NI ANGEL NI DIMONI.

Som el que som, ningú coneix a un com un mateix. La gent parla de coses sense saber realment la síntesis real del que diuen,ni tant sols saben la veritat de les coses,però piulen sense mes, pot ser per interès personal o per pur egoisme de destrucció i malversació,parlen sense mirar-se fixament al mirall i fer un autoretrat del seu esser;o potser s’ho fan però en veu baixa,sense que ningú sàpiga res,com si mai haguessin trencat un plat. Tothom te coses tant privades i personals que mai ningú sabrà m’entres així sigui,aquelles coses, anècdotes i circumstancies viscudes que queden només per un,en record egoista i al temps fins i tot magnífic des de el punt de vista unipersonal;suposo que forma part de la nostra raça i forma de vida,no obstant això,aquests petits o grans esdeveniments,en funció d’un mateix,van forjant i escrivint el nostre llibre particular,encara que existeix gent que no el llegeix com cal,ni tant sols bé,sinó que interpreten el que volen o interessa interpretar encara que s’allunyin de la realitat. La mentira en segons quina circumstancia i context pot i es sovint per desgracia mes poderosa que la pura veritat i realitat. En castellà hi ha un refrany que diu :

“ De lo que te digan nada,y de lo que veas la mitad “

Bé doncs que cadascú interpreti sobre les coses i fets el que vulgui,però objectivament només existeix una veritat,i com no una realitat,tant lineal com una recta,encara que a vegades la gent del teu voltant i al temps llunyana ,la vulguin traçar corbada al màxim.
He volgut aprofitar aquest dia i espai de bloc,per expresar i dirigirme a una persona en concret que segueix aquest espai.Encara que de forma generica sigui o pugui ser d' aplicació general a la auto reflexió.