El govern espera un acord de pes al juliol per esvair la imatge que el desenvolupament està encallat
TIAN RIBA. BarcelonaEl 18 de juny del 2006 es va aprovar el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, avui fa un any. Va entrar en vigor el 9 d'agost i, des d'aleshores, s'ha començat a desenvolupar, però encara tímidament a causa de diversos entrebancs: primer hi va haver eleccions a Catalunya, i el nou govern no es va constituir fins a finals de novembre. Però també ha estat el govern espanyol el qui, al marge de la inèrcia centralista dels alts funcionaris de l'Estat, ha posat el fre, com ha admès ja el govern català, que, de la seva banda, ha posat en marxa a poc a poc el desplegament intern. I tot plegat sota l'amenaça de set recursos presentats al Tribunal Constitucional, els principals dels quals són els del PP i el del Defensor del Poble, que a hores d'ara s'hauran de veure amb majoria hostil.
Ja abans de les eleccions catalanes tots els partits menys el PSC van considerar que el govern de l'Estat no va complir en l'aplicació de la disposició addicional tercera –un dels punts estel·lars del nou text–, que indica que la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya ha de ser en funció del PIB català. Economia només hi va aplicar dos capítols del pressupost, i els partits catalans –ara també el PSC– consideren que s'hi han d'incloure tots. La metodologia ja s'estudia i també hi ha converses entre els dos governs sobre les necessitats d'inversió, i es posa l'accent en ferrocarrils i aeroports.
En el terreny dels fets, el desplegament intern es concreta en tres projectes de llei: la del Consell de Garanties Estatutàries, la llei de l'Agència Tributària de Catalunya, i la de creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya. A més, es prepara la futura llei de la Presidència i del Govern d'acord amb el nou text. En l'àmbit dels drets i deures, s'hi enquadren l'avantprojecte de llei d'Educació, el projecte de llei del Dret a l'Habitatge i el projecte de llei de Serveis Socials. I en l'àmbit dels principis rectors estan en fase de tramitació parlamentària el projecte de llei de l'Institut Internacional per la Pau i el projecte de llei del Memorial Democràtic. A més, en relació amb la Junta de Seguretat, s'ha concretat la coordinació operativa policial entre els Mossos i les forces de l'Estat. També s'ha nomenat una delegació a la Unió Europea.
Pel que fa al desplegament amb l'Estat, les tres comissions bilaterals previstes ja s'han constituït. La primera és la bilateral de relacions permanents, amb subcomissions incloses –entre elles una per fer un seguiment normatiu, perquè l'Estat ha continuat fent decrets i lleis invasives, com el d'Educació–, que és al Constitucional. També s'estudia la participació de la Generalitat en els òrgans i procediments de l'Estat i s'ha fet un llistat de supòsits en què l'Estatut preveu que la Generalitat ha d'emetre informes en procediments que corresponen tramitar a l'Estat. Però de transferències, ni una. El govern en vol quaranta, que es desprenen directament de l'Estatut, aquesta legislatura, i s'han creat ponències per concretar-ne nou: beques, seguretat privada, funcions i serveis en matèria d'immigració, l'hospital Clínic, ordenació i gestió del litoral, comunicacions electròniques, associacions i fundacions, assignació d'ISBN i ISSN, i els aeroports petits –Girona, Reus i Sabadell–. Però de Renfe, ni tan sols s'ha obert una ponència per iniciar-ne el traspàs, encara que el govern al·lega que el vol quan s'hagi invertit com cal en la xarxa. De l'aeroport del Prat –que es diu que no figura en l'Estatut, però es deriva de l'article 140–, només hi ha promeses de José Luis Rodríguez Zapatero que la Generalitat serà «determinant», un concepte ambigu tenint en compte que els partits catalans volien el traspàs de la titularitat. Només la consellera Montserrat Tura ha tancat, pel seu compte, un acord per desenvolupar les competències en matèria de notaries i registres.
Però la falta de concreció, i la sensació que transmet l'Estat que moure la maquinària del desplegament és una feina mastodòntica i que mai és el moment, ha començat a posar nerviosos els empresaris, l'oposició i ERC, a més d'altres sectors sobiranistes, que consideren que José Montilla no és prou exigent amb el PSOE. Per no parlar de les declaracions del gran impulsor del procés, Pasqual Maragall, que va dir que no havia valgut la pena. L'Estatut és llei i s'ha de complir, però els departaments d'ERC han hagut de posar la bandera espanyola, i la catalana no oneja a tots els edificis públics –inclosos els militars– com mana l'Estatut. El govern tindrà d'aquí a uns dies un extens full de ruta de l'Institut d'Estudis Autonòmics.
Ja abans de les eleccions catalanes tots els partits menys el PSC van considerar que el govern de l'Estat no va complir en l'aplicació de la disposició addicional tercera –un dels punts estel·lars del nou text–, que indica que la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya ha de ser en funció del PIB català. Economia només hi va aplicar dos capítols del pressupost, i els partits catalans –ara també el PSC– consideren que s'hi han d'incloure tots. La metodologia ja s'estudia i també hi ha converses entre els dos governs sobre les necessitats d'inversió, i es posa l'accent en ferrocarrils i aeroports.
En el terreny dels fets, el desplegament intern es concreta en tres projectes de llei: la del Consell de Garanties Estatutàries, la llei de l'Agència Tributària de Catalunya, i la de creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya. A més, es prepara la futura llei de la Presidència i del Govern d'acord amb el nou text. En l'àmbit dels drets i deures, s'hi enquadren l'avantprojecte de llei d'Educació, el projecte de llei del Dret a l'Habitatge i el projecte de llei de Serveis Socials. I en l'àmbit dels principis rectors estan en fase de tramitació parlamentària el projecte de llei de l'Institut Internacional per la Pau i el projecte de llei del Memorial Democràtic. A més, en relació amb la Junta de Seguretat, s'ha concretat la coordinació operativa policial entre els Mossos i les forces de l'Estat. També s'ha nomenat una delegació a la Unió Europea.
Pel que fa al desplegament amb l'Estat, les tres comissions bilaterals previstes ja s'han constituït. La primera és la bilateral de relacions permanents, amb subcomissions incloses –entre elles una per fer un seguiment normatiu, perquè l'Estat ha continuat fent decrets i lleis invasives, com el d'Educació–, que és al Constitucional. També s'estudia la participació de la Generalitat en els òrgans i procediments de l'Estat i s'ha fet un llistat de supòsits en què l'Estatut preveu que la Generalitat ha d'emetre informes en procediments que corresponen tramitar a l'Estat. Però de transferències, ni una. El govern en vol quaranta, que es desprenen directament de l'Estatut, aquesta legislatura, i s'han creat ponències per concretar-ne nou: beques, seguretat privada, funcions i serveis en matèria d'immigració, l'hospital Clínic, ordenació i gestió del litoral, comunicacions electròniques, associacions i fundacions, assignació d'ISBN i ISSN, i els aeroports petits –Girona, Reus i Sabadell–. Però de Renfe, ni tan sols s'ha obert una ponència per iniciar-ne el traspàs, encara que el govern al·lega que el vol quan s'hagi invertit com cal en la xarxa. De l'aeroport del Prat –que es diu que no figura en l'Estatut, però es deriva de l'article 140–, només hi ha promeses de José Luis Rodríguez Zapatero que la Generalitat serà «determinant», un concepte ambigu tenint en compte que els partits catalans volien el traspàs de la titularitat. Només la consellera Montserrat Tura ha tancat, pel seu compte, un acord per desenvolupar les competències en matèria de notaries i registres.
Però la falta de concreció, i la sensació que transmet l'Estat que moure la maquinària del desplegament és una feina mastodòntica i que mai és el moment, ha començat a posar nerviosos els empresaris, l'oposició i ERC, a més d'altres sectors sobiranistes, que consideren que José Montilla no és prou exigent amb el PSOE. Per no parlar de les declaracions del gran impulsor del procés, Pasqual Maragall, que va dir que no havia valgut la pena. L'Estatut és llei i s'ha de complir, però els departaments d'ERC han hagut de posar la bandera espanyola, i la catalana no oneja a tots els edificis públics –inclosos els militars– com mana l'Estatut. El govern tindrà d'aquí a uns dies un extens full de ruta de l'Institut d'Estudis Autonòmics.
NOTA : L’estatut referendat per els Catalans,i que ha passat totes les cambres polítiques i constitucionals, es troba en un estat d’immobilitat en molts aspectes a l’espera de la Resolució del tribunal constitucional i gracies als politics amb representació i poder a la Generalitat de Catalunya, el Sr. Montilla no es ferm amb la voluntat dels Catalans que van votar SI a l’estatut. No veig cap iniciativa contundent del PSC que es qui té el poder institucional juntament amb ERC i els Verds,per pal·liar el desgavell que es vol per el poble Català; prefereixen esperar la sentencia i desprès actuar, doncs al meu parer estan errats,es ara la lluita de posicions i declaracions de possibles successos futurs el que tenen que exposar les formacions politiques Catalanes,amb suport del Síndic de Greuges,que defensa a les persones. Personalment estan alterant les llibertats públiques dels Catalans,¿On està i que fà el tripartit actualment per defensar l’estatut? i en especial el PSC i ERC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario