» va filtrar que era una «imposició» d'Ángel Acebes. Amb tot, aquesta setmana no s'ha vist Piqué precisament entusiasmat al costat d'Acebes.
Des del PP de Catalunya insistien que l'organigrama havia estat consensuat entre Piqué, Rajoy i el mateix Acebes, però el fet que des de la direcció de Madrid no es desmentís la informació, que es pot interpretar com una desautorització de la línia estratègica i l'anomenat «gir catalanista» impulsat per Piqué, va precipitar-ne la decisió.
Arran de l'anunci del president del PP català, el vicesecretari general, Francesc Vendrell, també va presentar la seva dimissió de les responsabilitats en l'executiva del partit. Vendrell, fins i tot, no va descartar plegar del càrrec de portaveu parlamentari després de les vacances si igualment se sentís «desautoritzat» com a tal.
Els coordinadors de l'equip de campanya a Barcelona són Alberto Fernández Díaz, el portaveu parlamentari Daniel Sirera –que va «respectar» la decisió–, i el secretari executiu d'organització i portaveu municipal a Badalona, Xavier García Albiol, que ahir a la tarda va «lamentar la notícia». Tot i això, Albiol va deixar clar que «el projecte del partit està per sobre de les persones». A Girona la campanya la coordina Alícia Sánchez Camacho, i a Lleida, Pilar Arnalot. Altres fonts del sector crític de Piqué dins del PP català van assegurar que el futur del PP català es decidirà des de la seu madrilenya del carrer Génova perquè consideren que la situació ha estat provocada des d'allà i, per tant, ara «s'haurà d'encarrilar».
Pel que fa a la successió de Piqué al capdavant del partit, Sirera i Albiol són els més ben situats després d'haver estat designats per dirigir la campanya dels populars. Avui la cúpula celebrarà un comitè executiu extraordinari. Amb la dimissió de Vendrell i Piqué, el màxim càrrec el té Luna com a secretari general.
Piqué ha acabat pagant el fet de ser nomenat per José María Aznar i no haver tingut mai el suport total de dirigents amb molts anys en el partit, que en ocasions s'han unit, malgrat no ser afins ideològicament, contra el nouvingut i el seu equip fidel.

NOTA : ERA D'ESPERAR TARD O D'HORA L'A POSSICIÓ QUE HA PRES EL SR. PIQUE,CREC QUE LA INCLINACIO DE DIMITIR DEL SENYOR PIQUE ES MES FRUIT DE L'ACTUACIO DE LA DIRECCIO NACIONAL DEL PP ENVERS L'ESTATUT DE CATALUNYA REFRENDAT I NO PAS D'ALTRES COM A PES ESPECIFIC I RAONAMENT DE LA DIMISSIO.EN EL MOMENT QUE EL CONSTITUCIONAL QUE ES PREVEU RETALLI L'ESTATUT APROVAT LEGALMENT CONFORME A DRET PER ELS CATALANS,I DESAPROVAT PER ELS SEUS COMPANYS DE PARTIT PRESENTANT ESMENES AL TEXT ESTATUTARI I FINS I TOT DONANT SUPORT AL DEFENSOR DEL POBLE(SR. MUGICA),¿QUINES GARANTIES LEXIQUES I DEMOSTRABLES HAGUES TINGUT EL SR. PIQUE PER CONVENCER DEL SEU FUTUR PROJECTE CATALA,I PER ELS CATALANS?EL SR. PIQUE VEU A VENIR EL DESGAVELL DE L'ESTATUT I LA REPERCUSIO QUE TINDRA PER EL PP DE CATALUNYA,ES MOLT POSSIBLE QUE AMB EL PAS DEL TEMPS EL SR. PIQUE RECONEGUI QUE EL MOTIU PRINCIPAL DE LA SEVA DIMISSIO SIGUI EL QUE AQUI ENTENEM I PENSEM.TEMPS AL TEMPS.

CRISTOBAL GARCIA

FOC A DOSRIUS

2007-07-19T13:35:00.000+02:00

Un incendi intencionat crema una hectàrea de bosc a Dosrius
LL.M.. Dosrius.

Un incendi va cremar ahir a la tarda una hectàrea de bosc al municipi maresmenc de Dosrius. El foc, segons va assegurar l'alcalde, Josep Jo, va ser intencionat perquè «hi havia dos focus ben definits a una distància de 800 metres» i és el primer d'aquest estiu a la població. Les flames es van iniciar d'una banda, a tocar de la finca de Can Rovira, en un zona de pins, i, de l'altra, a tocar la urbanització la Creueta. Jo va destacar que la ràpida intervenció tant dels bombers, com dels agents forestals i la col·laboració de dos helicòpters van ajudar a apagar el foc en qüestió d'una hora. «És inadmissible que hi hagi piròmans sense escrúpols que malmetin el medi natural», va denunciar.

NOTA : NO NOMES ES INADMISIBLE,SINO QUE TINDRIEN QUE ENDURIR LES PENES A AQUESTES PERSONES,I POSAR MES MITJANS D'INVESTIGACIO PER TROBAR ELS O EL RESPONSABLE.

NOTICIA DEL PUNT SOBRE EL CONSELL COMARCAL

2007-07-16T13:28:00.000+02:00

Maresme. El tripartit comarcal diu que governarà «pel bé comú» enfront dels localismes

S'emmiralla en el pla estratègic Maresme 2015 i anuncia que desencallarà projectes històrics

TERESA MÁRQUEZ.

MataróLes tres forces que integren ja el nou govern tripartit a la comarca –PSC, CiU i ERC– van signar ahir el pacte per un mandat marcat per tirar endavant els projectes històrics que es preveuen en el pla estratègic Maresme 2015. Els signants van destacar l'àmplia majoria i el consens assolit amb l'acord –28 de 30 alcaldies hi són representades– i el primer secretari del PSC, Santiago Fontbona, va destacar que l'objectiu a assolir és aplicar polítiques «pel bé comú i amb sentit comú» enfront de posicions més localistes. La significativa absència d'ICV-EUiA en el pacte va ser valorada pels exsocis com a «legítima i respectable».
Un govern comarcal fort, ampli, efectiu i, sobretot, executiu pel que fa als projectes que cuegen al Maresme des de fa anys. Així es va presentar ahir als mitjans el nou acord pel mandat 2007-2011, que agrupa per primer cop forces tan dispars com el PSC, CiU i ERC després que ICV-EUiA –company de socialistes i republicans durant vuit anys– rebutgés l'oferta de sumar-s'hi. Els ecosocialistes es quedaran a l'oposició amb el PP. Durant l'acte de signatura del ple, el primer secretari del PSC del Maresme, Santiago Fontbona, va recordar la necessitat que aquest mandat sigui decisiu per resoldre les mancances de mobilitat que comporten l'impuls del transport públic i la posada en marxa dels encara dos canals públics de la TDT. «La nostra comarca, per avançar ràpidament, ha de pensar en el bé comú i amb sentit comú, per sobre d'interessos que només beneficien una part del territori», va apuntar Fontbona.
MARESME 2015 El president d'Unió a la comarca, Benet Maimí, va recordar les set línies estratègiques consensuades en el pla i que inclouen, entre altres coses, la transformació del Maresme en una zona «emprenedora, inclusiva i amb estil propi». El vicepresident de CDC, Xavier Badia –que va substituir el president, Manel Rodríguez– va destacar «el fet fonamental que la federació nacionalista torni al consell comarcal, com a partit de govern que és». Finalment, el president republicà, Eduard López, va incidir en els canvis dins l'estructura del govern. «Mantindrem les tres grans àrees en mans dels tres partits: Territori i Medi Ambient per al PSC, Serveis a les Persones, per a CiU, i Promoció Econòmica i Serveis Educatius per a ERC», va recordar. En aquest sentit, Santiago Fontbona va destacar el reforç que hi ha a l'àrea de la presidència, en què, a banda del president –el socialista Josep Jo–, i els dos vicepresidents –Joan Baliarda (CiU) i Andreu Francisco (ERC)– «s'incorporen els presidents i portaveus dels grups de govern». Serà l'òrgan que prendrà les polítiques per aplicar. El consell d'alcaldes també es veu reforçat com a «òrgan essencial» i «serà consultat en totes les propostes i actuacions que siguin d'interès per als municipis o afectin el territori».Pel que fa a l'absència d'ICV-EUiA, cap dels representants polítics va voler fer-ne una valoració. «Crec que els actes parlen per si sols: ICV no es va presentar a la reunió que vam convocar la resta de partits de govern i em va fer saber a través del telèfon que no entrava en aquest pacte», va afirmar Fontbona. El socialista també va reconèixer que la imposició del seu partit de fer president del Consell Comarcal l'alcalde de Dosrius, Josep Jo, tampoc ha ajudat a l'entesa. La constitució del nou organisme comarcal està prevista per a l'últim dilluns de juliol.

NOTA :¿PERQUE NO HA AJUDAT A L'ENTESA EL FET QUE EL SR. jOSEP jO S'IMPOSSES PER SER EL PRESIDENT COMARCAL?¿QUINS MOTIUS DE FONS EXISTIRAN?CADASCU QUE OPINI LA SEVA.PERO SI NO EXISTEIX ENTESA ES PER ALGUN MOTIU.

SAN CRISTOBAL

2007-07-10T12:53:00.000+02:00

Julio 11San CristóbalMártir, Siglo III.

Cristóbal significa "el que carga o portador de Cristo".

San Cristóbal, popularísimo gigantón que antaño podía verse con su barba y su cayado en todas las puertas de las ciudades: era creencia común que bastaba mirar su imagen para que el viajero se viese libre de todo peligro durante aquel día. Hoy que se suele viajar en coche, los automovilistas piadosos llevan una medalla de san Cristóbal junto al volante.
¿Quién era? Con la historia en la mano poco puede decirse de él, como mucho que quizá un mártir de Asia Menor a quien ya se rendía culto en el siglo v. Su nombre griego, «el portador de Cristo», es enigmático, y se empareja con una de las leyendas más bellas y significativas de toda la tradición cristiana. Nos lo pintan como un hombre muy apuesto de estatura colosal, con gran fuerza física, y tan orgulloso que no se conformaba con servir a amos que no fueran dignos de él.

Cristóbal sirvió primero a un rey, aparente señor de la tierra, quién a quién Cristóbal vío temblando un día cuando le mencionarón al demonio.
Cristóbal entonces decidió ponerse al servicio del diablo, verdadero príncipe de este mundo, y buscó a un brujo que se lo presentará. Pero en el camino el brujo pasó junto a una cruz, y temblando la evitó. Cristóbal le pregunto entoncés si el le temía a las cruces, contestandole el brujo que no, que le temía a quién había muerto en la cruz, Jesucristo. Cristóbal le pregunto entonces si el demonio temía también a Cristo, y el brujo le contestó que el diablo tiembla a la sola mención de una cruz donde murió él tal Jesucristo.
¿Quién podrá ser ese raro personaje tan poderoso aun después de morir? Se lanza a los caminos en su busca y termina por apostarse junto al vado de un río por donde pasan incontables viajeros a los que él lleva hasta la otra orilla a cambio de unas monedas. Nadie le da razón del hombre muerto en la cruz que aterroriza al Diablo.
Hasta que un día cruza la corriente cargado con un insignificante niño a quien no se molesta en preguntar; ¿qué va a saber aquella frágil criatura? A mitad del río su peso se hace insoportable y sólo a costa de enormes esfuerzos consigue llegar a la orilla: Cristóbal llevaba a hombros más que el universo entero, al mismo Dios que lo creó y redimió. Por fin había encontrado a Aquél a quien buscaba.
--¿Quién eres, niño, que me pesabas tanto que parecía que transportaba el mundo entero?--Tienes razón, le dijo el Niño. Peso más que el mundo entero, pues soy el creador del mundo. Yo soy Cristo. Me buscabas y me has encontrado. Desde ahora te llamarás Cristóforo, Cristóbal, el portador de Cristo. A cualquiera que ayudes a pasar el río, me ayudas a mí.
Cristóbal fue bautizado en Antioquía. Se dirigió sin demora a predicar a Licia y a Samos. Allí fue encarcelado por el rey Dagón, que estaba a las órdenes del emperador Decio. Resistió a los halagos de Dagón para que se retractara. Dagón le envió dos cortesanas, Niceta y Aquilina, para seducirlo. Pero fueron ganadas por Cristóbal y murieron mártires. Después de varios intentos de tortura, ordenó degollarlo. Según Gualterio de Espira, la nación Siria y el mismo Dagón se convirtieron a Cristo.
San Cristóbal es un Santo muy popular, y poetas modernos, como García Lorca y Antonio Machado, lo han cantado con inspiradas estrofas. Su efigie, siempre colosal y gigantesca, decora muchísimas catedrales, como la de Toledo, y nos inspira a todos protección y confianza.
Sus admiradores, para simbolizar su fortaleza, su amor a Cristo y la excelencia de sus virtudes, le representaron de gran corpulencia, con Jesús sobre los hombros y con un árbol lleno de hojas por báculo.
Esto ha dado lugar a las leyendas con que se ha oscurecido su vida. Se le considera patrono de los transportadores y automovilistas.

SANT CRISTOBAL

2007-07-09T14:07:00.000+02:00

Dema es Sant Cristobal, patró dels conductors y festa major de premia.
La meva família,de costum en quant a posar noms, seguia la tradició del moment,el meu avi,de nom Cristobal Garcia Cano,va tenir sis fills,un d’ells el meu pare,de nom i en pau descansi, Jordi Garcia Ruiz,el meu avi amb el seu esforç va arrel.lar a Mataró una empresa de construccions,enderrocs i canalitzacions,avui en dia fruit de les rel.lacions familiars s’ha desglossat en altres empreses familiars treballant sobre l’origen del meu avi. La meva família porta sobre uns 40 anys treballant per l’ajuntament de Mataró,a part de la companyia d’aigües i la companyia de la llum. Ha canviat molt les formes i operativa de treball des de aquell temps fins hores d’ara. El meu nom es fruit del que va decidir el meu estimat pare,que no nomes era pare sinó amic i soci de vida. Demà es un dia històric i sentimental per mi;es barregen molts sentiments i situacions que son llei de vida per tothom,son d’aquests dies que el sol i la lluna s’uneixen en un sol estar per captivar recels humans. Del que fem malament en moments ,treure el positiu,del que errem i amb el temps reconeixem,treure el suc que ens té que portar a un nou conveni del que diuen el experts carpe diem. Sigui com sigui el que no podem obviar es que el present i futur, tenim que ser conscients de que tenim,que i perquè lluitem ,i que volem mantenir vigent per sentiment,coratge e il·lusió.
Felicitats a tots els de nom Cristobal.

EL PRESIDENT COMARCAL DE CIU DEIXA LA PRESIDENCIA

2007-07-06T10:35:00.000+02:00

Maresme. Manel Rodríguez deixa la presidència comarcal de Convergència al Maresme

T. MÁRQUEZ. Mataró

Cop inesperat en el si de Convergència a la comarca. El president, Manel Rodríguez, que va ser nomenat el 2004, va anunciar en la darrera executiva comarcal, feta dimecres a la nit, que renunciava al càrrec «per un estricte i únic motiu de feina». Segons va confirmar ahir l'encara president de Convergència al Maresme, una reestructuració de l'empresa familiar en la qual treballa des del 2005 ha fet possible una oferta de feina «a la qual no puc renunciar i que em fa impossible compaginar amb la tasca política». La formació nacionalista ha convocat una assemblea extraordinària el proper 23 de juliol en la qual s'haurà d'escollir el successor de Rodríguez. Tot fa pensar que el regidor de Cabrils Xavier Badia accedirà al càrrec i mantindrà «una línia continuista». Tot i això, el mateix Rodríguez no descarta que en aquest període es pugui articular una llista alternativa.
Manel Rodríguez va arribar a la presidència de CDC després d'imposar-se a la candidatura encapçalada pel mataroní Joaquim Fernández, que després d'un temps de certa llunyania, va acabar incorporant-se a l'executiva comarcal. Rodríguez assegura que la formació passa per «un moment dolç» a la comarca. «Hem entrat al govern del Consell Comarcal, hem incrementat el nombre de militants i vam guanyar les eleccions municipals a quinze pobles, dos més que el 2003», va recordar.
MANEL RODRÍGUEZpresident de cdc del MaresmeEscollit el 2004, renuncia al càrrec per motius de feina

NOTA : Esperem que el nou president aposti mes per la juventud,no nomes de paraula,sino de fets,encara que el Sr. Manel Rodriguez s'ha d'entendre que ha fet el que ha cregut mes oportú en cada moment i no sempre s'escull la millor opció.En el cas de l'agrupació local de Dosrius en les eleccions 2007,modestament,crec que no va estar a l'alçada de les circumstancies,però el president local tampoc,que malgrat l'esforç que va fer en una única direcció per arribar a un camí no del tot eficaç,si el consens hagues estat mes globalitzat,el final electoral podria haver estat el mateix o no,però l'equip segurament estaria mes ferm i unit.El Passat es passat,cal recordar-lo per no tornar a topar en el present ni en el futur.

CIU ha donat suport finalment al PSC i en concret al Sr. Josep Jo(Alcalde de Dosrius) per presidir el Consell Comarcal,en breu possiblement palparem moviments en la direcció de CIU de Dosrius així com alguna possible actuació de militans i simpatitzants locals.Anim als companys de CIU mes pròxims a nivell personal,obviament a tots també.